movi-image-lavangurdia-covid-cadenas-suministros-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
Només uns minuts del teu temps

COVID-19: com es poden pal·liar els efectes en les cadenes de subministrament

09/04/2020

Les conseqüències de la pandèmia poden suposar una pèrdua de valor de 352.000 milions d’euros en les cadenes de subministrament tradicionals

La crisi sanitària continua deixant seqüeles al seu pas. En el pla sanitari, per descomptat, però també en l’econòmic. L’escenari econòmic global s’està veient afectat pels efectes de la COVID-19, que cada dia són més evidents en els diferents sectors d’activitat. La situació ha posat en alerta tot l’ecosistema empresarial espanyol, que tem que l’aturada d’activitat pugui afectar les seves cadenes de subministrament, dependents d’un sistema global.

Un panorama crític a escala mundial i sense precedents que dificulta enormement les relacions comercials actuals a través de fronteres polítiques, culturals i socials. La veritat és que les implicacions d’aquest nou escenari per a les petites i mitjanes empreses espanyoles, que componen una part important de la cartera de proveïdors de les grans empreses, són notables.

De fet, s’estima que la pèrdua ocasionada per la propagació del virus pugi a 352.000 milions d’euros en les cadenes de subministrament tradicionals. Aquestes dades publicades per la consultora Kearney s’atribueixen a la dependència evident del mercat xinès, en el qual només les indústries de components d’automoció i d’electrònica ja van manifestar caigudes productives de fins al 50 %.

L’aturada productiva de països com ara la Xina, primer, i Itàlia, després, van provocar un efecte dòmino en les línies de muntatge, que va ocasionar endarreriments en els lliuraments i trencaments d’estoc. Això ha anat afectant successivament la resta de països veïns, inclòs el nostre. I és que en un món globalitzat la penetració d’un factor extern que no podem controlar és molt més ràpida i efectiva.

L’automoció ha estat dels primers sectors a notar els efectes de la crisi del coronavirus, ja que per a aquest sector la Xina és un mercat prioritari. En concret, és la tercera destinació de les exportacions de fora de la Unió Europea. Això ha ocasionat que la indústria automobilística hagi vist paralitzada la seva activitat a causa de la falta de subministraments.

A l’altre costat de la balança s’hi troben, en canvi, les indústries alimentàries, com també logístiques i de transport, que tenen la responsabilitat social de continuar garantint el proveïment total de la població. Per això, agricultors, transportistes i distribuïdors continuen operant amb plans de contingència per no interrompre les seves cadenes de subministrament.

Les tres claus d’una bona gestió de riscos en la cadena de subministraments

Davant d’aquesta situació excepcional, la gestió de riscos en la cadena de subministraments s’ha de centrar en tres claus: el capital humà, la relació amb els productes i l’impacte sobre els costos. Així ho ha determinat la consultora americana Gartner, que adverteix que és important actuar amb agilitat sobre la base d’aquests condicionants.

1. Falta de capital humà

És una realitat que les mesures de confinament per evitar la propagació del virus han provocat una escassetat de mà d’obra i, al mateix temps, un sobreesforç del personal que continua duent a terme la seva activitat professional. Tant és així que les companyies s’han vist obligades a centrar-se a millorar la comunicació i les mesures de protecció per als treballadors.

2. Previsió de la demanda

En aquests moments, algunes empreses han de recórrer a proveïdors alternatius per rebre aprovisionaments en els terminis marcats. Per això, és recomanable avançar en la mesura que sigui possible en l’actual escenari d’incertesa, per mitjà de plans de previsió de la demanda adaptats a les variacions brusques.

3. Impacte de costos

La realitat és que aquesta crisi sanitària tindrà uns costos significatius per a les empreses espanyoles. Per això, és important tenir en compte que l’impacte inevitablement generat sobre els costos per les fortes restriccions en el moviment de mercaderies i la reducció significativa del consum s’ha d’atribuir al conjunt de les companyies.

En definitiva, les línies d’actuació s’han de centrar a identificar immediatament la interrupció, buscar nous proveïdors i mitjans alternatius de transport per mantenir la cadena de subministraments i poder continuar en la mesura que sigui possible l’activitat empresarial.

Fotografia de Lenny Kuhne a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up