La forma de moure’s, sobretot a les ciutats, és cada vegada més «a la carta», com ja passa en altres àmbits com el de l'esport o el de la moda. L'usuari busca cada vegada més «anar d'un punt a un altre i gaudir del trajecte, més que tenir un vehicle en propietat», comenta Josep Nadal, clúster manager de la Indústria de l'Automoció de Catalunya en el Podcast de Banc Sabadell.
Es tracta de la nova mobilitat, un concepte que s’està gestant i redefinint de manera continuada durant l'última dècada i que es regeix per les següents tendències: està connectada, és autònoma, compartida i elèctrica.
En aquest model de mobilitat és en el qual el sector de l'automoció està treballant els darrers anys i que la indústria anomena el CASE (sigles de connected, autonomous, shared i electric). «Només a Espanya, l'automoció ha invertit més de 12.000 milions d'euros en els últims cinc anys per avançar cap a aquesta mobilitat sostenible i eficient», assenyala Noemí Navas, directora de Comunicació de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC).
COVID-19: de l'aposta per la mobilitat compartida a la tornada del vehicle privat?
No obstant això, la irrupció de la COVID-19 ha modificat «no tant el full de ruta dels professionals del sector sobre aquesta evolució cap al CASE, sinó el seu marc temporal», apunta Nadal. I és que els hàbits de mobilitat dels ciutadans s'han vist modificats i la mobilitat compartida, que fa uns mesos era la gran tendència en mobilitat, és una de les més afectades per la pandèmia.
Entre els motius hi ha les reticències a fer servir aquesta modalitat per qüestions de prevenció davant la pandèmia, fet que ha provocat que el seu creixement es redueixi, tal com es desprèn de l'informe El Vehículo Digital 2020 realitzat per PwC. En aquest sentit, l'estudi assenyala que el mercat s'està veient impactat pel canvi dels hàbits de consum que romandran en el món posterior a la COVID-19.
Com a conseqüència d'això, tal com assenyala la directora de comunicació de l’ANFAC, els conductors s'han inclinat per utilitzar el vehicle privat. Però, quin tipus de vehicle està triant l'usuari avui dia? Mirant les dades del mapa global, la Unió Europea i la Xina estan liderant la carrera pel cotxe elèctric: s'espera que en aquests dos mercats els vehicles elèctrics de bateria (BEV, per les sigles en anglès) suposin, respectivament, el 17 % i el 19 % de les vendes el 2025. Als Estats Units aquesta penetració serà del 5 % en el mateix any, a causa del menor suport per part de les administracions públiques nord-americanes, segons l’informe de PwC esmentat.
Les matriculacions de vehicles elèctrics augmenten en els últims mesos a Espanya
El canvi d'hàbits cap als vehicles zero i de baixes emissions és una tendència que està en creixement continu en els últims anys a Espanya. Els usuaris estan més conscienciats i compromesos amb el medi ambient i el sector de l'automoció ha respost a aquesta tendència incorporant més opcions d'aquest tipus al mercat. Existeixen models híbrids, que disposen d'una etiqueta ECO i que combinen un motor de gasolina amb un altre elèctric, que s'autorecarreguen a través dels moments de frenada i arrencada. A més, hi ha models híbrids endollables, que disposen d'una etiqueta 0, que també compten amb els dos motors (gasolina i elèctric) i que necessiten un punt de recàrrega. També hi ha els models 100 % elèctrics, amb etiqueta 0, amb una autonomia que encara pot semblar limitada per a viatges llargs i per als quals és necessari disposar d'un punt de recàrrega.
Pel que fa a les vendes, si bé és cert que la pandèmia de la COVID-19 ha suposat un important retrocés en la compra de vehicles nous en els últims mesos, els plans d'ajuts han aconseguit principalment augmentar el nombre de matriculacions dels vehicles elèctrics, comenta Navas.
Pot interessar-te: Així són els ajuts a particulars i empreses per renovar el vehicle
No obstant això, el vehicle elèctric, l'opció sostenible i eficient per la qual aposta la indústria, no acaba d’«enlairar-se». Això es deu a tres principals barreres: el preu, l'autonomia i les infraestructures de recàrrega.
Aunque actualmente hay más de 200 modelos a la venta, cuando hace 10 años apenas había seis eléctricos en el mercado, se trata de una tecnología que se está empezando a extender y que, por el momento, cuenta con un precio de salida más elevado que una de combustión. “Esta situación se irá equiparando”, apunta Navas, pero, mientras tanto “hacen falta apoyos gubernamentales para minimizar esta diferencia y fomentar su compra por parte de los usuarios”, añade.
Encara que actualment hi ha més de 200 models a la venda, quan fa 10 anys tot just hi havia sis models elèctrics al mercat, es tracta d'una tecnologia que s'està començant a estendre i que, de moment, compta amb un preu de sortida més elevat que un de combustió. «Aquesta situació s'anirà equiparant», apunta Navas, però mentrestant «calen suports governamentals per minimitzar aquesta diferència i fomentar-ne la compra per part dels usuaris», afegeix.
La posada en marxa dels plans d'ajuts, ja sigui el Pla Renove, amb l’objectiu principal de renovar el parc automobilístic, o el Pla MOVES, amb el propòsit d'estimular la demanda de l'electromobilitat, ha estat important i, sense la seva aplicació, el mercat espanyol cauria més del 35 % ja previst per al tancament l'any, segons les previsions d'ANFAC. Un altre ajut que ha acostat el vehicle elèctric als usuaris, encara que no és estatal, és el rènting; és a dir, tenir dret a fer ús d’un d'aquests vehicles a canvi d'una quantia fixa. El rènting es podria definir com un servei a mida que permet englobar en una única quota mensual les despeses associades a l'ús d'un vehicle (assegurança a tot risc, manteniment, avaries, pneumàtics, impostos, etc.), com si es tractés d'un «menú a la carta», es paga pel temps i pels quilòmetres que es contracten, sense complicacions ni sorpreses. A la comoditat i la facilitat per controlar les despeses cal sumar-li la durabilitat dels contractes, que sol ser d'entre 12 i 60 mesos. Això garanteix el valor afegit de comptar amb accés directe als últims models de vehicles, que és sinònim d'una conducció més segura, sostenible i eficient.
A més, per a qui encara tingui dubtes sobre quin model s'ajusta millor a les seves necessitats; per exemple, si un híbrid o un cotxe 100 % elèctric, aquesta modalitat permet tenir una primera presa de contacte prèvia a la compra.
Des de l’ANFAC, s'estima que, el 2030, el 40 % de les matriculacions anuals de turismes seran de vehicles elèctrics. És un objectiu «exigent però assumible» i, per això, cal disposar de les eines que permetin assolir-lo. En aquest sentit, també s'ha d'impulsar el desenvolupament d'una infraestructura de recàrrega que superi els actuals 8.500 punts de recàrrega, que situen Espanya en les últimes posicions d'Europa segons el baròmetre d'electromobilitat de l’ANFAC.
Des del punt de vista de les administracions, el Govern ha assegurat tenir entre els seus objectius aquesta transició energètica de la mobilitat. I aquí, el Fons de Recuperació Europeu suposarà un gran impuls. Com a part d'aquest pla de recuperació, per exemple, l'Executiu planeja instal·lar més de 100.000 punts de recàrrega de vehicles elèctrics.
Cap a un model de mobilitat intermodal, definit per les necessitats de l'usuari
Amb tot això, el canvi cap a una mobilitat intermodal definida per les necessitats de l'usuari mateix és, sens dubte, el patró a què s'està adaptant la indústria. Un nou model de mobilitat en què el vehicle serà l'eix central. No per la quantitat de vehicles, ja que l'informe de PwC apunta a una reducció del parc de vehicles a Europa el 2035, sinó amb vehicles més eficients i amb zero emissions que donin resposta a les necessitats de la societat.
