movi-image-20minutos-economia-conductual-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Economia del comportament: el veritable enemic dels teus estalvis

15/01/2020

Prendre decisions basant-se en aspectes subjectius reverteix en la butxaca de manera negativa, i no se’n pot culpar a ningú més que a un mateix. Organització i racionalitat són les claus per evitar seguir pautes negatives

Estalviar, pensar a llarg termini i fer sacrificis en el present per evitar problemes en el futur són accions que, moltes vegades, són difícils de dur a terme. Malgrat que les decisions que es prenen pel que fa als ingressos tindran beneficis més que demostrats en el futur, els consumidors es deixen emportar pels seus sentiments i sensacions a l’hora d’administrar la seva economia, i ells mateixos es converteixen en els seus pitjors enemics.

Però, per què s’actua d’aquesta manera? Això és el que mira d’explicar l’anomenada economia del comportament o behavioural economics, una branca de l’economia estudiada per Richard H. Thaler, teoria amb la qual el nord-americà va guanyar el premi Nobel d’economia el 2017.

Et pot interessar: Em costa molt estalviar


Què és l’economia del comportament?

L’economia del comportament mira d’explicar per què els consumidors prenen unes decisions determinades amb els seus diners. Aquesta branca de l’economia aplica la psicologia, la recerca científica, la sociologia i fins i tot la neurociència per donar resposta a aquests comportaments, tant els que es fan de manera individual com quan els subjectes formen un grup. 

Amb el seu estudi, Thaler va trencar amb la idea generalitzada que els consumidors sempre administren els seus diners de manera racional i va posar al damunt de la taula altres aspectes a l’hora de prendre decisions que tenen a veure amb la subjectivitat. Aquesta teoria, al seu torn, es basa en tres supòsits:

  1. Els consumidors prefereixen clarament uns béns respecte d’altres.
  2. Els consumidors han de fer front a dificultats econòmiques.
  3. D’acord amb els seus gustos, les seves rendes i els preus dels béns, els consumidors decideixen comprar les combinacions de productes que maximitzen la seva satisfacció (anomenada utilitat).

Quan almenys un dels tres supòsits es compleix, el client està obviant el supòsit de racionalitat que defensa la teoria de l’economia clàssica. Aquestes situacions es poden donar si hi ha un excés d’informació i les persones han de triar entre molts béns amb característiques diferents, la qual cosa pot fer que escullin amb els ulls tancats o abandonin la decisió.

L’heurística també és un altre dels enemics que cal vèncer si volem assegurar i protegir els estalvis. Això s’esdevé quan, entre tantes opcions, els usuaris es decanten per seguir el corrent i comprar el mateix que els seus afins, jugant sobre segur sense haver analitzat abans les múltiples possibilitats.

“L’economia del comportament mira d’explicar per què prenem unes decisions determinades amb els diners”

El rebuig a la innovació també condueix a decisions còmodes, quan no es canvia mai de marca o mètode per por al fracàs i perquè implica un esforç, com podria ser canviar de companyia telefònica.

Et pot interessar: Les claus perquè el teu cervell aprengui a estalviar, del psicòleg Bertrand Regader

Un altre dels escenaris que modifiquen el comportament és no saber veure els beneficis més enllà del curt termini, cosa que al seu torn implica, per exemple, obviar els plans de jubilació i altres plans futurs i, així mateix, incentivar l’aversió al risc.

Entre tots aquests escenaris i d’acord amb l’economia del comportament, el consumidor basa les seves decisions econòmiques en motius irracionals, es veu influenciat per aspectes personals i subjectius que no fan sinó perjudicar-lo. Els individus, al capdavall, busquen augmentar la “utilitat” de la seva butxaca, amb recompenses a curt termini, que siguin satisfactòries i requereixin tries senzilles.

Com es pot combatre l’economia del comportament

Tal com demostra l’economia del comportament, deixar-se endur per aspectes subjectius i allunyar-se de les decisions racionals poden que et converteixis en el teu pitjor enemic pel que fa a l’estalvi i la salut de la teva butxaca.

Descobreix: Com estalvia la gent com jo?

Per això, en alguns països d’Amèrica Llatina han pres mesures per donar als seus ciutadans aquest plus de racionalitat que necessiten a l’hora de prendre decisions, com ara contractar un pla d’estalvis o de jubilació, amb descomptes especials.

Un altre exemple de pràctica que corregeix els comportaments dels clients el trobem al supermercat, amb els articles situats just al costat de les caixes, una col·locació que fomenta que els clients comprin aquests productes abans que molts d’altres.

“Cal evitar deixar-se endur per aspectes subjectius i apostar per ser més racionals”

La mateixa Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), conscient d’aquest problema, ofereix cinc recomanacions per evitar que l’economia del comportament prevalgui per davant dels estalvis:

  1. Adquirir una educació financera adequada: la informació és poder i, com més es conegui un tema, millors decisions es prendran. Aprendre termes bàsics, conèixer pautes per invertir o saber administrar correctament l’economia de la llar faran augmentar la racionalitat a l’hora d’actuar o triar uns productes determinats.
  2. Pensar en opcions alternatives, els pros i contres: pot ser que la primera alternativa que se’ns passi pel cap no sigui la més correcta, per més que ens vingui de gust fer-la. Per exemple, potser creiem que comprar un habitatge perquè és el més barat i està a prop de la zona que ens interessa és la millor opció, però cal analitzar els avantatges i els inconvenients de fer-ho ara, sense mirar altres cases, sense consultar diferents compradors i entitats bancàries, etc.
  3. Limitar l’optimisme i la confiança en les pròpies decisions: igual que l’instint i confiar en un mateix és molt important, a vegades no deixar-se emportar és la millor opció. Dubtar d’un mateix en termes financers és el més sa.
  4. Disciplinar el sistema d’inversió: adquirir pautes, planificar i administrar els diners i col·locar-los en diferents actius ens donarà una certa calma i un sentiment de seguretat de tenir-ho tot controlat.
  5. Evitar prendre decisions en moments delicats: el millor exemple també el trobem en el menjar. És una regla bàsica anar al supermercat amb una llista de la compra per evitar que la gana o el desig ens vencin i omplim el cistell amb productes innecessaris, que no fan sinó buidar la butxaca.

Planificació i previsió són les millors eines per evitar boicotejar l’economia pròpia. Apostant per la racionalitat i tenint en ment el futur, aconseguiràs mantenir els teus estalvis resguardats de tu mateix.

 

-Temes relacionats-
up