Tot i que el nombre de start-ups a Espanya creix amb força els últims anys, d'acord amb el baròmetre d'emprenedoria del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, la vida mitjana d’aquestes se situa entorn dels dos anys, per sota de la mitjana europea (que està entorn dels dos anys i mig) i bastant per darrere d'algunes de les potències de el continent, com ara França o Alemanya. De fet, segons el Mapa d'emprenedoria publicat per Spain Startup-South Summit, un dels problemes crònics d’aquestes empreses és l'accés a un finançament sòlid i estable, tant en l'etapa fundacional com en la fase de scaleup, és a dir, quan ja ha consolidat el model de negoci i necessita inversors amb una capacitat econòmica més gran per estendre el seu creixement i, probablement, començar a internacionalitzar-se.
Diferents vies, diferents expectatives
A l'hora de buscar vies de finançament, cal tenir en compte les perspectives de rendibilitat de qualsevol inversor i el risc que està disposat a assumir. «És important que les expectatives i els interessos de totes dues parts (start-up i inversor) estiguin alineats pel que fa a la visió sobre l'empresa, així com a l'estratègia a seguir i els mitjans i temps necessaris per a aconseguir-la (tenint en compte que sempre hi haurà canvis i ajustos)», assenyala Diego Recondo, soci i codirector general d'All Iron Ventures.
Per això, és vital planificar bé el procés de recerca. Tal com assenyala José Manuel Carol, director operatiu de BStartup de Banc Sabadell, «qualsevol emprenedor ha de comprendre que buscar inversors és un procés que cal planificar amb antelació, preparant prèviament la informació que ens demanaran i tenint en compte que el més probable és que s’emportarà moltes negatives en un procés que consumeix molt temps».
En aquest procés de recerca «els emprenedors han de fer el possible per arribar a un inversor que els interessa a través de la referència o de la recomanació d'una connexió que tinguin en comú», explica Recondo, ja que «contactar en fred amb un inversor no sol funcionar especialment bé».
Així, on cal anar en primer lloc és als possibles inversors més propers, l’equip, els familiars i els contactes personals que ja coneixen el potencial del projecte i l'equip professional que hi ha al darrere. És el grup que, més col·loquialment, es coneix com a Family, fools and friends, tot i que és habitual que els recursos que aportin siguin limitats; per tant, més tard o més d'hora s'ha de recórrer al finançament extern professional.
Entre els principals inversors privats destaquen els venture capital (que aposten per empreses de base tecnològica i un alt potencial de revaloració), és a dir, societats de capital risc que, habitualment, adquireixen participacions de l'entitat per intentar, d'una manera o altra, exercir un cert grau d'influència sobre les decisions més rellevants, alhora que aporten experiència i valor. A més, també hi ha els business angels, que estan especialitzats a apostar per projectes innovadors i, sovint, a més de capital aporten coneixement, experiència i contactes, i poden arribar a convertir-se en un actiu valuós més de l’empresa.
Estratègies per assolir l'èxit
Abans d'iniciar la recerca d'inversors, és clau identificar els perfils que més poden convenir a la start-up. Hi ha socis industrials, que solen tenir afinitat sectorial amb la companyia, i que aporten tant liquiditat com coneixement, mentre que altres partners tenen un perfil més financer, i el seu objectiu principal és obtenir rendibilitat. Per això, és important definir els companys de viatge desitjats i analitzar-los fins a concretar si és oportú o no anar més enllà amb ells. «Es tracta d'una relació que s'ha de basar en la confiança, ja que en el cas de les start-ups l'habitual és que duri molts anys. A part del capital, sempre hi ha certa expectativa que l'inversor aporti, en major o menor mesura, una altra mena de valor (leads comercials, ajuda en la contractació de determinats perfils, etc.) a la start-up. A més, és important que hi hagi bona sintonia entre emprenedor i inversor i que aquest sigui capaç d'empatitzar», assenyala Recondo.
Captar adequadament l'atenció d'aquests possibles inversors implica que els emprenedors han de ser capaços de definir de manera correcta el model de negoci de la start-up, articular un pla de creixement consistent, explicar l'estratègia de finançament, transmetre confiança sobre l'equip humà i els objectius operatius. Segons afirma Carol, «alguns errors que cal evitar durant el procés de recerca d'inversors és no mostrar suficient passió per part de l'equip emprenedor, no investigar els inversors, no comptar amb assessors que facilitin el procés o centrar massa el discurs en el producte i no en el negoci».
Els canvis que ha comportat la pandèmia
La crisi actual impacta de manera molt diferent les start-ups segons el sector en què estan especialitzades: mentre les de delivery (menjar a domicili), les de formació a distància o les especialitzades en ciberseguretat evolucionen positivament, altres com les centrades en l’organització d'esdeveniments presencials o les del segment turístic ho estan passant molt malament. Malgrat tot, segons l'informe anual del fons europeu Atomico, les start-ups espanyoles van rebre més de 520 milions d'euros en rondes de finançament el 2020, aproximadament un 50 % menys del que van aconseguir l'any anterior, però mantenint, en general, unes xifres més altes que altres països europeus.
Les dades dels últims mesos són esperançadores. Tant, que el març de 2021 ha estat el mes de major volum d'inversió en start-ups espanyoles, 622 milions d'euros. «Entre les principals característiques del nou ecosistema, destaca la presència cada cop més gran de fons internacionals que entren en fases inicials o que molts fons han tancat, o estan a punt de fer-ho, nous vehicles d'inversió, de manera que la inversió en start-ups per als pròxims dos o tres anys sembla que està ben apuntalada», apunta Carol.
A més, hi ha bastants esperances posades en els pràcticament 140.000 milions d'euros que arribaran a Espanya en els pròxims sis anys procedents del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, per accelerar la recuperació amb els pilars de la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial i la igualtat. «Crec que se’n podran beneficiar especialment les start-ups de sectors com la mobilitat elèctrica, l'economia circular, l’smart building, la gestió de l'aigua, la ciberseguretat, l’EdTech, el big data, la intel·ligència artificial i l’e-health», assenyala Carol.
Pot interessar-te: Quins són els vectors del Fons de Recuperació Europeu que més interès desperten en les empreses?
La pandèmia de la COVID-19 també ha provocat la cancel·lació d’esdeveniments presencials, i «conèixer gent s'ha tornat molt més difícil, de manera que ara és més important, si és possible, tenir la capacitat de desenvolupar aquest networking personal que permeti accedir als inversors», apunta Recondo. En aquest context, la inversió en remot s'ha convertit en la norma. «Abans de la crisi derivada de la pandèmia, un percentatge molt alt dels inversors de venture capital volien conèixer els equips en persona; però, actualment, són molt més freqüents les inversions a distància», afegeix el soci d’All Iron Ventures. Per Carol, «una de les parts positives de la crisi per a les start-ups ha estat precisament la millora dels processos d'inversió fomentant que es fessin en remot, evitant desplaçaments».
