La pandèmia ha posat en relleu la importància de protegir i tenir cura de la salut. La població és molt més conscient de la necessitat de mantenir hàbits de vida saludables en un context en què el confinament i el teletreball han donat lloc a un increment del sedentarisme, que ha provocant un impacte tant en la salut física com en la mental. Una alimentació saludable, l'activitat física i la cura emocional es presenten com les claus per recuperar els hàbits més beneficiosos per al benestar a la 'nova normalitat' que comença a emergir amb l'acceleració de la campanya de vacunació i la fi de l'estat d'alarma.
Durant el confinament, gairebé la meitat dels espanyols van experimentar un augment de pes d'entre un i tres quilograms, segons la Societat Espanyola d'Obesitat (SEEDO). “El teletreball i la por a sortir de casa pel risc de contagiar-se han fet créixer notablement el sedentarisme, el que s'ha traduït en un augment significatiu durant aquest últim any de les consultes per dolors articulars i problemes musculars i la sol·licitud d’analgèsics (medicació per al dolor)”, afirma la doctora Cira Vera, especialista en Medicina de Família i Medicina Esportiva de Teladoc Health. El tancament dels gimnasos i dels centres de fitness tampoc no han ajudat moltes persones a mantenir les seves rutines d'exercici.
Hàbits de vida saludables per a la 'nova normalitat'
Són molts els que s'han adaptat a la 'telenormalitat', tendència que ha anat més enllà del treball en remot amb, per exemple, l'augment de les consultes mèdiques a través de la videotrucada i el desenvolupament de classes esportives online; però també s'ha produït l'efecte invers i l’estil de vida de moltes persones ha empitjorat arran de la COVID-19. Tal com afirma la doctora Vera: “La meva impressió no és que hagin millorat els hàbits saludables, més aviat el contrari. La por durant la pandèmia ha paralitzat més persones del que ens agradaria”. A més, adverteix que “prendre les regnes de la nostra salut és clau per mantenir-nos sans i evitar les conseqüències negatives derivades de no cuidar-se”.
Caminar 10.000 passos diaris per disminuir els problemes relacionats amb el colesterol i el cor, exposar-se una mitjana de 20 minuts cada dia al sol per compensar els nivells de vitamina D i fer estiraments, sobretot quan es passa molt de temps assegut davant l'ordinador o en la mateixa postura, són algunes de les claus que aconsella l'experta.
Un altre efecte col·lateral de la crisi del coronavirus ha estat l'augment de les visites a urgències en detriment d'altres consultes de detecció precoç o de seguiment de malalties cròniques. “Per això ha estat tan important l’enlairament de la telemedicina, que s'ha convertit en una aliada de la gestió sanitària actual”, assenyala la doctora Vera. Una enquesta global realitzada per la consultoria PwC revela que el 91 % de les persones que han fet servir aquest mètode de contacte amb el seu metge ho prefereix a la cita presencial.
La pandèmia també està deixant seqüeles en la salut mental. Segons el primer estudi sobre l'impacte psicològic de la COVID-19 en la salut dels treballadors, elaborat per la consultoria Affor, el 68,8 % dels empleats espanyols pateixen amb freqüència mal de cap, i el 86,2 % confessen sentir nerviosisme, irritabilitat o tensió. L'augment generalitzat de l’ansietat i l'estrès, unit als mesos de teletreball, ha provocat que moltes persones sentin por a reprendre la seva vida social i sortir al carrer, el que alguns experts descriuen com el “síndrome de la cabana”. Buscar noves motivacions, fer exercici físic, tenir una bona gestió del temps, evitar la sobreinformació, practicar tècniques de relaxació i cuidar l'autoestima amb petits assoliments són algunes de les rutines que milloren la salut física i mental en aquesta nova era.
La importància de la conscienciació i de la protecció
La pandèmia ha posat el focus en la importància de protegir la salut. L'anhelada 'nova normalitat està arribant de manera molt gradual i molts experts anticipen que l'empremta de la COVID-19 trigarà molt de temps a desaparèixer. Per a d’altres, el món no tornarà a ser el mateix i calculen que, tot i que les mesures de contenció desapareguin, molts dels canvis motivats pel coronavirus han vingut per quedar-se. “Recuperar-se del col·lapse que ha generat la crisi sanitària està sent un procés més lent del que ens agradaria i molts pacients han pres la decisió de contractar una assegurança de salut per tenir més accés a la consulta mèdica, als controls i a les proves diagnòstiques”, assegura la doctora Vera.
Pot interessar-te: La importància de contractar una assegurança de vida
L'increment de la preocupació per la salut ha posat en relleu la importància de protegir la vida pròpia, però també la dels éssers estimats i aquí les assegurances de vida s'han convertit en una opció a tenir en compte. Tal com assenyala José Manuel Veiga, director d'Assegurances de Protecció de BanSabadell Assegurances, una assegurança de vida “principalment aporta la tranquil·litat de saber que, passi el que passi, qualsevol família podrà mantenir el seu nivell de vida durant uns anys, fins que la situació s'estabilitzi i es pugui organitzar en la nova conjuntura; cosa que és especialment important quan la pòlissa està combinada amb un préstec hipotecari o quan l'aportació econòmica d'un dels membres al pressupost familiar té més pes”.
Per tant, les assegurances de vida també han anat evolucionant “per protegir l'assegurat en cas de defunció o invalidesa permanent absoluta i, a més, cuidar-lo en altres àmbits de la vida com són el benestar i la salut per a l'assegurat i tota la família”, explica Veiga. Aquests productes s'han anat personalitzant cada vegada més amb el pas dels anys i han augmentat els seus serveis. “Alguns exemples habituals en l'actualitat són els relacionats amb els serveis d'orientació mèdica, la vida saludable, l'atenció psicològica i el benestar físic i emocional”, conclou.
