movi-image-lavanguardia-vivir-ano-gastar-nada-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

És possible viure un any sense gastar res?

Mon Dec 30 09:48:07 CET 2019

Parlem amb un coach financer sobre aquesta possibilitat i els trucs necessaris per canviar la relació que tenim amb la despesa

El pas del Black Friday ha deixat darrere seu un rastre de xifres que marquen una fita del consumisme: segons un estudi de Cetelem, la despesa mitjana per persona per la passada edició va ser de 262 euros de cistella mitjana. Només 48 hores després el fenomen es repetia per acollir al germà petit, el Cyber Monday, ja plenament consolidat. És la punta de l’iceberg d’un consum cada vegada més impulsiu i ‘cronificat’ i on cal preguntar-se: és possible reduir la despesa?

La periodista que va estar un any sense gastar

Després del Black Friday de 2015, la periodista financera Michelle McGagh va voler trobar la resposta, encara que d’una manera ‘extrema’. Michelle no tenia deutes i tenia feina, però en revisar els seus extractes bancaris es va adonar de la quantitat de despeses innecessàries que realitzava. Havia gastat, per exemple, 400 lliures en un any només en cafès per emportar i, com ella mateixa explica, ni tan sols és una amant d’aquesta beguda. Va ser llavors quan va pensar: si puc estar un dia sense comprar, puc estar un any?

“Anem cap a un futur on el consum és cada vegada més impulsiu”

En primer lloc, la periodista cobriria una sèrie de despeses bàsiques: hipoteca, assegurança de vida, factures d’Internet i telèfon i bàsics de neteja i higiene. Va acordar amb el seu home un pressupost de 35 lliures setmanals per alimentació i es va comprometre a deixar el transport públic i privat per moure’s en bici. Fora de la llista dels ‘sís’ va deixar tota la resta: viatges, cine, cafès, roba nova, menjar per emportar, gimnàs, restaurants, oci en bars i pubs. Tot.

El 26 de novembre d’aquell any començava el desafiament, l’experiència del qual, dos anys més tard, es va transformar en el bestseller The No Spend Year (Best Editorial Cartoons of the Year, 1999). El cert és que, segons els experts, no és necessari portar l'experiment fins a l’extrem, però tal i com apunta Dimitri Uralov, coach expert en finances personals, existeixen trucs per detectar què és una despesa necessària i què no i canviar la nostra relació amb els diners. Per això, existeix una manera molt fàcil: apuntar la despesa.

“Tal i como succeeix quan comptes les calories o els cigarros, en apuntar comences a ser més conscient del que consumeixes”, explica Uralov. Però, com determinar què és i què no és necessari? Dimitri comparteix un altre truc. Una manera fàcil de dirimir entre necessitat i despesa és fer la llista dels 30 dies. “No pots comprar res que no hagi estat 30 dies apuntat en aquella llista. Amb el pas dels dies t’adones que has pogut viure sense això i que no era tan necessari”, explica.

Pot interessar-te: Descobreix com estalvia la gent com tu, aquí!

L’expert en educació financera comparteix una experiència personal: va anar tres vegades a Ikea. El primer dia, després de la clàssica volta pel centre, va voler comprar un adaptador amb tres ports USB. No ho va fer. Va creure que, tot i que ho veia pràctic, podria ser només un caprici. El segon dia que hi va tornar es va plantejar de nou la compra. Malgrat haver-lo necessitat dies enrere, va descartar la compra de nou. La tercera vegada que va recórrer els passadissos del gegant suec va sorgir de nou el dilema: comprar-lo potser no sigui un malbaratament, però no és una necessitat. Per què? “El límit el dona el temps que pots viure sense alguna cosa”, apunta.

“Per començar a estalviar cal distingir entre necessitat i despesa”

Qüestió de números

Per fomentar l’estalvi la premissa general és senzilla: “Si en guanyem 10 i en gastem 10, mai tindrem diners. Algunes vegades, de fet, en guanyem 10 i en gastem 12”. La clau està en guanyar-ne 10 i gastar-ne 8. “No es tracta de gastar menys sinó millor”, matisa. Per Uralov, el quid de la qüestió està en el grau de consciència que cada persona té de les seves finances personals. “Per això és necessari fer un ‘tracking’ de  despesa durant 30 dies i després asseure’s i fer balanç”, recomana.

Quan desglossem la despesa en menjar, transport, rebuts, roba… prenem consciència d’on se’n van els diners. En aquest punt, és necessari fer una llista de valors per saber què és el que ens fa més feliços i el que ens aporta més. D’aquesta manera també es pot calcular millor quantes hores de feina ha costat aquesta despesa. “Gestionar millor l’economia personal i dirigir els diners cap a allò que ens fa il·lusió i ens fa feliços”, afegeix el coach financer.

“La majoria de les coses que generen més felicitat a la gent no costen diners”, destaca. Una afirmació que neix d’un experiment habitual en les seves formacions. “Les persones apunten allò que més els agrada fer en la vida, el que els fa més feliços. Intercanviem i compartim les llistes i veiem que són molt semblants i que la majoria de punts no costen diners”, explica. En aquest moment, se n’adonen: “Inverteixen temps per aconseguir diners (feina o energia) per gastar en coses que en realitat no els aporten felicitat”.

Planificació, la clau per gastar amb consciència

Per prendre consciència és necessari planificar. “Quan una persona pren control i ordena la seva economia s’adona que no necessita guanyar més sinó aprofitar millor el que guanya”, apunta. Un exemple molt clar i molt en voga aquests dies: l’amic invisible. Es tracta d’una compra amb un pressupost previ en la qual busquem treure el màxim partit amb un límit. “En l’economia personal passa igual”, comenta.

“A vegades, no es tracta de gastar menys sinó gastar millor”

Quan li demanem a Uralov que comparteixi algunes categories de productes que es poden fàcilment reduir, el coach ho té clar: cada família i persona és diferent. “Hi ha gent que necessita viatjar i gent que ho considera un malbaratament. Hi ha gent que necessita gastar en un terapeuta i per altres és un luxe”, exemplifica. És personal i no hi ha fórmules exactes. “El que funciona és fer un ‘tracking’ i fer un llistat de valors per saber què és el que t’importa a tu”, comenta. D’aquesta manera, pots reduir despeses sense patiment.

Un concepte clau: el patiment, en forma de falsa creença o mite. Reduir no implica sacrifici o patiment. Cal ‘retallar’ on la despesa no té sentit per a la persona. En la pràctica, prendre consciència de la despesa està ple de beneficis. “No es tracta de reduir despesa, sinó de fomentar l’estalvi per arribar a una situació en la qual la persona té diners. Té un coixí per imprevistos o per negociar, té recursos econòmics”.

El principal avantatge és la tranquil·litat. “Viure en pau i que les emergències o males noticies, com un acomiadament o una situació de crisi econòmica, t’afecten menys perquè, passi el que passi, tens mesos per suplir aquests ingressos que s’han reduït. Quan saps que tens ‘mesos de vida pagats’, la vida es viu millor”, conclou Uralov.

Pot interessar-te: Com aconseguir la tan desitjada llibertat financera

-Temes relacionats-
up