movi-image-elpais-rehabilitar-vivienda-coche-fre-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

Des de rehabilitar un habitatge a comprar un cotxe elèctric: així es repartirà el Fons de Recuperació Europeu

11/08/2021

Gran part dels gairebé 70.000 milions d'euros que Espanya mobilitzarà d'aquí a 2023 es destinarà a ajudes per accelerar la transició energètica i la transformació digital. Entre les mesures que es contemplen destaquen la rehabilitació dels edificis per millorar l'eficiència energètica, potenciar la mobilitat sostenible, digitalitzar pimes i modernitzar el sector turístic

El pla presentat pel Govern no només contempla mesures per a les empreses, sinó també per als ciutadans, com ara les ajudes per a la rehabilitació d'habitatges o per a la compra d'un nou cotxe de zero o baixes emissions contaminants. Aquestes accions, que s'integren en dos àmbits estratègics per a l'economia espanyola com són la construcció i l’automoció, són dos dels vectors de transformació del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, entre d'altres, la digitalització de les petites i mitjanes empreses (pimes) i la modernització i la diversificació de l'oferta del sector turístic.

L'objectiu d'aquesta inversió històrica, que arriba als 750.000 milions d'euros per al conjunt dels Estats membres, és mitigar els efectes econòmics que la COVID-19 ha provocat en el continent i reconstruir la Unió Europea (UE). Es preveu que el fons doti Espanya amb 140.000 milions d'euros fins al 2026. En els dos anys vinents, el Govern planeja mobilitzar gairebé 70.000 milions d'euros, per al que ja ha enviat a Brussel·les el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), pendent ara d'aprovació per la Comissió Europea. I a poc a poc es van coneixent més detalls.

1. Habitatge: millorar l'eficiència energètica

Un dels sectors més beneficiats pels ajuts europeus és el de la construcció, a causa de l'efecte d'arrossegament que exerceix en l'economia nacional. El Govern ja ha anunciat que destinarà 6.820 milions d'euros a projectes de rehabilitació d'edificis i habitatges amb l'objectiu de millorar la seva eficiència energètica i reduir la petjada de carboni en un sector a què se li atribueixen prop del 30 % de les emissions totals de CO2. L'Executiu preveu que fins al 2030 es puguin intervenir una mitjana de 300.000 immobles anuals.

Rehabilitació dels habitatges espanyols

Aquesta iniciativa suposa un impuls important per a un parc residencial molt envellit. El 54 % dels 26 milions d'habitatges que hi ha a Espanya es van edificar abans de 1980, sense una normativa clara d’eficiència energètica, d'acord amb l'estudi elaborat per Green Building Council Espanya (GBCe), que promou la transformació ecològica en el sector de la construcció, i la Fundació Conama, dedicada a fomentar el desenvolupament sostenible. Amb aquesta inversió multimilionària, l'Executiu preveu la creació de 188.300 llocs de treball directes i una contribució de 13.500 milions d'euros al producte interior brut (PIB).

Els requisits per accedir a aquests fons encara no s'han especificat, però sí que es coneixen algunes de les línies mestres. Un total de 3.420 milions d'euros estan destinats a la rehabilitació en entorns residencials, uns altres 1.000 milions es dedicaran a la construcció de 20.000 habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients, 1.080 milions d'euros serviran per restaurar edificis públics, i 1.000 milions d'euros més aniran destinats a impulsar les actuacions de millora d'immobles en municipis de menys de 5.000 habitants, que es troben, principalment, en les zones més despoblades de país.

Quines accions contemplen els ajuts

Tot i que encara queda molt per definir, l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) ha publicat el manual Guía práctica para la gestión de ayudas a la rehabilitación energética de edificios, en el qual exposa els passos per gestionar la tramitació dels ajuts del ja existent Programa de Rehabilitació Energètica d'Edificis (PREE), dotat amb 300 milions d'euros procedents del Next Generation EU.

La majoria d'aquestes inversions estaran destinades a la rehabilitació de l'envoltant de l'edifici (façanes i cobertes) per potenciar el confort tèrmic i l'acústic, l'ús d'energies renovables en les instal·lacions de calefacció, refrigeració, ventilació i aigua calenta, i la implantació de tecnologies de generació d'energia elèctrica mitjançant fonts sostenibles a l'immoble.

Els propietaris rebran tant deduccions en l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) com ajuts directes que oscil·laran entre el 40 % i el 85 % de la inversió. «L'import dependrà del grau d'eficiència energètica que s'aconsegueixi amb la rehabilitació. L'estalvi d'energia mínim exigit per alliberar les subvencions és d'un 30 %», avança Natalia Domínguez, directora d'Anàlisi Sectorial de Banc Sabadell, que participarà en el webinar Fons Next Generation EU: novetats i impacte sectorial, organitzat a través del HUB empresa de Banc Sabadell.

2. Mobilitat: aposta per vehicles menys contaminants

Els fons europeus poden donar suport a la consecució dels objectius establerts per l'Executiu, entre ells, arribar a un parc elèctric de 250.000 vehicles el 2023 i la creació de 100.000 punts de recàrrega. L'objectiu d'aquestes mesures és que, el 2040, només puguin adquirir-se al mercat vehicles lleugers sense emissions, i que el 2050 tot aquest parc mòbil sigui no contaminant. A l'abril es va aprovar el Pla MOVES III, que repartirà entre particulars i autònoms —fins al desembre de 2023—, 400 milions d'euros ampliables a 800 milions en ajudes directes per a la compra de vehicles elèctrics, híbrids endollables i de pila de combustible, i la instal·lació d'infraestructures de recàrrega.

A més, per facilitar la descarbonització del sector del transport tant en l'àmbit urbà i metropolità com en el de llarga distància, el Govern destinarà fins al 2026 més de 13.000 milions d'euros del Fons de Recuperació Europeu. Part d'aquests diners es dedicarà a la innovació en matèria de mobilitat elèctrica, infraestructures de recàrrega i l'hidrogen verd, un combustible creat a partir d'aquest element i generat amb energies renovables.

Noves flotes i més ferrocarril

Per altra banda, el Pla de Recuperació espanyol estableix la creació de zones de baixes emissions en els àmbits urbans. Per això, s'ajudarà les empreses públiques i privades de transport col·lectiu i de mercaderies perquè adquireixin flotes de vehicles elèctrics i de baixes emissions i instal·lin punts de recàrrega.

Domínguez apunta que també s'espera millorar la qualitat dels serveis ferroviaris, tant de Rodalies com interurbà. «L'objectiu és modernitzar i reforçar la xarxa, i suscitar un transvasament tant de passatgers com de mercaderies cap al ferrocarril, que avui dia té un pes molt reduït sobre el total del transport», assenyala.

3. Pimes: digitalització integral

Les pimes constitueixen la columna vertebral del teixit productiu espanyol. Per això, el pla espanyol destinarà 5.000 milions d'euros per digitalitzar, internacionalitzar i elevar la mida d'aquestes empreses.

Fins a 927 milions d'euros s'utilitzaran ja aquest any, gairebé 2.168 milions el 2022 i els 1.822 milions d'euros restants el 2023. Més de dos terços (el 71,7 %) dels recursos es dedicaran a la digitalització i a la innovació de les pimes; un 10,2 % a impulsar el seu creixement; un 7,5 % a incentivar l’emprenedoria; un 6,5 % a donar suport al comerç; i un 4,1 % a facilitar la seva internacionalització. La major part d'aquest pressupost (una mica més de 3.000 milions d'euros) recaurà en el Programa Digital Toolkit, un pla que aporta eines perquè les pimes de fins a 49 empleats apostin per la presència a internet, la venda electrònica, l'oficina en el núvol, la digitalització de la gestió de clients o la ciberseguretat.

Contractar experts en tecnologia

«La digitalització està en marxa. És veritat que encara hi ha moltes incògnites, però el sector ja té identificades les necessitats. Estem davant d'una oportunitat única per a les pimes», assenyala Carmen Sánchez, responsable de regulació i assumptes públics de l'Associació Espanyola per a la Digitalització (DigitalES). De fet, aquestes empreses podran utilitzar una dotació de 300 milions d'euros per contractar experts en tecnologia que actualitzin els seus models de negoci durant un any i per una quantia de fins a 20.000 euros per empresa, contracte i exercici. L'objectiu és donar suport almenys a 15.000 pimes d'entre 10 i 249 empleats, perquè es dirigeixin cap a la transformació digital.

4. Turisme: destins més tecnològics i sostenibles

El 2019, més del 12 % del PIB procedia del sector turístic, que donava feina directa a gairebé tres milions de persones. Aquell any, Espanya va ser la segona destinació a escala mundial pel que fa a arribades i ingressos dels turistes internacionals i, en els últims anys, el país va liderar el ranking de competitivitat turística. El 2020, el pes del sector turístic en el PIB espanyol va disminuir fins a suposar al voltant del 4,3 %, segons algunes estimacions. «Per això, els fons europeus han de servir per donar suport a la transformació del sector en el mitjà termini», opina la directora d'Anàlisi Sectorial de Banc Sabadell.

Per impulsar la seva modernització i competitivitat, el pla de Govern preveu un component dirigit únicament al sector turístic que compta amb un pressupost de 3.400 milions d'euros. Aquest pla de xoc inclou programes de sostenibilitat en destinacions turístiques i de digitalització. També contempla actuacions adreçades específicament a Canàries i Balears, dos territoris clau per al turisme espanyol.

Noves fórmules per atreure turistes

Així mateix, es finançaran projectes d'eficiència energètica (amb l'objectiu de realitzar reformes en més de 3.000 establiments) i d'economia circular, a més del desenvolupament de nous productes turístics. En aquest sentit, potenciar diversos tipus de turisme com el gastronòmic, el cultural o l'esportiu és clau per aconseguir una diversificació sostenible de l'oferta al llarg del territori i atraure un turisme amb més poder adquisitiu. Aquests reptes formen part del nou full de ruta Estratègia de Turisme Sostenible Espanya 2030. «El turisme també podria beneficiar-se d'alguns components transversals inclosos en el pla de Govern, com el de l'impuls a pimes o aquells relacionats amb la formació dels professionals», afegeix Domínguez.

 

 

-Temes relacionats-
up