Els Estats Units (EUA) són la primera economia mundial; representen el 24,4 % del producte interior brut (PIB) mundial i són el segon exportador global, després de la Xina. Aglutinen el 4 % de tota la població i ofereixen seguretat jurídica avalada amb el màxim grau d'inversió (AAA). El país és el cinquè lloc d'origen de les importacions i el sisè lloc de destinació de les exportacions espanyoles. «És una destinació molt important per a les empreses que vulguin fer negocis», afirmava Mario Vel, director Corporate i Middle Market de Banc Sabadell EUA, al webinar Els Estats Units: una visió macroeconòmica i informació pràctica per operar al país, organitzat per HUB Empresa i Solucions Internacionals de Banc Sabadell.
El país nord-americà està afrontant amb eficàcia la pandèmia del coronavirus. És una de les nacions al capdavant de la campanya de vacunació: fins a 4 milions de persones en un dia. Els pronòstics apunten que, durant el tercer trimestre de l'any, tindrà bona part de la població totalment vacunada; a més, preveuen que durant aquest període torni als nivells de creixement econòmic pre-COVID-19.
«Els Estats Units havien estat històricament un país molt interessant per a les empreses espanyoles; però, en aquest últim any post-COVID-19, hem vist com realment s'han anat visualitzant com un mercat de potencialitat», va assenyalar en el webinar Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell. Les seves oportunitats per a les firmes espanyoles destaquen en els sectors del turisme i la restauració; l'energia; el transport i les telecomunicacions; i la indústria.
«Biden intentarà donar un tomb a tot el que s'havia fet en l'era Trump per fer un país molt més competitiu», ha subratllat Vel, que destaca les tres àrees amb més potencial per a les empreses espanyoles: les infraestructures amb projectes en ports, carreteres, banda ampla o xarxa elèctrica, les energies renovables amb projectes eòlics o termosolars i el consum massiu a través de les grans superfícies d'alimentació.
Pot interessar-te: Els sectors més reforçats per la crisi després d'un any de pandèmia
Llegat dels 100 primers dies de Joe Biden
L'aterratge de Joe Biden a la Casa Blanca ha fet fer un gir de 180 graus a l'actuació del país dins i fora de les seves fronteres. Durant els 100 primers dies al comandament del principal motor econòmic global, el president nord-americà ha dibuixat les sis línies mestres que centraran el seu mandat.
El seu pla s'articula en sis accions concretes: mitigar els efectes de la pandèmia en l'àmbit socioeconòmic i accelerar la vacunació, promoure un estímul fiscal, tornar el país al multilateralisme, desenvolupar un programa massiu d'infraestructures, tornar a l'agenda mediambiental per combatre el canvi climàtic i consumar la reforma migratòria al país.
Washington ha aprovat recentment l'American Rescue Plan, que, amb dos bilions de dòlars, és el programa d'ajudes més gran aprovat als EUA. El seu objectiu és donar suport a les capes més baixes de la població, a les administracions locals i a les pimes. Estarà en vigor durant els pròxims vuit anys i es finançarà, principalment, amb una pujada de l'impost màxim corporatiu del 21 % al 28 %. A més, el seu primer moviment com a 46è president dels EUA va ser reingressar en l'Acord de París, cosa que obliga el país a assolir la neutralitat climàtica per al 2050 a través de l'aposta per les energies renovables, sobretot la solar i l’eòlica. La Unió Europea (UE) també està treballant en aquest objectiu.
Revitalitzar la relació transatlàntica
L'elecció del demòcrata va ser rebuda a Europa amb gran alleujament. Des de llavors, «America is back» és la consigna que més se sent a Brussel·les. Amb l'anterior administració, la relació transatlàntica va viure els moments més baixos de la història recent. Els Estats Units van prendre decisions contràries a la seguretat europea i van declarar una guerra comercial al que fins aquell moment era el seu principal aliat. Però una de les prioritats de Biden en l’àrea internacional és revertir aquesta tendència i revitalitzar la relació transatlàntica.
«Biden està fent passos endavant per tornar a tenir les mateixes relacions comercials amb Europa que abans de l'administració Trump», va destacar Mario González, director d'inversió de Banc Sabadell als EUA, en l’esmentat webinar.
Les paraules ja han passat a fets concrets. Brussel·les i Washington van pactar recentment una suspensió temporal dels aranzels que s'havien imposat mútuament en el marc de la disputa Airbus-Boeing. Des dels EUA taxaven amb un 25 % d'impostos el vi, l'oli d'oliva o el formatge manxec. Actualment encara hi ha en vigor aranzels a l'acer i a l'alumini europeus.
La complexa relació amb la Xina continua sent, però, un dels grans eixos de discrepància entre tots dos aliats. La UE va tancar recentment un acord d'inversió amb el gegant asiàtic que no agradava a l'anterior administració i també desagrada a l'actual. A més, el 2020 Pequín va desbancar Washington com a soci principal de la UE. No obstant això, el deteriorament de la situació dels drets humans ha acostat els Estats Units i la UE, que s'han coordinat per imposar sancions pel tracte a la minoria uigur al país asiàtic. Un pas que el bloc comunitari no feia en 30 anys i que l'acosta una mica més a l'altre costat de l'Atlàntic, al mateix temps que l’allunya dels seus aliats a la Xina.
Pot interessar-te: La Xina reprèn el lideratge del creixement econòmic mundial
