Cada vegada la societat viu més. Especialment l'espanyola. Actualment, el país té una esperança de vida de 83,33 anys, només superada per la japonesa, amb 84,10 anys. No obstant això, segons l'Institut de Mesura i Evolució de la Salut de la Universitat de Washington (EUA), d’aquí a 21 anys l'esperança de vida espanyola podia superar els 85 anys i convertir-se en el país amb una esperança de vida més alta del planeta.
Donada aquesta situació, cal tenir en compte altres factors determinants per a la nostra jubilació com són la taxa de natalitat i la inestabilitat de l'economia, en general, i del mercat laboral, en particular, a causa de la pandèmia. Si abans de la COVID-19 les pensions i cobrar-les eren qüestions que preocupaven, pensar ara en com seran les jubilacions ens trasllada a un futur incert. Malgrat tot, hi ha motius per a l'esperança. Realitzar reformes en un sistema col·lapsat i planificar el futur ajudarien a arribar a aquesta etapa vital amb tranquil·litat.
«El sistema en el moment present no és sostenible; de fet, ja fa bastants anys en què es constata un dèficit, que suporten les transferències de l'Estat», afirma Inmaculada Domínguez, professora de la Universitat d'Extremadura. A Espanya, el sistema públic de pensions és de repartiment. «Això suposa que les pensions de cada any es financen amb les cotitzacions al sistema», explica Domínguez. En aquest context, els efectes de la COVID-19, tot i que relatius, no s'han fet esperar.
El dèficit ja existia abans de la pandèmia
El coronavirus SARS-CoV-2 ha suposat una pèrdua d'ocupació, encara que en els casos dels ERTOs sigui de manera puntual, i com a conseqüència, una caiguda en les cotitzacions «que afecta la part dels ingressos del sistema de pensions que, lògicament, seran menors», afegeix. No obstant això, de moment els jubilats no ho han notat a les seves butxaques. «La quantia de les pensions actuals no s'ha tocat, encara que sí que és cert que el sistema ha incrementat el seu dèficit, que ja existia abans de la pandèmia», afirma l'economista.
En l'actualitat, la crisi sanitària ha fet que augmentin les morts i que disminueixi l'esperança de vida, però també que es redueixin els moviments migratoris amb l'exterior. Per tant, s'ha trencat la tendència dels últims anys, tot i que la taxa de natalitat d’1,3 fills per dona es manté, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). «El 2021 s'espera una mortalitat com en anys anteriors i, per tant, pel que fa a les despeses, l'impacte de la COVID-19 seria nul», comenta Domínguez.
Aplicar les reformes pendents
Per als experts, com que Espanya és un dels països més envellits del món, la clau és posar en marxa una sèrie de reformes necessàries per a la sostenibilitat d'un sistema en què les pensions són elevades. Segons dades de la Seguretat Social, la pensió mitjana és de 1.015 euros i el nombre de beneficiaris arriba als més de nou milions. Des de fa anys, organismes internacionals com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) aconsellen a les autoritats espanyoles que continuïn allargant l'edat de jubilació.
«Les pensions futures seran inferiors a les actuals, però sens dubte no es deixaran de percebre», afirma Domínguez, que també forma part del Grup de Recerca de Pensions i Protecció Social. D'aquí a 20 anys, recorden els experts, la reforma del 2011 estarà implantada a Espanya. Una reforma que va incrementar l'edat legal de jubilació dels 65 als 67 anys i els anys cotitzats necessaris per obtenir el 100 % de la pensió, entre altres mesures. «Com més aviat s'apliquin les reformes pendents, menys problemes hi haurà i amb més garanties es podran mantenir les pensions suficients», insisteix l’economista.
Treballadors més actius en un nou sistema
Per als experts, s'haurien d'aplicar mesures com l'impopular índex de revaloració de les pensions (IRP), que és el coeficient que determina quant creixen les pensions en funció dels ingressos de la Seguretat Social, i el factor sostenibilitat (el càlcul de la pensió vinculat a l'esperança de vida i als fons que té disponibles l'Estat), que lliga la quantia inicial de la pensió amb l'evolució de l'esperança de vida. De cara al futur, la idea seria «adoptar un sistema de comptes nocionals amb una taxa de rendibilitat sostenible, la qual cosa implicaria pensions menys generoses que les del sistema actual», defensa José Ignacio Conde-Ruiz, subdirector de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA).
El sistema nocional, d'origen anglosaxó, permet als treballadors saber des del primer dia quina quantitat ingressaran en la seva jubilació. D'aquesta manera anirien dipositant els estalvis en un compte propi, i podrien augmentar o disminuir la quantitat que ingressessin quan volguessin. I és que per a Conde-Ruiz, «per garantir la sostenibilitat financera dels sistemes de pensions, caldrà que els treballadors estiguin actius en el mercat laboral en edats avançades». El dèficit continuarà augmentant, però mentre s'esperen les reformes, seria aconsellable canviar de mentalitat i planificar el futur benestar.
Et pot interessar: Calcula quant tindràs quan et jubilis si comences a estalviar avui
L'efecte dels baby boomers
A tots els factors demogràfics esmentats, cal afegir-hi el d'una generació a les portes de la jubilació. Conscients de la debilitat del sistema, molts baby boomers (nascuts entre els anys 1955 i 1975) es veuran obligats a complementar la seva pensió amb l'estalvi personal o amb un pla de pensions. Segons un informe recent de la consultoria Willis Towers Watson, el nombre de pensions pràcticament s'haurà duplicat quan tots els baby boomers espanyols s'hagin retirat. Unes previsions que obliguen a prendre consciència de la importància de l'estalvi.
Les enquestes són un altre senyal d'advertència. El 98 % dels espanyols es mostren «molt preocupats» per la sostenibilitat del sistema públic de pensions, però no fan res per posar-hi remei. Així conclou l’estudi realitzat per Inverco i Front Query, que també revela que, tot i que tres de cada quatre espanyols estalvia per complementar la jubilació, un terç ho fa de manera esporàdica i només dos de cada deu, de manera periòdica. Xifres insuficients quan la jubilació somiada després de tota una vida treballant també ha de passar per l'estalvi individual.
