Et pots imaginar un mirall que, encara que no et digui si el teu outfit és l’adequat, sí que t’informi del teu pes, de si has dormit bé i del teu nivell d’hidratació corporal? Perquè és un exemple més de l’anomenada Internet de les coses (IoT, per les seves sigles en anglès). Els rellotges o les ulleres intel·ligents van ser els pioners en aquesta revolució que consisteix en la comunicació que s’estableix entre les coses d’ús diari a través d’una connexió a Internet.
A Espanya, una gran majoria de persones (prop del 90 %) utilitzen Internet de manera regular i duen a terme gestions quotidianes com ara pagar el lloguer i comprar des del telèfon mòbil. Tal és aquesta tendència que un 55 % dels espanyols fan ús de la banca online, segons dades de Statista anteriors a l’expansió de la COVID-19. I amb la pandèmia, els usuaris han augmentat l’ús d’aquest servei i d’altres tipus de serveis digitals, hàbits que en molts casos es mantindran després de la crisi sanitària. Un exemple: les dades de la recuperació comercial que ofereix Pulso, l’eina de Banc Sabadell, mostren que el consum en el sector de l’electrònica ha augmentat un 42 % en l’últim mes.
Però la IoT va una mica més enllà i, per això, davant d’una situació de pandèmia com l’actual, esdevé més útil que mai. Aquest tipus de tecnologia obre noves oportunitats en l’accés de dades per a l’optimització en camps com la sanitat i el transport, i ajuda a respectar el medi ambient mitjançant solucions que incrementen l’eficiència energètica, estalvien costos i milloren la productivitat. Es calcula que a finals del 2020 hi haurà més de 20.000 milions de dispositius de tot tipus i de tota mena de funcionalitats connectats a Internet arreu del món. Això suposa un 60 % més de dispositius connectats que habitants al planeta, segons un estudi de l’EAE Business School.
El mercat de la IoT a Espanya s’incrementarà el 2020 fins als 23 milions d’euros, cosa que representa una taxa de creixement anual del 18 %. El nombre de consumidors que usen dispositius connectats i les seves aplicacions ha crescut un 66 % el 2019, i el cotxe connectat ha estat el producte que s’ha convertit en els últims dos anys en un dels grans motors de la IoT. Aquest tipus d’automòbil s’ha erigit en el preferit dels consumidors, gràcies al fet que permet crear una xarxa wifi a l’interior i, a més, perquè aporta un increment de la seguretat al volant. L’estoc de cotxes s’estima que està en 5 milions d’euros. Un altre producte de gran èxit entre els consumidors és el rellotge intel·ligent.
Et pot interessar: Com s’està reinventant el sector de l’automòbil
D’altra banda, les companyies espanyoles argumenten que adopten les tecnologies de la IoT per automatitzar processos (26 %), reduir els costos operacionals (24 %) i millorar l’experiència del client (23 %). Tanmateix, moltes organitzacions reconeixen que troben dificultats per abordar aquest tipus d’iniciatives, donats els costos inicials que comporta implantar-les (29 %), les preocupacions relacionades amb la seguretat (25 %) i els problemes de privacitat (17 %). No obstant això, el 69 % de les companyies que adopten tecnologies d’IoT han creat o planegen crear noves polítiques de seguretat dissenyades específicament per abordar les necessitats i els desafiaments relacionats amb aquest avanç.
Barcelona, exemple de ciutat intel·ligent
Un altre dels mercats més dinàmics en la incorporació de la IoT, segons el mateix informe, és el de les ciutats intel·ligents, que incorporen la sostenibilitat com un dels criteris per impulsar la implantació d’aquesta tecnologia. A Espanya, un total de 65 ciutats formen part de la xarxa de smart cities espanyoles. Destaca Barcelona, que ha estat escollida, juntament amb Singapur i Londres, com una de les ciutats més intel·ligents del món, explica Cristina Gallego, autora de l’estudi i professora d’EAE Business School.
L’informe també indica que des dels organismes governamentals s’està potenciant l’adopció d’infraestructures que permetin a les ciutats convertir-se en intel·ligents. Segons les dades de Red.es que recull l’estudi, hi ha projectes que es desenvoluparan en nou comunitats autònomes per convertir-se en intel·ligents. Les més beneficiades són les Canàries i la Comunitat Valenciana, amb ajuts d’una mica més de 12 milions d’euros, i les Illes Balears, amb 10 milions. La resta de projectes es desenvoluparan a Galícia, els ajuts dels quals arriben als 9 milions d’euros; Andalusia, amb 7,7 milions; Catalunya, amb 6,2 milions; Extremadura, amb 3,6 milions, i Aragó, amb prop de 500.000 euros. Aquests 68,3 milions se sumen als 109,5 milions de les convocatòries de ciutats i illes intel·ligents i als 30 milions de la convocatòria d’objectes interns de la ciutat, la qual cosa suposa un total de més de 200 milions d’inversió.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la IT
L’estudi mostra una visió de la IoT a la Unió Europea i al Regne Unit entre el 2014 i el 2020. El Regne Unit és el país amb una quota més gran de mercat en aquest sector, amb un 23 %, percentatge que representa prop de 270 milions d’euros, un 342 % més que el 2014. A l’altre extrem es troba Espanya, amb una quota de mercat del 6 % (inferior a la del 2014) i una mica més de 65 milions d’euros, xifra que reflecteix el menor creixement en els sis últims anys de tots els països de la UE.
L’anàlisi que ha dut a terme l’EAE Business School sobre la penetració de mercat de la IoT, els seus ingressos i els seus sectors, ofereix una visió sobre el compliment dels països europeus més desenvolupats en IoT i el seu desenvolupament en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). D’aquesta manera, els ODS que estan més relacionats amb la IoT són aquells que precisament mostren un pitjor desenvolupament a Europa: producció i consum responsable i acció pel clima. En el cas d’Espanya, a més, s’hi uneixen treball digne i creixement econòmic, i indústria, innovació i infraestructura. En aquest sentit, la Unió Europea encara presenta un endarreriment notable en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament de les TIC respecte als Estats Units, el Japó o Corea del Sud.
Et pot interessar: Escolta les claus d’Oriol Guimerà sobre sostenibilitat al podcast de Banc Sabadell
