La nova generació d’edificis intel·ligents és capaç d’aprofitar les dades que es recullen en dispositius connectats amb l’objectiu d’optimitzar el seu funcionament. Això repercuteix en una millora de la qualitat de vida dels seus ocupants i un augment de l’eficiència energètica.
Els últims anys, la consciència mediambiental ha crescut i ha portat nombroses empreses a incorporar sistemes de domòtica als seus edificis. Aquesta decisió, que forma part de les estratègies de transformació digital, permet reduir la petjada de carboni i les despeses lligades al seu funcionament.
Les possibilitats dels edificis intel·ligents
“L’origen de l’edifici intel·ligent es remunta a les darreries del segle XX, quan utilitzar dispositius electrònics en habitatges i edificis d’oficines va permetre l’automatització de certes funcions, relacionades principalment amb la comoditat i la seguretat”, indica l’expert en smart cities Sergio Colado en l’informe ‘Visión estratégica de las viviendas y edificios inteligentes en el horizonte 2030’ de Smart Living Plat. “L’auge de les noves tecnologies ha permès i potenciarà el concepte d’habitatge i edifici intel·ligent, ampliant-ne les funcions i fent-lo passar d’un luxe a una necessitat”, apunta.
Actualment, i sobretot de cara als anys vinents, aquestes tecnologies es presenten com una eina molt valuosa per aconseguir els objectius d’estalvi i eficiència energètica establerts per la Unió Europea (UE) i l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a un futur sostenible. D’acord amb la Comissió Europea, els edificis són responsables del 40% del consum d’energia i del 36% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
La domòtica té un paper molt important per rebaixar aquestes xifres. “Engloba diversos avantatges, com ara el confort, la seguretat, la comunicació i, per descomptat, l’eficiència energètica”, assegura Guillermo Sanjuán, gerent de Pentadom Edificios Inteligentes. “En el cas dels edificis empresarials, l’avantatge de l’eficiència energètica és sempre el més important, ja que són grans consumidors d’electricitat. Reduir les factures facilita que aquestes empreses obtinguin més beneficis i disminueixin la petjada de carboni”.
Per als empresaris, igual que per als ciutadans que instal·len sistemes de domòtica a casa seva, les prioritats solen ser sempre les mateixes: reduir el consum en il·luminació i climatització i millorar el monitoratge de l’edifici.
La climatització, l’estalvi principal
La climatització origina el consum d’energia més elevat dels edificis. “Normalment, més del 70% de la factura energètica total”, subratlla Sanjuán. Per aconseguir un registre eficient, els sistemes domòtics estableixen un control centralitzat que manté una temperatura confortable i eficient a cada zona. “Aquest control pot basar-se en un horari, en sistemes de detecció de presència o, fins i tot, en una programació manual basada en les entrades i les sortides”, explica.
Per garantir que aquest control sigui efectiu, els sistemes intel·ligents poden autoregular-se segons la temperatura exterior i interior. D’aquesta manera, quan s’aconsegueix un nivell de temperatura òptim, el mantenen i redueixen la despesa energètica de l’edifici al mínim.
Optimitzar la il·luminació
“La il·luminació és un dels sistemes més utilitzats en el sector terciari, i és per això que és important automatitzar-la correctament, tant per l’eficiència energètica com per millorar el nivell de comoditat”, aclareix Sanjuán.
Gràcies als sistemes domòtics, per exemple, es poden regular les lluminàries de manera automàtica i constant, tenint en compte la il·luminació natural que hi ha en cada moment. Això garanteix un nivell de llum continu que estalvia electricitat i millora el confort visual.
En edificis d’oficines, un canvi senzill com aquest pot augmentar el rendiment dels treballadors. En d’altres, com fàbriques o tallers, es pot reduir notablement el consum si s’optimitza la il·luminació per zones. “Hi ha càlculs que demostren que una regulació de la il·luminació d’un 10% pot suposar estalvis importants, i l’ull humà no és capaç de percebre la diferència”, assenyala Sanjuán
Una altra de les funcionalitats dels sistemes domòtics són els sensors de moviment per encendre i apagar els llums de manera automàtica. “L’objectiu és no deixar mai una línia encesa durant moltes hores quan genera un consum innecessari”, explica el gerent de Pentadom.
Seguretat, monitoratge i gestió
Un dels beneficis principals dels sistemes connectats és que permeten controlar el funcionament de l’edifici de manera remota. Per exemple, les alarmes tècniques i de seguretat, els sistemes d’il·luminació i climatització, i fins i tot algunes màquines o dispositius. A més, faciliten que el mateix edifici ‘prengui decisions’, com tancar automàticament una vàlvula de gas en cas d’incendi per evitar una explosió.
“La domòtica augmenta el nivell de seguretat, ja que l’edifici i tots els seus sistemes poden reaccionar en cas d’alarma”, remarca Sanjuán. “La comunicació centralitzada o remota és encara més important, ja que permet treure més profit al control i rebre alertes en cas d’alarmes o fallades”, concreta.
Per exemple, el sistema pot informar d’una lluminària fosa, de quanta bateria queda a un dispositiu o de si alguna màquina no funciona correctament. Aquests avisos els pot rebre el personal de manteniment, de manera que els estalvia haver de fer revisions contínues o treballs innecessaris.
Medi ambient i responsabilitat social corporativa
Les accions per reduir emissions de gasos d’efecte d’hivernacle cada vegada tenen més protagonisme en els plans de responsabilitat social corporativa (RSC) de les empreses. Quan les empreses aposten per la tecnologia i la innovació, molts dels projectes preveuen integrar sistemes domòtics.
“És evident que el canvi generacional en la direcció de les empreses i la conscienciació general de la societat fan que aquestes solucions siguin cada vegada més habituals en l’entorn empresarial”, explica Sanjuán.
Moltes vegades la demanda arriba de la mà dels mateixos clients de les empreses, que exigeixen solucions responsables amb el medi ambient. “És el que passa, per exemple, amb els hotels. Volen reduir les emissions perquè per als seus clients és important”, explica el gerent de Pentadom. “Per això, hi ha sistemes domòtics capaços de reflectir aquest estalvi en la factura. En alguns casos, es fan descomptes als hostes si han tingut un consum baix durant la seva estada”.
Les barreres a l’hora d’incorporar més sistemes domòtics en oficines i edificis empresarials tenen a veure gairebé sempre amb una visió a curt termini. “A molta gent encara li costa adonar-se dels beneficis econòmics i de confort que pot suposar una inversió en domòtica a mitjà termini. Només es fixen en la inversió inicial, que molt sovint es descarta o ajorna perquè, erròniament, es considera prescindible”, precisa Sanjuán.
L’alternativa a aquesta mentalitat més conservadora és optar per solucions pensant en el futur, tant per millorar en termes d’estalvi econòmic com per actuar de manera responsable amb el planeta. Una mentalitat que cada vegada encaixa més amb els plans de futur de moltes empreses.
Pot interessar-te: Economia circular: com la COVID-19 ens ha convertit en ciutadans més compromesos
