Abans de les vacances d'aquest estiu de 2021, gairebé dos milions d'empleats treballaven des de casa la meitat de la setmana o més, d'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Després de l'aturada estival, uns es reincorporen als seus llocs a les oficines, mentre altres continuaran exercint les seves tasques des del seu domicili o amb models híbrids. Encara n'hi ha molts, a més, que no saben com treballaran a la seva tornada.
Encara hi ha moltes empreses que afronten aquest nou curs amb un assumpte per resoldre: quin sistema laboral establiran just al poc temps d'entrar en vigor la nova Llei del Teletreball —encara que les sancions no ho faran fins a l'1 d'octubre— i en un moment en què, tot i que la incidència de la COVID-19 comença a baixar, la pandèmia no ha acabat. En aquest context, els experts creuen que el model híbrid, que combina els avantatges de la feina en remot i del presencial, és l'opció més convenient, però encara té pendents molts aspectes per definir.
Les fórmules per les quals aposten les empreses
Moltes organitzacions van començar a traçar els seus plans de tornada a l'oficina el 2020, després de la desescalada. Altres, però, els han mantingut suspesos per l'arribada de noves onades d'infeccions, com ara la cinquena a la primavera i estiu. Per això, Luis Pérez, director de Relacions Institucionals de la companyia de recursos humans Randstad, afirma que les postures davant el teletreball han estat molt variades. Precisament va ser la tercera onada, al gener, la qual va fer que moltes companyies, que comptaven amb els seus empleats a l'oficina, tornessin a enviar-los a casa. Les dades van reflectir que, en el primer trimestre de 2021, el nombre d'ocupats exercint les seves tasques des dels seus domicilis va créixer fins al 11,2 %, un punt més respecte als tres mesos previs.
Pérez veu amb claredat que setembre, després de la superació de la cinquena onada, serà el punt d'inflexió perquè moltes organitzacions, especialment les petites i mitjanes empreses (pimes), es posicionin. «Les grans companyies tendeixen a tenir-ho més organitzat, però les pimes van anar actuant d'acord amb l'evolució de la pandèmia», remarca.
En aquest nou curs, però, les grans tecnològiques estan sent les més previngudes. A mitjans d'agost, Apple va anunciar que endarreria la tornada a les oficines fins el gener de 2022. Es sumava així a Amazon o Facebook. D'altres, en canvi, han considerat que els seus empleats han de tornar, encara que sigui de forma parcial. Vodafone ha apostat per un sistema de 60 % en remot i 40 % presencial, que permet tornar a la feina 100 % a distància si puja la incidència acumulada a la comunitat autònoma, si es tenen fills a càrrec o si es pertany a un grup de risc. IBM només permet el 30 % d'aforament a les seves instal·lacions, de manera que gran part de la seva plantilla seguirà a casa.
El fabricant de vehicles Toyota permet un aforament del 50 %, tot i que actualment només arriba al 35 %, ja que l'assistència és voluntària i flexible. En funció de l'evolució en el nombre de contagis, expliquen des del seu departament de recursos humans, decidiran en les primeres setmanes de setembre si és el moment de passar a un escenari de treball híbrid. Banc Sabadell està gestionant mitjançant un sistema anomenat Smartwork el retorn per torns i progressiu del seu personal de centres corporatius i estructures de xarxa.
Els avantatges del model híbrid
Sergi Ramo, fundador de la consultora digital groWZ Consultants, destaca que aquest nou model és una de les lliçons positives que deixa la pandèmia. Segons aquest expert, genera dinàmiques de treball més eficaces i enriquidores al combinar el millor de la presencialitat i de l'acompliment a distància. El treball en remot, a més, estalvia costos en infraestructures i serveis a l'empresa i en desplaçaments als empleats i permet la flexibilitat en els horaris i la conciliació amb la vida personal i familiar.
La presencialitat ofereix, a més, els beneficis de la interacció amb altres persones. «Necessitem reunir-nos amb companys i intercanviar idees i impressions per desenvolupar la creativitat i generar llaços de confiança. És la millor manera de connectar amb les persones», afirma Ramo. Felipe Alves Claramonte, director de Recursos Humans d'IBM, destaca que els dies a l'oficina són perquè l'equip faci tasques en conjunt, com ara discussions de projectes i sessions de design thinking, una metodologia de treball dinàmica que permet, a través d'entorns de proves i de l'experimentació, obtenir solucions abans de prendre les decisions finals per dissenyar i desenvolupar un producte.
El model híbrid, a més, és una bona eina per atreure i retenir el talent, destaca Pérez. «Hi ha treballadors que, davant dues ofertes de treball similars, prefereixen el lloc que els proporcioni major flexibilitat, davant d'un altre lligat a una major presencialitat, fins i tot si ofereix un sou millor. Els professionals han demostrat que són proclius a aquest nou mètode».
Els obstacles del model híbrid
El 65 % de les empreses espanyoles aspira a aconseguir models híbrids i el 25 % ofereix o pretén oferir quatre dies a la setmana en remot. Són dues de les conclusions que extreu l'informe Nuevas formas de trabajar. Reflexiones sobre el futuro, de la consultora Boston Consulting Group (BCG) i enClave de Personas. Aquesta inclinació es contraposa, opina Pérez, amb la tendència actual de tornar a les oficines per la qual s'inclinen moltes empreses, malgrat que, segons el mateix estudi, el 62 % dels empleats considera que el seu treball es pot fer a distància. Hi ha diverses raons, exposa aquest expert, que expliquen aquest fenomen.
Tant a Espanya com a Llatinoamèrica, afirma, hi ha una càrrega de presencialitat excessiva, el que ha fet que els empresaris encara no se sentin del tot còmodes amb el teletreball. «A Espanya, a més, predominen les pimes i les micropimes, empreses en què la presència dels empleats és encara més important», aclareix.
Un altre dels obstacles que Pérez identifica en el camí de les empreses cap al model híbrid és la nova Llei del Teletreball, que determina com a tal aquell que es presta en un període de tres mesos o més i un mínim del 30 % de la jornada, el que suposa una mica menys de dos dies a la setmana. La companyia, a més, ha de proporcionar totes les eines de treball i sufragar despeses com ara la connexió a internet. Segons l'opinió de Pérez, aquest percentatge generarà problemes, ja que les empreses triaran proporcions més baixes per reduir els costos o, directament, optaran per seguir funcionant des de l'oficina.
El director de Relacions Institucionals de Randstad avisa també que les mesures de control horari no estan adaptades a aquesta nova manera de treballar, el que porta a molts empresaris a seguir preferint la presencialitat. Només quan es generalitzin les dinàmiques de treball per objectius, ressalta, es podrà avançar en un model híbrid real. «S'ha de caminar cap a relacions laborals basades en la confiança i en l'exercici per projectes», conclou.
Qui teletreballa?
Dona d’entre 35 i 45 anys. Aquest és el perfil predominant entre els teletreballadors des que es va adoptar aquest model com a mesura per frenar l'avenç de la COVID-19. Així ho indica el Dossier de indicadores de teletrabajo y trabajo en movilidad en España y la UE, elaborat per l'Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI), dependent del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital. Aquest informe explica que és precisament el col·lectiu d'empleades el més procliu a mantenir el teletreball durant l'últim any, ja que en ell és més freqüent que recaigui en major proporció la cura de menors i dependents.
Per regions, són la Comunitat de Madrid i Catalunya les dues on més treballadors han adoptat el teletreball durant el primer trimestre de 2021, amb el 21,6 % i el 15,2 %, respectivament. Mentre que Navarra, la Regió de Múrcia i Aragó són les que menys adhesió van tenir en aquest període, amb el 6 %, el 5,5 % i el 5 %, respectivament.
El 2020, els espanyols, a més, van treballar menys des de casa que la mitjana dels ciutadans europeus, el 10,9 % enfront del 12,3 % del conjunt de països de la Unió Europea (UE). El percentatge al país va estar encara molt per sota dels estats que lideren el ranking: Finlàndia (25,1 %), Luxemburg (23,1 %) i Irlanda (21,5 %). Entre els que menys, figuren Romania (2,5 %) i Bulgària (1,2 %).
