«Garantir una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, i promoure les oportunitats d'aprenentatge permanent per a tothom». Aquest és el quart objectiu dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que posa en valor l'educació de qualitat com a vector clau per escapar del cicle de la pobresa, reduir les desigualtats socials i de gènere i empoderar les persones en un doble sentit. D'una banda, en l'àmbit personal, per dur una vida sostenible i pacífica; de l'altra, per guanyar en ocupabilitat i, en conseqüència, contribuir a construir societats més desenvolupades.
I en aquest aprenentatge, l'educació financera és un pilar fonamental per a la resiliència de l'economia domèstica i per generar bons hàbits d'estalvi a curt i llarg termini que ajudaran en el desenvolupament vital. La investigadora de l'Institut d'Innovació Social d'Esade, Liliana Arroyo, destaca que «la inclusió financera és el primer esglaó que permet la resta d'inclusions», ja que l'educació financera «ajuda a generar diners, permet prendre millors decisions i calibrar millor els riscos».
L'experta d'Esade posa com a exemple l'Índia, on el programa de microcrèdits facilita que centenars de dones puguin emprendre les seves pròpies activitats laborals amb les quals millorar la seva condició social i la de les seves famílies, així com subsistir i ser independents.
«L'accés a serveis financers facilita la vida quotidiana i ajuda les famílies a planificar-ho tot, des dels objectius a llarg termini fins a les emergències imprevistes. És més probable que, en qualitat de titulars de comptes, les persones facin servir altres serveis financers, com crèdits i assegurances, per iniciar i desenvolupar negocis, invertir en educació o salut, gestionar riscos i esquivar crisis financeres, la qual cosa pot millorar la seva qualitat general de vida», assenyala un informe del Banc Mundial que afirma que la inclusió financera afavoreix 7 dels 17 ODS.
UNA TASCA PENDENT
La veritat és que l'educació financera és una assignatura pendent a Espanya. Tal com constata l'últim informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants (PISA) de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), els adolescents espanyols estan més de 10 punts per sota de la mitjana en coneixements sobre els diners, l'economia i les finances i el 95 % afirma aprendre’ls a l'entorn familiar.
A més, l'Enquesta de Competències Financeres del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), dirigida a una població d'edats compreses entre els 18 i els 79 anys, posa de manifest que gairebé la meitat dels espanyols consideren que els seus coneixements financers són baixos o molt baixos i, per exemple, només el 58 % entén què és la inflació. El governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va afirmar recentment durant la celebració del Dia de l'Educació Financera (5 d'octubre) que en moments de crisi té un «paper determinant» en la prevenció de riscos per a l'economia domèstica i que «educar és preveure i, en l'àmbit de les finances, això és encara més rellevant en temps de dificultat econòmica i social».
El reconegut economista especialitzat en la sostenibilitat del sistema de pensions, José Antonio Herce, també assenyalava recentment en la presentació del llibre d'educació financera adreçat a la família Cuentos y juegos para entender el dinero, escrit per l'experta Amalia Guerrero, que «el consens dels experts és clar en la necessitat d'incloure una assignatura obligatòria a les escoles sobre aquesta matèria i que els que més es beneficien de l'alfabetització financera i l'estalvi són les persones més vulnerables».
En el passat, a Espanya, la manca d'educació financera va fer que molts petits inversors sense els coneixements necessaris en finances invertissin en productes no adequats o que es comprometessin amb préstecs que després no van poder atendre. «A la fi, els diners són necessaris per viure en societat i cal saber com utilitzar-los amb capacitat d'estalvi. És important gestionar de manera responsable els recursos», afegeix l'experta d'Esade, que alerta que és «perillós» relegar aquesta responsabilitat a l'individu i insta els governs a exercir una doble funció perquè s’eduqui la ciutadania en temes financers des de l'escolaritat.
Sens dubte, «l'educació financera és determinant per reduir la pobresa i impulsar la prosperitat de les societats», tal com assenyala el Banc Mundial, i també és clau en moments de crisi econòmica, com l'actual provocada per l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. En aquest context, aquells ciutadans que hagin estalviat seran els que millor puguin suportar aquestes circumstàncies d'incertesa. A més, aquells que, conscienciats de la situació, s'hagin format en matèria financera i s'hagin deixat assessorar per experts estaran més ben preparats per afrontar la incertesa del moment i tot el que està per arribar.
Si vols continuar aprenent sobre aquest tema, pots accedir de manera gratuïta al contingut formatiu "L'efecte de les emocions en les nostres inversions"
