movi-image-bitcoin-nueva-normalidad-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

El bitcoin en la «nova normalitat»; riscos, usos i tendències

23/09/2020

La crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID-19 ha suposat una oportunitat perquè les criptomonedes penetrin en nous mercats, treballin amb els grans bancs i atreguin els principals inversors.

coronavirus, aquesta ha arribat també al món de les finances, i ha consolidat les criptomonedes com una opció de valor. I és que la inestabilitat dels mercats més convencionals, sumada a la implantació ja definitiva de la digitalització en el dia a dia de la societat, ha obert l’espectre en el vast àmbit de la inversió. No obstant això, les criptomonedes solen estar caracteritzades per la seva alta volatilitat, cosa que fa que siguin considerades un actiu d’alt risc i poc adequat per a la inversió minorista, tal com ho expressa la Comissió de Borsa i Valors dels EUA (SEC, segons les sigles en anglès). 

Arran de la COVID-19, s’ha democratitzat l’accés als diferents actius criptomonetaris, cosa que en suposa la consagració definitiva en aquest mercat i un canvi de mentalitat i de percepció respecte de les monedes digitals. JP Morgan assenyala en el seu informe «Bitcoin» (codi BTC) publicat d’acord amb l’últim halving de l’11 de maig (un esdeveniment que cada quatre anys marca un punt de partida cap a nous màxims en el preu del bitcoin) que, pel que fa al perfil dels inversors, els més conservadors veuen l’or com la seva gran expectativa en èpoques d’incertesa, especialment, aquells de més edat. No obstant això, en aquests moments són els joves els que, en les seves últimes compres, més estan ajudant a fer pujar la criptomoneda com a veritable refugi, pel fet de no saber què pot passar en el futur immediat.

Et pot interessar: Com invertir en blockchain

El bitcoin és l’actiu que tots segueixen i el que sol servir d’introducció per a qui s’endinsa en aquest àmbit, atès que és el més estès i el que més usos ofereix. Això no obstant, és important tenir en compte que es tracta d’actius molt volàtils: el març, el preu del bitcoin (codi BTC) va caure aproximadament fins als 3.000 dòlars i ràpidament es va recuperar fins a més de 9.000 dòlars, i fins i tot va arribar a assolir, per bé que durant un període de temps breu, els 10.000 dòlars. 

Les criptomonedes penetraran en nous mercats en una realitat post-COVID-19

Actualment, ningú no posa en dubte que el bitcoin i la tecnologia de cadenes de blocs han arribat al mercat per quedar-s’hi. En la «nova normalitat», la cadena de blocs es pot aplicar a la internet de les coses (IoT, segons les sigles en anglès), els sistemes mèdics, les cadenes de subministrament, i es pot utilitzar per a la transparència en els mercats financers, com també en les organitzacions benèfiques i no governamentals. Però el bitcoin no és l’única. Segons recull el CoinMarketCap, aquesta criptomoneda ve seguida d’altres com ethereum, XRP i tether. En total, es tracta d’un mercat la capitalització del qual es troba al voltant dels 280.000 milions de dòlars. En conclusió, es tracta d’una tecnologia amb un valor que podria assolir els 15,90 milions de dòlars el 2023, segons dades de la consultora IDC.

Per ara, gran part de l’atenció continua en el bitcoin. Tanmateix, en una realitat post-COVID-19, la diversificació de les carteres serà cada vegada més important, cosa que suposa una oportunitat perquè les criptomonedes penetrin en nous mercats, treballin amb els grans bancs i atreguin els principals inversors.

Lluny de mirar les monedes digitals amb escepticisme, els governs i bancs centrals ja s’estan unint a aquesta tendència. El mes d’agost, el Banc Popular de la Xina va ampliar als seus tres nuclis urbans més grans (on viuen més de 400 milions de persones) una prova d’un iuan digital. Al mateix temps, als EUA, la Reserva Federal de Boston va anunciar la seva col·laboració amb l’Institut de Tecnologia de Massachusetts en un grup de treball que analitza «les oportunitats i limitacions de les possibles tecnologies de formes digitals de diners del banc central». Així mateix, el Banc Internacional de Pagaments ha establert un Centre d’Innovació per analitzar les monedes digitals.

Et pot interessar: Així es pot beneficiar el teu negoci de la tecnologia blockchain

Les monedes físiques actuen com a magatzem de valor, mitjà de canvi i unitat de compte estable. En canvi, depenent de com es dissenyen, les monedes digitals serveixen per a alguns d’aquests propòsits o tots. Per exemple, algunes criptomonedes tenen com a objectiu principal ser un mitjà anònim de transferència de valor. En aquesta línia, n’hi ha d’altres que tenen per objecte agilitar les transaccions. Altres es conceben com un bitllet virtual vinculat al valor de les monedes nacionals existents. En aquest context, hi ha diversos models experimentals que, des de Boston Consulting Group, han englobat en categories àmplies, entre les quals destaquen: 

  • Criptomonedes. Aquestes monedes basades en les cadenes de blocs permeten fer transaccions, tot i que algunes també s’utilitzen com a dipòsit de valor a llarg termini. L’exemple més conegut és el bitcoin, però n’hi ha d’altres que inclouen el litecoin, el monero, el dash i el zcash. Atès que funcionen de manera descentralitzada i utilitzen la criptografia com a mesura de seguretat i de lluita contra la falsificació, solen permetre un cert grau d’anonimat en les transaccions entre iguals. Els organismes encarregats de fer complir la llei i els processadors de pagaments no tenen jurisdicció sobre els comptes de bitcoin, però l’anonimat d’aquestes monedes també augmenta el risc que es cometin delictes financers.
  • Stablecoins. Estan associades a un actiu específic, com el dòlar estatunidenc o altres monedes nacionals. Les monedes avalades per actius poden estar vinculades a productes bàsics, com l’or. La majoria s’utilitzen com a mitjà bàsic d’intercanvi per a l’entrada al mercat, la cobertura, l’emmagatzematge i per facilitar les transaccions entre el món digital i el físic. Entre els exemples, s’inclouen la moneda en dòlars dels Estats Units, el dòlar gèminis i el TrustToken.
  • Consortium stablecoins. De manera similar a les anteriors, els consortium stablecoins són emesos per grups i no per organitzacions individuals. Libra, l’intent de moneda digital de Facebook, n’és un bon exemple. Igual que altres stablecoins, els consortium stablecoins permeten fer pagaments transfronterers instantanis i poden ser especialment atractius per a les persones que estan fora del sistema financer tradicional. En el cas de la libra, per exemple, van mirar de crear originalment una moneda basada en una cadena de blocs que estigués avalada per un cistell de monedes internacionals com el dòlar estatunidenc, l’euro i el ien japonès i, de fet, es va crear una moneda supranacional que fos independent de les autoritats reguladores nacionals i internacionals existents.
  • Monedes corporatives. Utilitzades principalment per a les transferències d’empresa a empresa, aquestes monedes aprofiten la velocitat i l’eficiència de les transaccions que ofereix la cadena de blocs, i preserven al mateix temps el control sobre la xarxa i la capacitat de fer complir les restriccions. L’accés aprovat prèviament pot donar als participants la seguretat de la legitimitat de la xarxa. Tanmateix, la proliferació de monedes corporatives probablement crearia confusió, i dificultaria als usuaris la comprensió del valor relatiu de les diferents opcions, apunten des de Boston Consulting Group.
  • Monedes digitals del Banc Central (CBDC). Emeses per un banc central, estan destinades a servir com a moneda de curs legal. La primera generació de CBDC, introduïda fa aproximadament una dècada, tenia una interoperabilitat i una programabilitat limitades. La generació següent, coneguda com a CBDC 2.0, probablement funcionarà a escala nacional o supranacional (en el cas del Banc Central Europeu). Aquest tipus de monedes ha agafat impuls fa un any i mig, especialment després de la decisió de la Xina de començar a treballar en la seva pròpia moneda. El Banc Central Europeu (BCE), el Banc Central de Canadà i altres també estan accelerant els seus terminis d’investigació i de desenvolupament.

Com tributa el bitcoin en la declaració de la renda

Amb l’auge d’aquesta moneda, es fa necessari conèixer com gestionar-ne la tributació i el reconeixement a escala internacional. En aquest sentit, segons el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, des del 2015 el bitcoin i altres criptomonedes es consideren un mitjà de pagament. Això vol dir que té la mateixa validesa que una moneda, amb la diferència de no dependre de cap banc central. Per tant, les operacions amb bitcoins no tenen IVA, ni per al comprador ni per al venedor. Tot i així, pel fet de ser considerada una moneda, els seus propietaris han de pagar impostos com si es tractés de qualsevol altra activitat financera.

A Espanya, des de gener de 2018, el Ministeri d’Hisenda utilitza unes directrius especials per a les criptomonedes. Les operacions que es fan amb monedes no tradicionals constitueixen operacions financeres, sempre que aquestes monedes hagin estat acceptades com a mitjà de pagament per totes les parts d’una transacció.

Per tant, qualsevol ingrés o despesa derivats de la compravenda en criptomonedes s’ha d’incloure en la declaració de la renda de la mateixa manera que si es tractés d’altres inversions, atès que tenen la consideració de guany o pèrdua de patrimoni. El resultat d’aquesta activitat s’inclourà en la compensació de guanys o pèrdues patrimonials.

Fotografia de Bitcoin BCH a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up