Gaudir d’una casa a prop del mar és a la llista dels desitjos de molts espanyols. Una propietat on passar les vacances, desconnectar del dia a dia a la ciutat o retirar-se després de la jubilació. És per això que hi ha moltes persones que es plantegen la possibilitat de tenir-ne una com a inversió o segona residència.
Analitzem quins aspectes s’han de tenir en compte a l’hora de triar o construir des de zero una casa a prop del litoral.
En què cal fixar-se: materials i manteniment
Els habitatges construïts a prop del mar estan, normalment, més exposats al vent, al sol i al salnitre tant a l’estiu com a l’hivern. La forma, els materials i el manteniment són diferents dels d’altres construccions pròpies de climes més secs. A l’hora de triar-ne un de segona mà és molt important comprovar que ha rebut el manteniment adequat, sobretot a les àrees més conflictives.
“Al nord d’Espanya cal fixar-se en la façana sud amb especial deteniment”, explica Xoán B. Alborés Tajes, arquitecte i CEO de l’estudi d’arquitectura i urbanisme Albores Arquitectos. “És on hi ha les terrasses i els finestrals per gaudir del sol, però també per on arriben els temporals i els vendavals. És la façana que més variacions tèrmiques i canvis climàtics pateix, ja que pot tenir temperatures molt altes de dia, i ruixats i temperatures baixes durant la nit”, assenyala. Això fa que els materials es dilatin i contreguin en períodes curts de temps, de manera que s’afavoreix l’aparició d’esquerdes i fissures.
Revisar l’estat d’aquesta façana és especialment rellevant a les zones amb més variacions tèrmiques. “En localitats de la costa Mediterrània com Alacant, on no plou gaire i les temperatures són més constants, és menys problemàtic”, assenyala l’arquitecte. “En general, al sud d’Espanya cal anar amb compte amb el sol, de manera que cal revisar que la casa hagi estat protegida amb pèrgoles, ràfecs i viseres”, destaca.
El tipus de material també influeix en la qualitat de l’habitatge. Prop de la costa és recomanable fer servir pintures amb protecció, acers inoxidables i, sovint, formigons especials.
La importància de l’aïllament
També convé assegurar-se que l’habitatge tingui un bon sistema d’aïllament, com els SATE (Sistemes d’aïllament tèrmic exterior) o les façanes ventilades. “Amb els sistemes SATE, en col·locar l’aïllament tèrmic a l’exterior es crea un mètode envolupant a la casa o l’apartament que evita problemes de fissures, esquerdes o humitats”, indica Xoán B. Alborés. “A les façanes ventilades es col·loquen materials separats de la paret, de manera que s’impedeix l’entrada d’aigua al mateix temps que corre l’aire i es facilita la ventilació”, afegeix. Així, es garanteix el bon manteniment de la casa o el pis durant molt més temps.
Com mantenir els interiors en bon estat
Un cop a l’interior, cal fixar-se que la casa estigui ben ventilada, sobretot les que estan tancades molts mesos l’any. “Hi ha molta diferència entre una casa que es fa servir tot l’any i una altra que només s’obre a l’estiu. Les cases han de ser viscudes. Si no s’utilitzen, l’aire viciat i l’ambient tancat deteriora les pintures, les plaques de suro i els acabats”, explica l’arquitecte.
Per mantenir les cases en bon estat és necessari ventilar-les i renovar l’aire sovint. “Avui dia hi ha solucions com les finestres amb quatre posicions”, explica Xoán B. Albores, “a més d’obertes, tancades o abatudes, tenen una quarta posició que no tanca totalment, cosa que permet que circuli l’aire”.
El més recomanable a l’hora de visitar una casa abans de comprar-la és consultar el certificat d’habitatge energètic i rebre assessorament professional. “De vegades hi ha persones que s’espanten per petites fissures que no tenen gaire importància i, tot i això, passen per alt altres problemes que a la llarga són molt més preocupants, com ara les humitats i els defectes d’aïllament que ja s’han esmentat”, afegeix el CEO d’Albores Arquitectos.
El mercat de l’habitatge a la costa espanyola
En els últims anys, el sector de l’habitatge s’ha recuperat sense arribar als nivells ni els preus previs a la crisi econòmica, cosa que atreu tant els que busquen una segona residència com els inversors, malgrat que, en general, comprar un pis a la costa surt més car que en altres ciutats d’interior.
Baiona (Pontevedra), Mataró (Barcelona) i Antiga (Las Palmas) són els municipis en què més s’han apujat els preus durant l’últim any, segons un informe de Tinsa. En total, els preus es van incrementar en el 78% de les localitats del litoral espanyol l’any passat.
Després de les ciutats de Sant Sebastià, Barcelona i Eivissa, els llocs més cars són Sitges i Castelldefels (totes dues a Barcelona), amb una mitjana de 3.355 euros i 3.075 euros el metre quadrat.
A l’altre extrem de la balança hi ha Almassora i Borriana (totes dues a Castelló), amb una mitjana de 739 euros i 791 euros el metre quadrat. Les localitats on més es van abaixar els preus el 2018 són, d’altra banda, San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), Cartaya (Huelva) i Sant Lluís (Menorca).
Segons l’informe, la demanda estrangera és la predominant en el 32% de les zones de costa analitzades. “La demanda de segones residències per a estrangers com anglesos o alemanys ha crescut els últims anys”, corrobora Xoán B. Alborés. “A més, molta gent està comprant apartaments que van quedar sense vendre durant el boom per llogar-los com a habitatges turístics en plataformes com Airbnb i Booking”.
Més enllà de l’estiu
Molts dels que compren una segona residència a la costa li treuen partit durant tot l’any. Alguns les lloguen per períodes de temps llargs, com a residències habituals, mentre que d’altres les destinen a habitatges turístics i les ofereixen per franges de temps més curtes.
Segons els càlculs fets per UrbanData Analytics (uDA) per al diari Expansión, els pisos de platja més rendibles se situen a la Costa de la Luz (Huelva i Cadis), a Andalusia, i a les Canàries. L’arxipèlag és, a més, la destinació de costa que més rendibilitat combinada ofereix. Pel que fa a les províncies, les més rendibles per a la inversió en lloguer són Lugo, Huelva, Las Palmas i Múrcia.
Mantenir l’habitatge ocupat el màxim de temps possible garanteix, d’altra banda, que es mantingui en millors condicions, fonamental per poder gaudir-ne més temps i assegurar que la inversió resulti rendible a llarg termini.
