El Govern va presentar fa unes setmanes el pla Espanya 2050, un document elaborat per més de 100 experts de diferents disciplines i sensibilitats que dibuixa el país que s'hauria d’albirar en l'any 2050 i planteja els passos a seguir per convertir Espanya en un dels territoris més avançats del món en un horitzó de 30 anys.
Entre els objectius que es marca aquest pla figura el d'augmentar la taxa d'activitat de la gent gran. En concret, es proposa duplicar la taxa d'activitat de la població de més de 64 anys des del 5 % actual a l'11 % el 2050. També s'aposta per elevar la taxa de la població que té entre 55 i 65 anys al 67 %, des del 62 % actual. Aquest objectiu té una raó de ser: la població d'Espanya envelleix i ho fa a pas ferm. Per aquest motiu, el país necessita trobar la fórmula adequada per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions.
Un objectiu comú
La població activa, que finança les pensions dels jubilats, anirà minvant i no serà suficient per sufragar tantes prestacions a Espanya. El mateix document de Govern reconeix que Espanya perdrà 3,7 milions de persones en edat de treballar, és a dir, d'entre 16 i 64 anys, en les pròximes tres dècades. Aquesta xifra suposa una caiguda del 12 % respecte a la situació actual i es notarà, especialment, a partir de l'any 2030. Aquesta disminució de la població en edat de treballar es traduirà en una reducció del creixement econòmic i de la renda per càpita d'Espanya.
D'aquí que aquest Govern, igual que ho van fer al seu dia els anteriors i, previsiblement, ho faran demà els que arribin a La Moncloa, es proposin el ferm compromís d'incrementar la taxa d'activitat de la gent gran.
Pot interessar-te: França i Espanya, els països de la zona euro on la jubilació és més llarga
El repte que té al davant el país no té parangó: el 2050, per cada persona major de 64 anys hi haurà 1,7 persones en edat de treballar, davant les 3,4 actuals. I això és, precisament, el que posa en perill la viabilitat del sistema de pensions.
A més, en paral·lel i encara més ràpid del que avança l’envelliment de la població, augmenta la factura de les pensions. Al maig, el sistema va haver de destinar 10.154,1 milions d'euros al pagament de les pensions contributives, un 3 % més que en el mateix mes de 2020, segons l'última estadística oficial publicada pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. I la pressió més gran del sistema l'exerceixen, sens dubte, les pensions de jubilació.
Dels 9,8 milions de pensions que s'abonen cada mes, el 62 % són de jubilació. I la pensió mitjana que perceben tots aquests jubilats en la seva nòmina avui és més alta que fa un any. Al maig va ser de 1.187,8 euros, un 2,3 % més que en el mateix mes de 2020. Això es deu, en part, al fet que els nous pensionistes que es van incorporant al sistema han exercit carreres laborals més llargues i amb salaris més elevats.
Tots aquests arguments estan darrere de les reformes i el necessari augment de la taxa d'activitat de la gent gran. Per això mateix, el Govern anirà elevant substancialment la participació laboral i social, tenint en compte les diferències en salut de la població. En concret, s'aposta per avançar progressivament cap a la simplificació i l'adaptació de les figures de jubilació parcial, flexible i activa per millorar la compatibilització entre pensió i treball.
Pot interessar-te: Pensions: claus sobre la futura reforma
Per a això, l'Executiu considera que s'ha de tenir en compte el balanç entre l'augment de l'oferta de treball i la contenció dels costos financers per al sistema de Seguretat Social. Per això, aposta per tocar diverses potes de sistema: potenciar la jubilació activa, millorar el percentatge de la pensió gaudida durant la fase laboral, actualitzar la pensió a la fi del període de compatibilització i establir incentius específics per a les empreses ocupadores.
Així mateix, el Govern vol crear programes per a la preparació de les transicions des de la vida laboral a la jubilació a partir de serveis d'orientació individualitzada, implementar campanyes que impulsin el canvi de percepció sobre la vellesa, donar suport a l’emprenedoria sènior i generar espais i iniciatives en què les persones grans puguin mantenir i fomentar una ciutadania activa.
L'objectiu global que persegueixen aquestes mesures és corregir les deficiències estructurals del mercat laboral per elevar la taxa d'ocupació agregada fins als nivells dels països europeus més avançats, rellançar la productivitat laboral a través d'una aposta decidida per l'educació i la formació al llarg de la vida i aconseguir una millor adaptació del cicle laboral al cicle vital aprofitant més i millor els coneixements i les habilitats de la població amb més experiència.
«Si aconseguíssim equiparar les taxes d'activitat de la població d'entre 55 i 74 anys a les que tenen països com ara Suècia, Dinamarca o el Regne Unit, Espanya guanyaria 1,6 milions de persones actives, el que ajudaria enormement a mitigar els impactes negatius que la caiguda de la força laboral en edats intermèdies tindrà sobre el creixement econòmic, així com a sostenir el nostre estat de benestar», sosté el document Espanya 2050.
Al mateix temps, el Govern haurà de buscar fórmules per impulsar l'estalvi dels ciutadans, que serà cada vegada més necessari per complementar la pensió pública i assegurar el nivell de vida durant la jubilació. Ja s'ha marcat també l'objectiu d'impulsar el segon pilar del sistema de pensions, els plans de pensions d'ocupació (PPE), una fórmula molt estesa en altres països europeus que, no obstant això, s'usa poc a Espanya: només l'1 % de les empreses ofereix aquest tipus de productes als seus treballadors, tot i que l'estalvi per a la jubilació és un benefici social molt ben valorat pels empleats.
