«És el pla econòmic més ambiciós i transcendental de la història recent d'Espanya. L’oportunitat més gran des de l'entrada a la Unió Europea (UE). Oportunitats així n’hi ha dues en un segle», va assenyalar Pedro Sánchez, president del Govern, en la presentació del projecte del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) espanyol davant la comissió interministerial per a la recuperació, la transformació i la resiliència. L'Executiu preveu que el PRTR impulsi el creixement al voltant de dos punts percentuals del producte interior brut (PIB) de mitjana anual durant el període d'execució.
El Govern eleva fins als 69.500 milions d'euros els fons que espera rebre entre 2021 i 2023 del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que és el principal instrument del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU. A més, disposa de 12.000 milions d'euros procedents d'un altre instrument, el React-EU, de manera que el total que rebrà en aquest període serà d'uns 82.000 milions d'euros. Això és més d'un 7 % del PIB. A més d'aquest import, el Govern anuncia que acabarà fent servir també la part de préstecs que li ofereix Europa i no només les transferències no reemborsables.
La transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat de gènere són els quatre eixos transversals que articulen el pla de recuperació. Com a novetat respecte al Pla presentat a l'octubre, el Govern agrupa la majoria de les inversions previstes en 20 programes tractors d'inversió.
Així, el PRTR reflecteix que les inversions relacionades amb la transició ecològica guanyen protagonisme fins al 39 % del total (dos punts percentuals més que l'anunciat prèviament), mentre que el segon eix, la transformació digital, retrocedeix fins al 29 % (anteriorment representava un 33 %). A més, el Pla especifica que l'educació i la formació obtindran el 10,5 % dels recursos i, l’R+D+I, un 7 %.
Pot interessar-te: Quins són els vectors de Fons de Recuperació Europeu que més interès desperten en les empreses?
Els programes d'inversió que més pes tindran durant el primer tram del pla seran els destinats al desenvolupament de la mobilitat sostenible, segura i connectada (amb 13.203 milions d'euros d'inversió); i a la rehabilitació d'habitatge i regeneració urbana (amb 6.820 milions d'euros d'inversió), inclòs un programa d'habitatge social per a lloguer de 1.000 milions d'euros. A això cal afegir la modernització de les administracions públiques, amb 4.315 milions d'inversió. El procés per fer les pimes més digitals i competitives, mitjançant el Pla de digitalització de pimes, comptarà amb 4.066 milions d'euros i la implementació de la xarxa 5G sumarà 3.999 milions. Els plans per impulsar l’economia circular, les competències digitals, la modernització del sector turístic, la innovació i la ciència i el desplegament d'energies renovables estaran dotats amb més de 3.000 milions d'euros.
Per sota d'aquest llindar hi ha les mesures destinades a fer més competitiva l'economia de les cures, el sistema educatiu i l'empresarial i el mercat laboral. Per a això es plantegen 10 reformes al voltant de la modernització del sistema sanitari, de les administracions públiques i de la justícia; un full de ruta cap a l’hidrogen verd; la depuració d'aigües i la conservació d'ecosistemes; una nova política d'habitatge; una nova estratègia de mobilitat sostenible; i una reforma per donar suport a la investigació. Les noves polítiques públiques per a un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu comptaran amb 2.363 milions d'euros, i l'estratègia nacional per a la intel·ligència artificial estarà dotada amb 500 milions.
El Govern ha de presentar a Brussel·les aquestes línies del seu pla mestre per a la recuperació abans del 30 d'abril. L'Executiu comunitari disposarà llavors d’un termini màxim de dos mesos per donar-hi el vistiplau. A partir de llavors, el Consell Europeu hauria de donar el sí definitiu al PRTR en el termini màxim d'un mes. En qualsevol cas, Espanya ha anunciat la seva intenció de llançar les primeres convocatòries d'ajudes a partir del maig. A més, per evitar colls d'ampolla en l'administració, el Govern ha posposat a després de 2023 la canalització del pressupost ordinari de la UE (Marc Financer Plurianual 2021-2027).
L'estratègia europea de finançament veu la llum
La Comissió Europea ha presentat recentment la seva estratègia per finançar en els mercats el Fons de Recuperació Europeu. Aquesta serà diversificada per atraure inversors, reforçar el paper internacional de l'euro i accelerar la fluïdesa de l'arribada de diners. Destaca que el seu valor afegit serà la transparència, així com la relació fluida amb els bancs que donen suport al programa d'emissió i amb bons a mitjà i llarg termini. D’aquests, el 30 % seran bons verds. «Els inversors internacionals sabran que, si inverteixen a Europa, invertiran en la salut del nostre planeta comú», va destacar Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Per fer-ho possible, Brussel·les ja ha posat en marxa la creació d'una xarxa d'intermediaris que garanteixi la col·locació del deute i ha anunciat que farà pública la seva primera decisió d'emprèstit anual. La UE espera reunir els 800.000 milions d'euros del programa més ambiciós de la seva història en els pròxims cinc anys. Els préstecs obtinguts en els mercats de capitals seran reemborsats progressivament fins a la data màxima de 2058.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
