Sempre és un bon moment per reciclar-se i aprendre, però les situacions de crisi com l’actual fan que la formació prengui encara més pes, ja que millora l’ocupabilitat. En plena crisi per la pandèmia del coronavirus (COVID-19), els avenços tecnològics han fet que l’e-learning o formació a distància sigui una realitat per la qual cada vegada aposten més persones i empreses.
En les condicions actuals, on el mercat de treball és cada vegada més canviant i complex, la formació a distància permet aquesta actualització professional i, en comparació de la formació presencial, afavoreix molt més la conciliació i, d’aquesta manera, es consolida com una oportunitat formativa compatible amb la resta de les nostres responsabilitats professionals, familiars i ocupacions quotidianes.
“Cada vegada hi ha una oferta més gran i més variada de formació en línia, però cal tenir en compte que llegir un llibre, mirar un vídeo amb un contingut rellevant o indagar sobre un tema concret per pura curiositat ja és formació”, exclama Luis Vives, vicedegà de programes d’Esade. “Avui dia hi ha moltes maneres d’adquirir coneixement i habilitats que potencialment tindran un impacte positiu en la nostra carrera i oportunitats professionals, però també en la nostra pròpia satisfacció i felicitat”, afegeix. “Quan deixes d’aprendre, comences a morir-te”, emfatitza Vives, recordant una frase del científic Albert Einstein.
Et pot interessar: Com pots convertir la teva afició en una font d’ingressos
Crisi i formació a distància
Amb el confinament, la formació s’ha hagut de ‘digitalitzar’, però, com puntualitza Àngels Fitó, vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), cal no confondre-la amb la formació digital com a tal: “Hem de distingir la formació en línia d’emergència que aquests dies s’està implantant de la formació en línia que es concep, es dissenya i s’imparteix per ser oferta de manera virtual i continuada”.
Amb aquesta perspectiva d’aprendre al llarg de la vida, l’ensenyament en línia requereix “un model educatiu, uns continguts i un sistema d’acompanyament a l’estudiant concebuts específicament per ser aplicats en línia. No es tracta de traslladar la presencialitat a un entorn on no és necessària l’assistència, sinó de dissenyar un model d’aprenentatge on l’estudiant pugui assolir les competències i els resultats d’aprenentatge de manera sostinguda”, explica la vicerectora.
Aquest temps de confinament ens permet “pensar i reflexionar sobre les fites vinents que cal assolir tant en l’àmbit personal com en el professional”, indica Otilia de la Fuente, directora general de la Universitat Europea (UE). “La formació en línia —puntualitza— no tan sols et permet estudiar des d’on vulguis o necessitis, quan vulguis i al ritme adequat per a tu, sinó que, a més a més, té una metodologia pedagògica dissenyada especialment per a això (amb classes virtuals, continguts audiovisuals, laboratoris virtuals, activitats pràctiques pensades especialment per garantir la millor experiència d’aprenentatge en un entorn virtual)”.
La formació com a inversió
La formació continuada s’ha de veure com una inversió, tant per part dels empleats com per part de les empreses. Aquesta formació ens ha d’oferir un retorn, “que no ha de ser necessàriament només econòmic, sinó de satisfacció i també de prioritats”, especifica el vicedegà d’Esade.
En un panorama laboral tan canviant com el que vivim, cal tenir en compte que “moltes de les professions del futur encara no s’han inventat, però fins i tot les ocupacions tradicionals experimentaran canvis considerables. Les titulacions en línia permeten adaptar-se ràpidament a aquest nou escenari, amb independència del sector en què es treballi”.
En aquests moments, en què moltes empreses han hagut de disminuir la seva producció o han vist reduïdes les seves vendes, invertir en la formació dels empleats i oferir-los la possibilitat de fer cursos de reciclatge pot ser la millor manera de mantenir-los motivats i optimitzar la seva productivitat.
Oferta, qualitat i preu
Un dels riscos de la creixent oferta de cursos en línia és que triem inadequadament o ens equivoquem i aprenguem coses irrellevants o obsoletes, adverteixen els experts. D’aquí ve la importància de seleccionar molt bé la formació que necessitem i de fixar-nos en la reputació de la marca que dona suport a aquest itinerari curricular.
Avui dia, “tenim a la nostra disposició una quantitat ingent d’informació i hem de tenir la capacitat d’identificar la més rellevant per millorar la nostra productivitat o carrera professional o simplement per interès personal; també hi ha una gran heterogeneïtat en els preus dels cursos. En temps de crisi en què estem patint ERTO i retallades salarials, cal ser prudents a l’hora de triar les inversions”. “Una formació gratuïta també requereix invertir temps i esforç, encara que econòmicament el cost sigui zero”, adverteix Luis Vives.
El preu no ha de desanimar: “Algunes universitats, inclosa la nostra, han engegat diferents iniciatives de finançament, amb formes de pagament flexibles i fins i tot préstecs amb condicions molt favorables”, assenyala la directora de la UE.
Consells per triar una bona formació en línia
La fórmula d’una bona formació en línia combina diferents elements més enllà del fet de focalitzar-se exclusivament en els continguts del curs. Els experts coincideixen que cal valorar la qualitat i l’experiència del professorat en línia i la seva accessibilitat; l’actualitat del programa acadèmic i la seva adaptació al món professional; els objectius d’aprenentatge que un vol aconseguir, i les competències que desenvoluparà.
Cal tenir en compte també —apunta De la Fuente— la flexibilitat del curs i que tingui una bona organització i un cronograma d’activitats que es conegui des del principi. També “és fonamental el nivell tecnològic que tingui la universitat o el centre que l’imparteix. Les eines per fer pràctiques virtuals són alguns exemples que determinen que l’educació en línia que triem sigui de molt alta qualitat i que asseguren un procés d’aprenentatge òptim”.
Et pot interessar: I si faig un màster?
Des d’Esade, a més, assenyalen que “a l’hora de triar un curs cal valorar la motivació que ens genera i preguntar-se ‘per a què em serveix o què en trauré o aconseguiré?’. Això ens ajudarà a alinear expectatives i evitar frustracions”. “Un paquet formatiu no tan sols és l’adquisició de coneixements —afegeix Vives—, sinó també una oportunitat de fer nous contactes i conèixer nous professionals, ens proporciona una nova xarxa de networking que pot ser rellevant per a allò que es vol fer”. L’expert aconsella investigar si la marca —escola, professors i companys— que dona suport al curs és rellevant per als professionals del sector en el qual ens movem, “i que el mercat la interpreta com a sinònim de qualitat i reputació”.
Digitalització
La crisi del coronavirus ha posat a prova tant empreses com treballadors enfront del teletreball, però, a més, “és una situació en la qual cal reflexionar sobre com, des de casa, les persones poden respondre d’una manera eficient i compromesa als objectius de les organitzacions amb l’ajuda de la tecnologia”, sosté la portaveu de la Universitat Europea. “És cert que aquesta situació i la brusquedat amb què ha irromput en les nostres vides han posat de manifest mancances en moltes empreses, que no han tingut capacitat per adaptar-s’hi i proporcionar als seus empleats les eines i la infraestructura tecnològica necessàries per poder dur a terme la seva feina de manera remota”, afegeix.
Et pot interessar: Ciberseguretat i teletreball
La crisi, explica, ha forçat molts professionals a tenir una formació accelerada en eines digitals, “que tots teníem a la nostra feina, però que no utilitzàvem, com també en altres habilitats necessàries per a aquesta manera de treballar, com ara liderar equips en remot, organitzar la feina de manera eficient i mesurar la productivitat dels nostres col·laboradors sense el contacte directe i personal”.
El teletreball requereix un canvi cultural que modifica les pautes de planificació, control, relació i recompensa del treball. Davant la situació d’emergència, moltes empreses han ofert un reforç en formació en competències digitals. A més, aquest aprenentatge accelerat ha fet que fins i tot moltes persones es familiaritzin amb l’entorn digital i vegin més viable l’e-learning. El vicedegà d’Esade recomana “preparar les cases perquè siguin llocs confortables per treballar-hi, tant des del punt de vista tecnològic com ambiental; controlar els horaris de treball i crear nous hàbits i rutines; comunicar molt i bé; evitar les incerteses gratuïtes, i empoderar les persones”.
Formació i treball
La formació continuada no garanteix un lloc de treball millor, però sí que augmenta les possibilitats de créixer i realitzar-se, tant en l’àmbit professional com en el personal. Pel que fa a les empreses, “aquelles que formen els seus treballadors estan invertint en el seu propi negoci. Recordem que és més rendible formar que buscar fora altres candidats. A més, estan llançant un missatge que deixa molt clar que els seus empleats són importants per a la companyia”, apunta Vives.
La portaveu de la UOC assenyala que “és responsabilitat de les empreses tenir uns plans de formació que s’adaptin a la pròpia evolució del negoci i que permetin als treballadors desenvolupar-se al ritme que necessita l’empresa”.
“Les persones i el seu talent són l’actiu més important de les nostres organitzacions”, reflexiona Otilia de la Fuente. “Invertir en la seva formació no té per a les empreses només un benefici immediat en la millora de la seva productivitat, sinó que també ajuda a tenir col·laboradors motivats i compromesos, que se senten vinculats amb el projecte del qual formen part”, conclou.
La formació com a reciclatge ha de ser una cosa continuada al llarg de la vida d’una persona, coincideixen els experts acadèmics. Això ens permet tenir sempre actualitzats els nostres coneixements i tenir més capacitat d’adaptació a diferents entorns i situacions.
Estar al dia de noves formes de treball i de noves eines tecnològiques ens pot obrir camí i assegurar-nos, si no el nostre lloc de treball, la nostra ocupabilitat en el mercat.
