La manca d’educació financera fa que les persones tendeixin a l'endeutament i a la fallida, especialment en temps d'incertesa econòmica com la que s'està experimentant a escala global a conseqüència de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Aquesta afirmació la recull, ni més ni menys que l'Informe PISA (corresponent a la terminologia anglesa Programme for International Student Assessment) elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en el qual se subratlla que la manca de les nocions més bàsiques en aquesta matèria provoca que es prenguin decisions equivocades, cosa que, en moments de crisi en els quals la gestió de la liquiditat és clau, pot derivar en situacions d'insolvència.
En el cas dels nens i adolescents espanyols, d'acord amb els resultats del document, els seus coneixements financers estan 20 punts per sota de la mitjana global; és a dir, un de cada quatre no té els coneixements suficients per saber què és una factura, diferenciar entre alguns dels productes financers més comuns com un pla de pensions o una hipoteca, o prendre decisions raonades sobre la gestió de l'estalvi o de les despeses quotidianes, per posar-ne alguns exemples. Les conseqüències principals de tot això són que poden ser víctimes potencials d’estafes i enganys econòmics; que probablement tindran dificultats per resoldre problemes matemàtics; i per descomptat, que no tenen la perspectiva temporal suficient per planificar els seus objectius vitals a llarg termini per, entre altres coses, comprar una casa en el futur o complementar la seva futura pensió.
Pot interessar-te: Com pots ensenyar als teus fills a estalviar
Entre les recomanacions principals dels experts que realitzen aquest informe en destaca una per sobre de les altres: la recomanació que cada jove disposi d'un compte corrent amb el qual pugui comprendre de primera mà en què consisteix la gestió dels diners i que, segons l'OCDE, li permeti, en molt pocs anys, guanyar uns 30 punts de comprensió financera gràcies a l'experiència pràctica que adquireixi. Un objectiu que és crític des de fa anys per al Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), impulsors del Pla d'educació financera d'àmbit nacional, i que pretén seguir els passos del programa de l'OCDE “Financial Educations on Schools”. Aquest programa es basa en una aposta per estendre els coneixements sobre aquesta matèria a tots els nivells del sistema educatiu, amb una atenció especial als col·lectius menys afavorits i en el qual té una gran rellevància el procés de digitalització global que s'està produint en els últims anys.
Comptes pensats per als més joves
Tot i que des de sempre ha existit la tendència en moltes famílies a habilitar mecanismes d'estalvi per als nens amb l’objectiu que puguin guardar els diners que reben, la llei preveu que puguin disposar del seu propi compte corrent en un banc, però encara que el menor en sigui el titular, hi ha d'haver al darrere un representant legal adult, generalment el seu tutor. Per obrir-lo, només es necessita el DNI de l'infant o el seu NIF provisional que proporciona l'Agència Tributària, i això vol dir que, en realitat, se li pot obrir un compte gairebé des del mateix moment del seu naixement.
Un cop operatiu, cal tenir present que només s'ha d'utilitzar per a assumptes propis del menor i que, en cas que es converteixi en una eina financera habitual del seu representant, podria comportar fins i tot conseqüències judicials. És possible, això sí, associar-hi una targeta que, en qualsevol cas, sempre serà de dèbit i mai de crèdit, i que haurà de comptar amb l'autorització i confirmació de l'adult per realitzar-hi qualsevol operació. Per regla general, aquest tipus de comptes no solen cobrar comissions per administració o manteniment, ni tampoc per traspassos des d'altres comptes, per exemple, els dels pares.
Entre els principals avantatges per a un menor de gestionar des de molt jove un compte corrent es troba, sobretot, la d’educar-se en la cultura de l'estalvi, sense haver de recórrer als pares com a mecanisme per aconseguir un videojoc o un llibre. Però també n’hi ha altres de molt rellevants, com poder familiaritzar-se amb els productes financers i, en general, amb la manera d’operar de les entitats bancàries, amb la gestió de la liquiditat i de l'efectiu, així com interioritzar la seva posició i els moviments que ha realitzat al llarg del temps (tant als caixers com a través d'Internet o de l’app del banc).
Això sí, també compten amb una sèrie de limitacions lògiques, ja que, per exemple, no permeten domiciliar pagaments, normalment ofereixen una baixa remuneració (ja que el seu objectiu és principalment didàctic) i només estan operatius fins que el titular fa els 25 anys. Des de l'òptica fiscal, cal tenir present que, en rebre remuneracions, el menor es converteix en contribuent de l'impost de la renda i, per tant, se li aplicaran les mateixes retencions que als adults.
A quina edat s’hauria de començar?
Un estudi del comparador HelpMyCash titulat “Comptes corrents per a adolescents”, afirma que entre els dotze i els catorze anys és probablement l'edat idònia per obrir un compte corrent a un menor, ja que, a més d'una comprensió més bona sobre el valor dels diners i dels intercanvis comercials, pot disposar d'una targeta associada al compte, també sota autorització. A més, tot i que de manera limitada, en aquestes edats són més conscients de les funcionalitats de les operacions de la banca en línia, i malgrat que no poden realitzar totes les accions que pot fer un usuari digital adult, sí que reben reptes financers i, si aconsegueixen complir-los, poden aconseguir recompenses. En alguns països com el Regne Unit o els EUA, la targeta associada a aquest tipus de comptes possibilita, a partir dels catorze anys, agregar-la a l’smartphone del menor i poder pagar via Apple Pay, Samsung Pay o Google Pay; això sí, sempre sota tutela i supervisió de l'adult.
Pot interessar-te: Jugant s'estalvia millor (i els teus fills aprenen)
Apostar per obrir-los un compte a edats més primerenques, si bé ajuda a establir l'hàbit de l'estalvi, sembla que no genera resultats tan rellevants com fer-ho a les portes de l'adolescència, quan els menors ja tenen experiència en la compra d'objectes o, fins i tot, ja han hagut d’acumular capital durant un temps per tal de, per exemple, adquirir una joguina que desitjaven. És a dir, que quan són més petits, els sistemes més tradicionals com les guardioles sembla que tenen un efecte més didàctic i comprensible per a ells, mentre que, a mesura que s'acosten a les portes de l'edat adulta, són més proclius a experimentar i interioritzar nocions clau relacionades amb les finances que, probablement els ajudaran a superar els obstacles que es trobaran quan s'hagin emancipat de la família.
