L'interès dels espanyols pels xalets no para de créixer. Aquest tipus d'habitatges, més amplis i que solen estar ubicats lluny del centre de les ciutats, presenten uns avantatges que els fan especialment atractius en una època en què viure a prop de la feina és cada vegada més prescindible. De fet, entre l'abril de 2020 i març de 2021 es van produir 129.988 compravendes d'aquest tipus d'immobles unifamiliars, és a dir, un 8 % més que entre l'abril de 2019 i el març de 2020, segons dades del Consell General del Notariat. Per contra, les transaccions en blocs d'habitatges van disminuir un 11 %. D'aquesta manera, sobre el total d'operacions immobiliàries, el pes d'aquestes cases ha passat de representar el 23 % entre l'abril de 2019 i el març de 2020 al 26 % un any després, tres punts percentuals més.
En aquesta mateixa direcció va la demanda de xalets. Durant el primer semestre del 2021 va créixer un 152 % respecte al mateix període del l'any passat, segons el cercador d'habitatges Lacooop. Per comunitats, la de Madrid encapçala la llista amb un augment del 217 %; el segueixen la Regió de Múrcia (214 %) i el País Valencià (189 %). Pel que fa les ciutats, la demanda a Madrid va créixer un 33 % mentre que a Barcelona va caure un 35 %, segons dades del portal immobiliari Fotocasa. No obstant això, als municipis situats a les proximitats de la capital catalana aquesta demanda va augmentar un 5 %.
La possibilitat de treballar a distància és el factor principal que fomenta aquesta tendència a l'alça. «Després d'haver patit un dur confinament, busquem amplitud d'espai i zones exteriors», destaca la directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos, que explica: «Tot el relacionat amb terrasses, balcons i patis, característiques que aquest tipus d'habitatges unifamiliars reuneixen a la perfecció, ha esdevingut el més cotitzat». A aquests cal afegir «els jardins i les zones comunes amb llum natural, molt més fàcils de trobar en un xalet als afores que en un pis al centre».
Viure a prop de la feina ja no és tan important
El veritable canvi a les exigències dels compradors, però, s'ha produït sobre el que abans de l'esclat de la crisi sanitària es considerava com a un element intocable, la ubicació. Fonts del Consell General dels Col·legis Oficials d'Agents de la Propietat Immobiliària (CGCOAPI) precisen: «L'habitatge es solia buscar tan a prop de la feina com ho permetien els recursos econòmics de comprador, però ara, fins i tot a les petites localitats, s'està donant la volta a aquesta preferència».
Carles Vergara, professor i director del departament de Direcció Financera de l'IESE Business School, profunditza en l'assumpte: «Si abans de la pandèmia treballar un dia a la setmana des de casa era l'excepció, ara moltes empreses s'estan plantejant establir que tots els seus empleats teletreballin dos o tres dies». A partir d'aquesta realitat, «ja no val la pena viure al centre d'una gran ciutat si, per exemple, es pot buscar un xalet a les rodalies i anar a l'oficina o a veure un client dimarts i dimecres i els altres dies quedar-se en una casa més gran, en un entorn on hi ha gairebé tot el que es necessita, com ara les botigues», subratlla aquest expert. Així, també serà possible trobar habitatges a preus més assequibles i, de passada, s'optarà per una construcció d’obra nova enlloc d'una de segona mà, més comuna en els barris cèntrics de les grans urbs.
Amb el procés de vacunació cada vegada més avançat, Vergara recorda que pròximament hi haurà un retorn a l'oficina. «Malgrat això, i encara que tornéssim a una normalitat total, la flexibilitat que hem adquirit durant aquesta crisi en la manera de treballar ha arribat per quedar-se», assegura aquest expert, per a qui la recerca de xalets, que ja estava en voga abans de l'arribada del coronavirus, seguirà a l'alça a curt termini.
Pel que fa l'oferta d'aquest tipus d'habitatge, Joan Carles Amaro, professor de Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, apunta: «El fet que els preus mitjans de l'habitatge unifamiliar hagin baixat un 1 % entre l'abril de 2020 i el març de 2021 en comparació amb els 12 mesos anteriors fa pensar que l'oferta és suficient per atendre la demanda; en cas contrari, es notaria una escalada».
El mercat immobiliari ha canviat
En analitzar les dades del Consell General del Notariat, Amaro no s'entreveu cap patró comú entre les ubicacions que ostenten el major creixement en els preus d'aquest tipus d'habitatge unifamiliar. Valladolid, Cadis, Pontevedra, Lleó, Àvila i Ourense són les províncies on més s'ha incrementat el valor del metre quadrat dels xalets en el primer semestre d'aquest any respecte al mateix període del l'any passat. «Per contra, a Zamora, Àlaba i Palència, els preus han caigut més d'un 10 %», destaca.
Els agents immobiliaris reconeixen que el mercat ha canviat. «D'una banda, a les zones tradicionals d'aquest tipus d'habitatges unifamiliars (barris o urbanitzacions), propers als nuclis urbans i normalment més cars, s'ha registrat una lleugera pujada de preu per l'augment de la demanda», diu un portaveu del Consell General del Notariat. «Per l'altra, a les zones més allunyades (pobles, urbanitzacions llunyanes i costa) hi ha hagut un augment de la demanda que ha revitalitzat els negocis, mantenint uns preus que abans anaven a la baixa», afegeix.
El futur dels xalets a mitjà termini està assegurat. Creix la demanda i «l'oferta és allà, la construcció no ha parat i hi ha un nombre interessant de promocions immobiliàries i el seu corresponent finançament bancari», apunta Vergara. «El mercat s'està movent i tot el mecanisme de promoció funciona», conclou.
