El juny d'aquest any, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va emetre un comunicat de premsa en el qual presagiava la baixada de preus immobiliaris de cara al que quedava del 2020. Abans de l'esclat de la crisi de la COVID-19, semblava que el preu de l'habitatge de segona mà s'estabilitzava, segons les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que assenyalaven un creixement del preu del 2,1 % a finals del 2019.
Pot interessar-te: Per què la pandèmia pot ser una oportunitat per al mercat immobiliari
No obstant això, la pandèmia de la COVID-19 ha canviat totes les previsions. Des de l'inici de l'estat d'alarma del març passat, les vendes s’han paralitzat a causa de les limitacions de l’activitat i del moviment de la població, així com de la incertesa creada. Només durant aquest mes, les vendes van caure un 37,5 % d’acord amb les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i aquesta aturada s'ha mantingut des de llavors: segons el mateix organisme, el nombre de transaccions immobiliàries va baixar del març al juny del 2020 en més de 100.000 respecte al mateix període de l'any anterior.
"Estem en una situació en què hi ha una certa paràlisi de les transaccions, perquè l'univers de compradors s'ha reduït", explica Anna Gener, CEO de Savills Aguirre Barcelona, al Podcast de Banc Sabadell. Tanmateix, "en llocs amb una demanda consistent, com Barcelona o Madrid, els preus no s'han modificat de manera substancial", emfatitza.
Pot interessar-te: Escolta el Podcast de Banc Sabadell “Canvis i oportunitats del mercat immobiliari”, amb Anna Gener, CEO de Savills Aguirre Barcelona
És un bon moment per comprar un habitatge?
Segons la zona d'Espanya, aquesta resposta pot canviar. "A les capitals hi pot haver un lleuger descompte, però no de manera generalitzada ni d'una manera que converteixi aquest moment en una gran oportunitat per comprar o en un mal moment per vendre", argumenta Gener.
Encara que les previsions com les elaborades per la Real Estate Business School apunten a una caiguda en el preu de l'habitatge durant el semestre actual, que tancarà l'any, la recessió es concentra en zones on, a més de la demanda local, hi ha un comprador estranger. No és estrany que la comunitat autònoma amb una baixada més acusada el primer semestre d'aquest any fos la de les Illes Balears (-1,5 %), seguida de Galícia (-1,3 %) i les Canàries (-0,8 %), segons dades d'Idealista.
Pot interessar-te: És bon moment per comprar un habitatge?
No obstant això, segons l'OCU, la gran oportunitat es troba en la necessitat de liquiditat d'alguns propietaris, disposats a vendre ràpidament aplicant un descompte. Aquest punt d'incertesa que porta a la recerca de venda és, avui dia, un dels artífexs de la tendència de preus a la baixa.
La problemàtica de la incertesa
És precisament aquest enduriment dels requisits per accedir a una hipoteca el que fa que, encara que el preu baixi, l'accés a l'habitatge no sigui necessàriament més fàcil. Segons Business Insider, la COVID-19 ha fet que la banca prengui més precaucions a l'hora de concedir una hipoteca, amb una duresa, això sí, raonable.
En aquest moment i durant l'any que ve, els serà més fàcil accedir a un habitatge als treballadors amb contractes indefinits en grans empreses i als funcionaris. Tanmateix, és probable que els treballadors de pimes dels sectors més afectats per la pandèmia trobin més dificultats a l'hora d'accedir a un préstec immobiliari.
Pot interessar-te: El mercat de l’habitatge, com ha canviat amb la COVID-19?
La nova demanda
La pandèmia ha canviat la forma de viure a les llars. "Treballem de manera diferent, ens divertim de manera diferent, comprem de manera diferent i això fa que s'hagin de repensar els espais", assegura Anna Gener.
Aquesta modificació afecta en gran manera la recerca d'habitatge. Una de les dades més notables al respecte va ser que, durant el confinament, la recerca de cases amb balcó o terrassa va augmentar en un 40 %, segons xifres d'Idealista.
A més, s’hi afegeix el fet que, en un futur proper, la llar estarà lligada de manera substancial amb la feina. "Gràcies a la tecnologia podem treballar a qualsevol lloc", apunta Gener. "És un moment de canvis, una oportunitat per avançar i crear productes immobiliaris que s'adeqüin a la nova demanda".
Pot interessar-te: L'evolució de la COVID-19 consolida la inversió a la llar
Aquesta demanda és, segons l'experta, "molt més flexible". “És molt probable que en un futur hi hagi edificis residencials que destinin part de les zones comunes a espais per treballar”, explica. També dins de la llar sorgeix aquesta idea que "els espais siguin molt més flexibles, amb usos mixtos", cosa que s'estendrà a altres llocs com edificis d’oficines o locals comercials.
Els canvis inclouen també un plantejament de dispersió respecte als centres urbans. “Qui va poder passar el confinament en entorns menys densificats i més rurals va tenir una qualitat de vida molt millor”, admet Gener. "L'oferta imbatible de les ciutats és que et permeten relacionar-te amb una gran quantitat de persones, però si aquesta situació en què estem perdurés en el temps, els entorns rurals serien molt més atractius", assegura.
Tot i que la nova realitat encara està per definir, l'experta insisteix que la pandèmia ha "accelerat tendències que ja començàvem a identificar, però que ara necessitem de manera urgent". L'any 2021, augura, "serà difícil pel que fa a la gestió i haurem de seguir adaptant-nos-hi", però matisa que el 2022 s'espera que el canvi estigui consolidat i que, si no podem reprendre la normalitat, "almenys arribarem a un nivell clarament a l'alça i de recuperació en tots els sentits".
