Pocs mesos abans de finalitzar la II Guerra Mundial, l'estiu de 1944, quaranta-quatre nacions es van reunir al complex hoteler de Bretton Woods, als EUA. A la trobada es va acordar substituir el patró or pel patró dòlar com a nova referència per al comerç internacional. Fins aquell moment, les monedes de cada país comptaven amb l'aval de les mateixes reserves d'or de cada nació, però els enormes costos d’estar cinc anys en guerra havien esgotat les finances mundials i obligaven a establir un canvi fix entre l’or i el dòlar, i es va elevar el dòlar com a divisa de referència d'àmbit internacional. Avui, gairebé vuit dècades després, el dòlar manté aquest estatus, cosa que significa, entre altres coses, que els vaivens en la seva cotització tenen un impacte rellevant en l'economia del planeta.
Els estats financers i la globalització
La salut econòmica d'una empresa es mesura, per regla general, a través dels seus estats financers, que són documents que analitzen, basant-se en diferents paràmetres, la realitat comptable d'una entitat en un període de temps determinat. Per a una companyia que opera i que té el seu domicili fiscal als EUA, tota la seva activitat es realitza sempre en dòlars, però si té una filial en un altre lloc, per exemple, a Europa, els resultats d'aquesta última s'expressen en euros, de manera que, quan es tradueixen a la realitat operativa del grup, cal fer servir el tipus de canvi entre el dòlar i l’euro. En entorns de caiguda i depreciació de la divisa nord-americana, com va passar durant el període anterior a la crisi derivada de la COVID-19, el dòlar baix va significar un avantatge competitiu per a l'empresa subsidiària, ja que en convertir els euros, els ingressos nets en dòlars eren més elevats.
D'aquesta manera, i sense haver de fer res més, els seus resultats milloraven, cosa que, habitualment, es traduïa en una major confiança dels inversors i, fins i tot, en una potencial revaloració borsària, en cas de cotitzar als mercats. Tal com afirma Glen Spencer Chapman, director de la Direcció d'Anàlisi de Banc Sabadell, "un moviment d'apreciació de l'euro suposa una oportunitat per a aquells clients importadors i compradors de divises que encara no s'han cobert, ja que poden tancar cobertures a uns canvis molt més atractius; i un problema per a aquells exportadors, venedors de divises, ja que reben menys euros per les seves vendes a l'estranger".
El mateix efecte positiu en els beneficis empresarials, però amb un escenari totalment oposat; és a dir, el d'un dòlar que cotitzi a un preu car, es va donar també al llarg de l'última dècada gràcies al procés progressiu de globalització que, en el cas de moltes multinacionals, es va traduir en la deslocalització de les seves indústries a països en desenvolupament, on els costos laborals i de fabricació per unitat de producte eren sensiblement inferiors. En els moments en què el dòlar es revalorava, invertint menys diners des de l'empresa matriu s'obtenien els mateixos resultats, cosa que, a llarg termini, permetia incrementar els marges de negoci.
Pot interessar-te: L'impacte de la COVID-19 en les divises mundials
L'únic problema, en aquest sentit, és que hi ha alguns països, principalment proveïdors de baix cost, que vinculen la seva pròpia divisa al dòlar, de manera que, quan fluctua, la seva ho fa en el mateix sentit i en la mateixa proporció. En qualsevol cas, per regla general, gràcies a aquest procés, moltes companyies, especialment les d'origen nord-americà, poden continuar oferint als inversors perspectives interessants de revaloració que les converteix en atractives per a l'estalviador.
L’empremta de la rendibilitat
A mesura que el dòlar perd cotització, l'efecte immediat per a les empreses que operen en aquesta divisa és molt positiu: les exportacions a altres mercats són més competitives, ja que el cost econòmic de produir-les disminueix. Això va passar, per exemple, durant els tres últims exercicis previs a la recessió global del 2008, fet que va permetre, a nivell macro, que el dèficit per compte corrent als EUA es reduís sensiblement; mentre que, al teixit productiu, moltes empreses del país van aconseguir millorar els seus beneficis i captar més atenció dels inversors. Des de l'òptica d'una cartera, una bona estratègia per capitalitzar aquestes dues tendències podria ser, d’una banda, incrementar el pes del deute (lletres, bons o obligacions) del país nord-americà, ja que la seva solvència monetària és més forta; i de l’altra, comprar accions de companyies exportadores faria factible aprofitar-se tant d'un potencial ral·li alcista de la borsa de Wall Street com del possible increment en el repartiment de dividends de les entitats que estan millorant els seus resultats.
Més a curt termini, una estratègia simple però efectiva per aprofitar la caiguda en la cotització del dòlar pot ser invertir directament en aquesta divisa o fer-ho en un fons cotitzat en borsa, com un ETF, que és un vehicle que, seguint els preceptes de la gestió passiva, opera al mercat i funciona de la mateixa manera que les accions, replicant un índex de forma física o a través de derivats. Si, per contra, el que es vol és ser pacient i apostar per una estratègia més dilatada en el temps, podria ser oportú invertir en aquells índexs borsaris que pertanyen a divises que es creu que es poden revalorar davant del dòlar; o si es té un perfil més conservador, es pot adquirir una participació en un fons sobirà, que és un vehicle financer a través del qual un govern comercialitza amb divises. Una altra opció factible és identificar empreses que obtinguin la majoria dels seus ingressos fora dels EUA i, per tant, que no estiguin vinculades al dòlar i que puguin disposar d'unes perspectives de creixement al seu sector rellevants per al futur.
Pot interessar-te: Quines són les inversions amb més potencial a la 'nova normalitat'
Una darrera possibilitat, destinada principalment a inversors experts i amb una especialització en el sector immobiliari, és capitalitzar la depreciació del dòlar adquirint immobles i béns arrels als EUA, aprofitant que la seva moneda està més forta i, per tant, que la compra d'actius serà més econòmica. El problema en aquest sentit, però, és que no és immediat ni senzill, en termes burocràtics o impositius, participar en aquesta indústria si no s'està físicament al país o si no es disposa d'algun vehicle financer per operar. Per tant, en aquest cas, encara més que en les opcions anteriors, convé envoltar-se del millor assessorament financer professional possible per evitar cometre errors.
En qualsevol cas, l'actual situació general de volatilitat als mercats financers també està afectant la cotització de les divises, i tant el dòlar com les monedes d'altres economies desenvolupades, com el ien, l'euro o la lliura, estan movent-se en unes forquilles més grans que abans de la crisi sanitària. En aquest context, la temptació per a qualsevol inversor d'adquirir dòlars, simplement com a valor refugi, hi és com a possibilitat, però també és cert que disposar de més liquiditat del que és habitual és una bona estratègia potencial pensant a capitalitzar possibles oportunitats que se solen produir en entorns de mercat com l'actual. Tal com afirma Héctor Sanchís, director de Distribució Empreses Madrid de Banc Sabadell, "la depreciació del dòlar en els últims mesos ha estat molt ràpida, de manera que seria raonable veure una consolidació dels nivells en un rang lateral més o menys ampli durant unes setmanes o mesos, però la tendència a llarg termini és a una depreciació més gran".
En relació amb l'euro, tant Sanchís com Spencer Chapman han afirmat recentment que, "tot i la volatilitat dels mercats, que ha suposat que les cotitzacions de les divises tinguin més fluctuacions i moviments intradia", a Banc Sabadell manegen estimacions per a la moneda comunitària d’1,20 per a finals del 2020 i d’1,24 per al tancament del 2021. En tot cas, tots dos van advertir recentment, durant el webinar organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell titulat Perspectives del mercat de divises i solucions de cobertura, sobre la incertesa de la conjuntura actual, que obliga els inversors a ser més cautelosos "a l'hora de cobrir-se en cobertures a termini".