Al moneder es tendeix a guardar moltes coses, però normalment hi ha unes coses imprescindibles: el document nacional d'identitat (DNI) i la targeta sanitària. Entre ells, també és molt possible que es trobi una targeta de crèdit o de dèbit. Les targetes avui dia són molt comunes entre la població, però la veritat és que amb prou feines porten un centenar d'anys en ús. En concret, van aparèixer el 1914 als Estats Units, tot i que fins a la dècada dels anys 40 no es van implementar com una cosa habitual. Més recentment, entre el 2016 i el 2019, l'ús de la targeta per fer pagaments es va incrementar a tots els països de la zona euro, segons les dades publicades pel Banc Central Europeu (BCE). Tot i que si hi ha hagut un any que ha marcat un abans i un després en el seu ús és, sens dubte, el 2020, ja que la pandèmia de la COVID-19 ha impulsat aquest mètode de pagament en detriment de l'efectiu.
Per acabar de comprendre aquest canvi de preferència dels consumidors a l'hora de fer els seus pagaments, cal destacar el contactless, una tecnologia que permet pagar a distància; és a dir, no cal introduir la targeta en un datàfon o terminal punt de venda (TPV), sinó que n'hi ha prou amb situar-la a sobre. Això suposa més comoditat —fins i tot és possible fer pagaments amb el telèfon mòbil o amb un rellotge intel·ligent— i és per això que aquest tipus de pagament va representar el 2019 el 38 % de tots els realitzats amb targeta a la zona euro. Espanya és el quart país on més pagaments mitjançant contactless es van fer. En concret, el 66 % del total de les transaccions es van fer d’aquesta manera.
En aquesta línia, la targeta es consolida com el mètode més utilitzat per comprar online, amb un total de 6.000 milions de pagaments per un valor de 396.000 milions d'euros. A continuació, es troben altres solucions de pagament electrònic, com PayPal o SOFORT, amb 3.000 milions de pagaments, i uns altres 1.000 milions mitjançant transferències de crèdit. A més, altres instruments com el dèbit, els xecs bancaris i les targetes regal, entre d’altres, representen 2.000 milions. No obstant això, hi ha diferències rellevants en funció de cada país. A Espanya les targetes representen el 59 % de tots els pagaments a Internet. També suposen més de la meitat en altres països com Irlanda, Luxemburg, Grècia, Malta, Eslovàquia, Itàlia i Letònia. Per la seva banda, les solucions de pagament electrònic només s'imposen a Xipre (47 %) i a Portugal (46 %), i són un 31 % a Espanya, i la proporció de transferències de crèdit als pagaments en línia va ser notablement elevada als Països Baixos (64 %).
El consumidor té diverses opcions a l'hora de pagar les factures i altres despeses recurrents. A Europa, la domiciliació bancària s'imposa com la més escollida, en el 41 % dels casos; seguida de les transferències de crèdit, en un 20 %; de les targetes, en un 18 %, i de l'efectiu, en un 11 %. Sens dubte, Espanya confirma aquesta tendència, ja que, amb un 65 %, és el país amb un percentatge més alt de pagament mitjançant la domiciliació. D'altra banda, el 13 % es realitza mitjançant targetes; l’11 %, en efectiu, i el 8 %, a través de transferències.
Malgrat aquests avenços en les formes de pagament, les monedes i els bitllets continuen sent els grans protagonistes. El 2019 l'efectiu va ser el mètode escollit per al 83 % de les transaccions en punts de venda a Espanya, el que suposa estar 10 punts per sobre de la mitjana europea. No obstant això, en el cas de la targeta de crèdit es dona la situació inversa, ja que va tenir lloc en el 15 % de les transaccions enfront del 24 % de la zona euro. Aquestes dades situen Espanya com el segon país, juntament amb Xipre, de la zona euro on més s'utilitza l'efectiu per fer els pagaments, només per darrere de Malta, amb un 88 %.
A tots els enquestats pel BCE se’ls va preguntar per l'últim pagament realitzat i va ser l'efectiu el mètode utilitzat en el 38 % de les operacions en supermercats, en el 57 % de les compres realitzades en petites botigues i en el 63 % en bars o restaurants. A més, el 84 % va afirmar que l'establiment també acceptava altres instruments de pagament. Per la seva banda, un 9 % dels que van pagar amb targeta van assegurar que no s'acceptava efectiu.
Pot interessar-te: Post-COVID-19: mitjans de pagament imprescindibles a la teva botiga
Com ha influït la pandèmia?
La crisi sanitària de la COVID-19 ha canviat molts hàbits i costums. Un d'ells ha estat la manera de fer els pagaments. La por al contagi ha provocat que en alguns establiments s'hagin limitat les opcions, i que es rebutgi l'efectiu com a mesura per evitar l'expansió del virus. El 8 % dels enquestats van declarar que no havien pagat amb diners en efectiu des que va començar la pandèmia i, entre aquells que sí que ho van fer, un 35 % va experimentar alguna situació en la qual no s'acceptava aquest mètode de pagament.
A Espanya, Irlanda i Bèlgica la situació és similar, ja que més de la meitat afirma que està pagant menys amb diners en efectiu que abans de la crisi sanitària. La raó principal per la qual passa això és que els pagaments electrònics s'han tornat més convenients, tal com assenyalen el 45 % dels casos. La segona raó, que van assenyalar el 38 % dels enquestats, és la por a contagiar-se a través de monedes i bitllets. En concret, aquesta percepció és especialment elevada a Espanya i Portugal, ja que més de la meitat dels participants van assenyalar aquesta opció. En tercer lloc, el 35 % va dir que va seguir la recomanació del govern de pagar menys amb diners en efectiu. De nou, va ser en aquests dos països on la població es va mostrar més preocupada.
Tot i que encara hi ha disparitat entre els hàbits de pagament en funció del país, cada vegada s'avança i es promou més la innovació en matèria de pagaments digitals i en «solucions de mercat competitives, innovadores i robustes d'àmbit paneuropeu», apunta el BCE. Un exemple d'això és l’euro digital que està estudiant llançar aquesta entitat.
