Planificar financerament el retir és un dels reptes que comparteixen la majoria dels estalviadors, tenint en compte que, d'una banda, cada vegada les persones viuen més anys i en millors condicions de salut, i que, de l'altra, els dubtes creixents sobre la sostenibilitat del sistema de pensions els empeny a implementar una estratègia de gestió activa del seu patrimoni per no perdre poder adquisitiu un cop abandonen la vida laboral.
Tradicionalment, existia un cicle de vida de l'inversor bastant definit en diferents etapes segons l'edat. Aquest es basava en assumir un major risc quan s'és més jove per aprofitar els beneficis de l'interès compost des d'una òptica de llarg termini, fins a optar, en la fase més propera a la jubilació, pels actius de menor risc, procurant preservar el capital com a pas previ a iniciar una fase de desacumulació del capital després del retir. És a dir, adaptar la distribució dels actius financers (asset allocation) segons avança l'edat i evoluciona el volum d'ingressos i de despeses, des de posicionaments de més risc i volatilitat fins a altres basats en la protecció del patrimoni.
Pot interessar-te: Com hem d’invertir segons l'edat: la regla del 120
Una nova realitat
En tot just tres dècades, l'evolució de l'eseprança de vida a Espanya, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ha estat espectacular. Si el 1990, una persona vivia de mitjana una mica menys de 77 anys, el 2021, l'esperança de vida supera els 83 anys. Prenent com a base l'edat mitjana de la jubilació en els 65 anys, vol dir que ha augmentat un terç el temps que dura la jubilació. Una notícia magnífica des del punt de vista demogràfic, però que obliga a replantejar les finances personals, tenint en compte la situació patrimonial de cada particular, el seu horitzó temporal i el nivell de risc que està disposat a assumir com a inversor. I, tot això, mentre, per descomptat, es té en compte la situació actual dels mercats per entendre com confeccionar l'estratègia més adequada per obtenir rendibilitat pels estalvis.
A més, des del punt de vista laboral, també s'han implementat en els darrers anys alguns canvis rellevants que han modificat substancialment el perfil inversor de les persones retirades. Per exemple, s'han potenciat noves fórmules de jubilació, flexibles i compatibles amb el desenvolupament d'activitats professionals, que permeten mantenir i incrementar les bases de cotització per al càlcul de la pensió; també han crescut les prejubilacions, fet que porta a la jubilació anticipada a persones que, per edat i per capacitat, encara podrien estar en actiu. En aquest context, s'ha difuminat la divisió tradicional que existia en els estalviadors, entre aquells que es trobaven en fase d'acumulació (més disposats a invertir en actius de risc per incrementar la rendibilitat del seu patrimoni) i els que estaven en una etapa de preservació (afrontant objectius més a curt termini i amb l'objectiu principal d'inversió de batre el comportament de la inflació per no perdre diners).
Fons d'inversió i plans de pensions
En aquest context, hi ha alguns productes dissenyats per acompanyar l'inversor en totes les etapes, inclosa la jubilació. Un bon exemple són els fons i els plans de pensions de cicle de vida, que determinen de manera automàtica l'assignació d'actius d'acord amb l'etapa que afronta el partícip, tenint en compte el seu perfil de risc, les seves metes d'inversió i, per descomptat, la seva edat. Solen establir una data objectiva en què es marquen un repte i, a partir d'aquí, construeixen des d'una òptica de gestió activa la distribució de la cartera. Per regla general, van reduint de manera gradual la seva exposició als actius més volàtils per apostar per altres més estables, com pot ser la renda fixa.
Una altra possibilitat és, directament, triar entre el ventall d'oferta existent entre les diferents classes de plans de pensions individuals, potser el producte més popular d'estalvi previsional a llarg termini. L'objectiu d'aquests últims és generar un excedent, a través de les aportacions periòdiques dels seus partícips, perquè el client pugui disposar-ne, tant en forma de capital com de rendes, durant la seva futura jubilació. Des del 2021, la desgravació anual màxima que es pot dur a terme en aquest tipus de productes és de 2.000 euros fins a un màxim del 30 % de la base imposable, enfront dels 8.000 euros anteriors.
Arribada la jubilació, sorgeix el dubte de si és més convenient rescatar tot el pla i invertir en altres actius o fer-ho a través de rendes periòdiques. La llei no obliga a rescatar el pla quan s'abandona la vida laboral, de manera que, de fet, es poden continuar fent aportacions. Això sí, sempre que no s'hagi donat inici ja al cobrament de la prestació del pla. A més, cal tenir present que, quan s'inicia el rescat, cal declarar-lo a Hisenda com a rendiments del treball, amb les conseqüències fiscals que això tindrà en la declaració de la renda, que eleva el tipus en el qual es tributa.
És a dir, que pot ser una bona alternativa, des d'una òptica de gestió del patrimoni, mantenir el capital invertit en el pla de pensions (de manera que continuï generant rendibilitat) mentre es manté un portafolis diversificat d'inversions en la cartera, combinant productes amb diferent exposició al risc. Una altra possibilitat és rescatar una part del pla, per exemple, prioritzant les aportacions realitzades abans de 2007, de manera que sigui possible beneficiar-se d'una reducció del 40 % en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Amb aquest excedent de liquiditat, és possible confeccionar una estratègia d'inversió buscant obtenir una rendibilitat més gran que el cost fiscal que implica cotitzar a la Renda pel pla.
En què invertir durant la jubilació
Un dels passos lògics per invertir després de la jubilació és apostar pels fons d'inversió, optant per aquells que tinguin una estratègia més conservadora. Per exemple, hi ha fons focalitzats en el repartiment de dividends que asseguren als partícips rendes de manera recurrent perquè inverteixen en companyies consolidades que, com a norma habitual, reparteixen dividends entre els seus accionistes. Cal tenir present, però, que caldrà tributar més endavant a la Renda per aquests dividends.
Una altra possibilitat són els Unit Linked, unes assegurances de vida estalvi en què el client pot distribuir el capital entre les diferents alternatives que se li ofereixen. El seu principal avantatge fiscal és que els rendiments acumulats tributen com qualsevol altra renda de l'estalvi. No tenen límit màxim d'aportació però tampoc ofereixen garantia de rendibilitat, de manera que es pot arribar a perdre la totalitat del capital invertit. Els rendiments obtinguts tenen la consideració de rendiment íntegre del capital mobiliari, tributen com a renda de l'estalvi en l'IRPF, sotmesos a una retenció del 19 % a practicar per l'entitat.
Com a complement, a més de la renda fixa, és possible incloure dins de la cartera un altre tipus d'actius, com propietats o assegurances de renda vitalícia, de manera que augmenti la diversificació i la generació d'ingressos periòdics amb l'objectiu d'aconseguir, per mitjà d'una gestió activa, mantenir el nivell de vida previ a la jubilació.
