La setmana passada, l'Audiència Nacional va iniciar la investigació del cas Arbistar per presumpta estafa piramidal amb criptomonedes. Sembla que l'empresa prometia rendibilitats de fins al 15 % de la inversió, aprofitant les variacions de preus entre les diferents plataformes que ofereixen criptomonedes. Quan els usuaris van voler recuperar els seus diners, l'empresa va congelar els comptes i es va negar a fer la devolució. Segons les dades de l'Audiència Nacional, la xifra actual de víctimes d'aquesta suposada estafa és de 1.127, però podria arribar a 32.000 pel nombre de comptes afectats. A més, el perjudici econòmic, 41 milions d'euros de moment, podria arribar als 100 milions d'euros.
Pot interessar-te: Criptomonedes: tot el que cal saber abans d'invertir-hi
Segons els experts, aquest no és ni serà l'únic cas d’allò que ja es coneix com a delinqüència criptoeconòmica, i posa el focus en els procediments i la seguretat de la inversió en aquesta mena d'actius. Tot i que el bitcoin és, avui dia, el setè actiu que més capitalitza al món, es tracta d'un mercat arriscat, en què es poden guanyar o perdre diners amb molta rapidesa. Bona part del risc d'invertir en moneda digital rau en la manca de regulació i control per part de les autoritats monetàries, per això el seu valor és tan volàtil.
Tot i el risc que comporta, la inversió en criptodivises és cada vegada més gran i, si bé és cert que hi ha molts sectors en què encara no s'accepten com a mètode de pagament, hi ha moltes veus que assenyalen que el seu ús s'arribarà a normalitzar en tota mena de transaccions del dia a dia. A favor seu hi juga el fet que és una divisa internacional i que el seu sistema de xifrat, basat en una base de dades descentralitzada, usualment una cadena de blocs (en anglès blockchain), en fa pràcticament impossible la falsificació.
Pot interessar-te: Bitcoin, 'nou or' o bombolla imminent?
Els avantatges de la digitalització
Encara que l'entorn digital possibiliti l’aparició de nous perills i riscos, com seria el cas de la delinqüència criptoeconòmica, també ofereix avantatges i fins i tot més seguretat que els entorns físics, si se sap com operar. Per a Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers de Barcelona, la digitalització, accelerada per la situació derivada de la COVID-19, ha suposat un impacte notable i positiu en el sector financer. Així ho explica Euge Oller en el podcast de Banc Sabadell: «Hem vist com ha accelerat la mobilització de recursos financers online, però també com l'usuari s'ha ocupat més de la gestió de les seves finances personals, ha dedicat més temps a controlar les seves compres i les seves despeses...», apunta.
«Estem observant canvis disruptius molt positius a la banca, com la regulació, la seva orientació a la sostenibilitat, i el sistema ha reaccionat bé tot i l'entorn de crisi en què estem», explica l'expert. «S'està treballant amb tecnologies molt potents, amb blockchain i elements d’intel·ligència artificial. Així, aconseguirem que els mecanismes d'estalvi i d’inversió, que són els més importants, s'ajustin molt més al que necessita cada persona. Hi ha un gran trajecte per davant encara, però hi haurà una sofisticació molt personalitzada que ens ajudarà a gestionar els nostres diners de la millor manera possible, i garantint la seguretat», afegeix.
L'euro digital
Aquesta transformació cap al món virtual ha fet que el Banc Central Europeu (BCE) ja estigui treballant en una alternativa d'inversió a les criptomonedes molt més segura, ja que està regulada. L'anomenat euro digital seria equivalent a l'efectiu, és a dir, diners emesos pels bancs, però de manera virtual. Així, el BCE controlaria el valor d'aquesta moneda virtual, que no funcionaria de la mateixa manera que les criptomonedes i, per tant, no tindria tanta volatilitat ni risc d'especulació.
Pot interessar-te: Què suposa l'euro digital que vol emetre el Banc Central Europeu?
«L'euro digital és un canvi, una generació de diners diferent que podria fer variar l'equilibri del sistema financer, de manera que cal fer-ho molt bé perquè no afecti la política monetària i no generi excessiva competència», explica l'expert.
«És relativament fàcil incorporar l'euro digital a l'euro actual, la clau rau a fer-ho de manera que no generi riscos innecessaris, sinó tot el contrari», apunta. Aquest expert adverteix, a més, que el desenvolupament d'aquesta moneda virtual no suposarà la fi dels diners en efectiu: «No estic segur que la desaparició dels diners físics sigui una cosa acceptable, ni legalment ni constitucionalment, perquè són necessaris i tenen el suport del Banc Central. És cert que no hi hauria tant diner negre ni economia submergida, però hi hauria molta gent que ho tindria molt complicat per viure sense els diners físics», conclou.
