Segons un estudi de mediQuo, les consultes de telemedicina van augmentar un 153 % a Espanya durant els sis mesos posteriors al fet que es decretés el primer estat d'alarma el març de 2020. Tot i que el gruix principal va correspondre a la COVID-19, les àrees mèdiques de pediatria, ginecologia i dermatologia també van tenir increments rellevants. L'esclat de la pandèmia va provocar una acceleració en l'ús de les solucions tecnològiques en l'àmbit de la salut, encara que des de feia al voltant d'un lustre ja estava creixent a raó de més d'un 10 % anual.
Tal com assenyala Jaime del Barrio, consultor senior en temes de salut a EY, al Podcast de Banc Sabadell, "ha hagut d'arribar una emergència sanitària per acceptar socialment un canvi tan brusc en l'àmbit de la salut com les teleconsultes, que ja poden fer-se en temps real i des de qualsevol part del món, tot i que ja portaven existint des de fa un segle".
Un nou paradigma
L'avanç i la penetració de la tecnologia ha permès als pacients poder estar connectats amb els metges fins i tot durant els moments de confinament més estricte, sent capaç la telemedicina d'anar obrint, de manera gradual, un ventall cada vegada més gran d'opcions entre els usuaris i els professionals de la salut. "El pacient ja era digital abans de la pandèmia i estava buscant com interactuar millor amb el sistema sanitari, però aquest encara té determinades mancances", afirma Del Barrio.
Segons aquest expert, la maduresa digital en el sector sanitari a finals de 2019 no arribava al 31 %, el que subratlla que "la virtualització era un problema crònic del model sanitari, ja que aquesta indústria hauria d'haver emprès una profunda transformació digital fa temps i no l'havia fet". Aquesta mancança es manifesta, a parer seu, en fets com que, tot i que actualment hi ha al voltant de 300.000 aplicacions per a telèfon mòbil, 41 d'elles són responsables de més del 50 % de les descàrregues a escala global.
Pot interessar-te: L'atenció mèdica virtual, a l'alça fins i tot després de la pandèmia
"Un dels grans reptes pendents és aconseguir que el 70 % o el 80 % del temps que avui dediquen els professionals sanitaris a 'lluitar' contra els serveis informàtics estigui automatitzat. Cal tenir un únic sistema que aglutini la informació i que permeti connectar-se fàcilment i ràpidament amb el pacient en qualsevol moment", assegura Del Barrio. Per aconseguir-ho, aposta per una estratègia de renovació del sector basant-se en dues vies principals: "la formació digital dels sanitaris i la incorporació de nous perfils professionals a la indústria de la salut".
Deontologia i ciberseguretat
El creixement tan sobtat de la telemedicina en els últims mesos sembla fer necessari una adequada formació sobre matèries digitals per als treballadors sanitaris, tant en el maneig de les plataformes disponibles com en qüestions ètiques i deontològiques. "Hem entrat de ple en un nou i complex ecosistema que els professionals de la salut han de comprendre, ja que hi ha massa serveis nous que agreguen molt valor i cal saber jerarquitzar el que veritablement té interès per als pacients", sentencia Del Barrio.
Un dels àmbits més importants, segons aquest expert, és el de la ciberseguretat, perquè "la dada té un valor cada vegada més gran i el sector sanitari és avui el principal reservori de dades que hi ha". El problema, segons ell, és que "ara mateix, la indústria sanitària està darrere de la informàtica en aquest camp i cal buscar més sinergies entre les dues perquè treballin juntes en el futur". Per això, afirma, "seria molt important incorporar al sector sanitari nous perfils professionals, com ara hackers, que sàpiguen detectar d'on podrien venir els ciberatacs. El positiu és que hi ha un 73 % d'empreses sanitàries que invertirà en professionals informàtics en els pròxims mesos".
Proximitat i regulació
Un altre dels grans reptes de la telemedicina és fomentar una relació encara més directa amb el pacient, fita que, tal com sentencia Del Barrio, pot jugar un paper fonamental en la detecció precoç d'algunes patologies o en millorar el pronòstic d'altres. De nou, en aquest punt, sorgeix la necessitat d'establir una regulació més concreta en relació amb la protecció de dades dels usuaris dels serveis sanitaris, tenint en compte que es tracta d'"informació altament sensible que ha de gaudir de les màximes garanties de confidencialitat". Elements que cobren, fins i tot, una rellevància més gran quan es parla, per exemple, de la història clínica o de la recepta digital.
A més, cal treballar a aconseguir un desenvolupament més gran de sistemes protocol·litzats dins de la indústria sanitària per poder prendre decisions en relació amb quins pacients són més susceptibles de rebre una atenció mitjançant la telemedicina. Això és així perquè, segons aquest expert, la consulta presencial no desapareixerà, havent d’integrar-se de manera progressiva i complementària amb la virtual. En aquest punt, la formació digital de pacients i de personal sanitari afavorirà una òptima coordinació entre les dues parts.
Estar preparats per al futur
Controlar als pacients amb patologies cròniques, monitorar a persones de la tercera edat, dur a terme revisions després d'una intervenció quirúrgica o realitzar una primera consulta d'atenció primària. La telemedicina ofereix un ventall de possibilitats enorme per a la indústria sanitària que podrà millorar la seva distribució d'esforços i la seva productivitat, el que significarà un millor servei als ciutadans en un tema tan crític com és la salut.
I, tot això, incrementant els serveis de personalització i de prevenció, que, com recorda Del Barrio, "ens ajudaran a tots a millorar la digitalització d'aquesta indústria tan necessària i a estar millor preparats per a la propera crisi sanitària".
