Fruit de la seva pròpia experiència d'èxit, aquest autor ha definit una estratègia perquè tothom pugui aspirar a aconseguir la llibertat financera, sempre que sigui constant, que tingui clares les seves prioritats i que estigui disposat a sortir del seu entorn de seguretat
Per a molts, el veritable pare del concepte de llibertat financera és l'empresari nord-americà Robert Kiyosaki, qui poc després de complir els 47 anys va decidir deixar el món dels negocis després d'haver-se convertit en multimilionari i haver fundat diverses companyies, com una que comercialitzava carteres de niló per als surfistes o una altra que formava treballadors de tot el món sobre com estalviar de manera eficient. Un cop satisfets tots els reptes personals que s'havia marcat en la joventut, Kiyosaki va decidir dedicar-se a oferir conferències per explicar les seves experiències i a escriure sobre la seva estratègia per assolir l'èxit, que es va materialitzar en el best-seller Pare ric, pare pobre (1997), un llibre que ha superat ja els 20 milions d'exemplars venuts.
Una de les frases més conegudes d'aquesta obra diu que «la principal diferència entre una persona rica i una persona pobra és la manera en la qual gestionen la por», i és que, per a Kiyosaki, la clau rau a aconseguir la valentia per voler canviar els hàbits que envolten tot individu, i que han conformat la seva rutina habitual, per entrar en alguna cosa totalment nova i desconeguda. Aquest escenari previsible i mundà, principalment en la vida laboral, és el que governa, amb petites variacions, el dia a dia de gran part de la població i conforma el que l'expert ha denominat «la cursa de rates». A grans trets, aquest terme fa referència a una espiral en la qual cada persona dedica la seva joventut a estudiar per treballar i poder guanyar diners. Més tard, amb aquest capital estalviat compra béns i serveis i acaba endeutant-se a través d'una hipoteca o de préstecs. D'aquesta manera, acaba treballant per mantenir la seva pròpia roda de despeses i consum, desconeixent que en pot sortir i millorar en tots els aspectes de la seva vida.
Agafar la pista ràpida
Per a Kiyosaki, és senzill: si un s'ho proposa, pot canviar d'hàbits professionals i assolir els objectius vitals abans del que es pensava, amb la meta d'aconseguir la llibertat financera d'una vegada per totes. No obstant això, és crucial prendre la decisió de voler canviar les coses com més aviat millor, ja que una de les principals trampes és que, a l'inici de la vida laboral, les despeses són assequibles fins i tot si es viu en parella, però, a poc a poc, amb l'arribada dels fills (amb el cost que això suposa quant a col·legis, activitats extraescolars, manutenció, roba, etc.) i amb la compra d'actius de gran cost (com un habitatge o un automòbil), les persones es van enfonsant, elles mateixes i de manera lenta però sostinguda, en una «tomba econòmica, social i emocional». Kiyosaki afirma que aquest estil de vida no és dolent; tot el contrari, però que sí que ho és la manera en la qual s'organitzen les finances i, més enllà d'això, en com es genera una dependència perversa de l'ingrés únic a través del salari mensual que percep el treballador.
Per això aposta pel que anomena «agafar la pista ràpida»; és a dir, adquirir coneixements senzills però pràctics d'intel·ligència financera, posar-los en pràctica i acabar amb la submissió d’obtenir ingressos a través d'un salari per compte d’altri el manteniment del qual a llarg termini està completament fora del nostre control, ja que poden ocórrer diverses vicissituds que van més enllà de qualsevol influència que es pugui exercir, com un acomiadament o la fallida d'una entitat. En definitiva, el que pregona Kiyosaki és que cada individu és responsable de lluitar i aconseguir la seva pròpia riquesa, de manera que ha de prendre el control ple de la seva vida en tots els aspectes i acabar amb el que se'ns ha ensenyat des que érem infants sobre que cal ser obedients i seguir el camí marcat.
Formació i proactivitat
La veritat és que la fórmula per sortir de la cursa de rates és força senzilla: formar-se des del punt de vista financer, seguint l'actualitat dels mercats i les anàlisis dels especialistes. En paral·lel, i dins de les possibilitats econòmiques que es tinguin en cada moment, prendre decisions d'inversió com, per exemple, la compra d'un actiu, sota el prisma d'anar obtenint rendibilitat suficient com per anar, a poc a poc, augmentant la cartera i poder diversificar.
Aquest últim concepte és fonamental per a Kiyosaki. Segons ell, el que realment diferencia els rics de la resta és que estan de manera permanent adquirint actius per buscar rendibilitat, ja siguin propietats, accions o deute públic; mentre que la resta de la població es dedica a comprar passius, com un cotxe o una casa que, principalment, suposen despeses. Gràcies a aquesta estratègia diferent, els més benestants van generant, al seu torn, increments de capital més forts que les persones més modestes i això es produeix perquè són capaços d'originar, en paral·lel, dos tipus d'ingressos: passius (que els generen liquiditat de manera recurrent sense haver de fer res per aconseguir-ho) i altres derivats de les rendes, com l'arrendament d'immobles o els dividends de les accions. Per la seva banda, els treballadors per compte d'altri amb prou feines solen ser capaços d'obtenir els anomenats «ingressos actius», que són aquells que arriben de l'exercici professional.
Pot interessar-te: Els inversors valoren la presa de decisions empresarials basades en dades
Per a Kiyosaki, aquest excés de diners en reserva, a llarg termini, permet als rics aconseguir dos tipus de guanys simultanis: els de capital, gràcies al fet que, com que són adquisicions d'actius, únicament han d’estar pendents de les oportunitats del mercat i, per tant, solen comprar barat i vendre car; i els de flux d'efectiu, que són aquells que els arriben de forma directa simplement perquè són propietaris d'alguna cosa que, en cedir-la a un tercer, els genera ingressos passius, com els bons, les obligacions o les opcions de trading.
Procés per abandonar la cursa de rates
La recepta per sortir de la cursa de rates pot semblar assequible, però, com diu Kiyosaki, el repte és mantenir-se constant al llarg del temps i tenir molt clar a on es pretén arribar. Per això cal fixar-se metes ambicioses i establir dates per portar-les a terme, cosa que obligarà que cadascú agafi amb decisió les regnes de la seva vida sabent on vol ser en un moment determinat. Un cop assolida aquesta definició dels reptes, cal establir prioritats delimitant, com a primera mesura, si es vol privilegiar la seguretat o la riquesa. Optar per la segona opció no significa abandonar-ho tot, inclosa la feina, sinó que cal treure temps cada dia per realitzar un autodiagnòstic financer i formar-se en aquelles matèries que es creu que poden ser rellevants per al futur.
Definida aquesta part més teòrica, Kiyosaki introdueix dues activitats pràctiques que són les que decidiran l'èxit real de l'estratègia: d'una banda, reduir les despeses fixes fins al punt que, a partir d'un moment donat, els rendiments dels actius que es posseeixen serveixin per pagar els passius que es tinguin. Això obliga l'estalviador a destinar de manera periòdica els excedents que genera a noves inversions que li donin més liquiditat. De l’altra, hi ha el veritable repte que, per a Kiyosaki, marca la diferència entre els que aconsegueixen l'èxit i surten de la cursa de rates i aquells que no ho aconsegueixen: generar els seus propis actius en què invertir, el que significa emprendre paral·lelament a la feina habitual que es tingui i intentar aconseguir ingressos extraexponencials. A mesura que es vagin aconseguint diners amb aquesta nova activitat, caldrà posar-los a treballar de manera immediata i així anar assolint els beneficis suficients a llarg termini per aspirar a una forma de vida completament nova.
Pot interessar-te: Emprendre amb èxit en temps de crisi és possible
