La planificació, la productivitat, l'estalvi i el control de les finances són algunes de les claus per poder complir amb els projectes que un es proposa, sempre mantenint la capacitat de ser flexibles i d'adaptar-nos a les situacions imprevistes que puguin sorgir
Si una empresa vol fer un pla de negoci, en primer lloc ha de conèixer en quina situació es troba i, després, planificar com pretén aconseguir els seus objectius. En el cas de les famílies i les finances personals passa exactament el mateix. Vicenç Hernández, president de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC), afegeix al Podcast de Banc Sabadell que “tant en els negocis com en les finances personals, s'ha de tenir la precaució de preparar les inversions, sempre pensant que les coses poden anar malament el dia de demà. És a dir: que els deures s'han de fer quan les coses van bé i tot és favorable”.
Si bé és cert que hi ha riscos que no es poden preveure, com la crisi causada per la COVID-19, és de vital importància intentar ser flexibles i adaptar-nos a les noves situacions, ja que “pots planificar alguna cosa i tot pot canviar en pocs mesos i, en aquests casos, quan has fet bé les coses abans i has pres precaucions, aguantaràs molt millor les circumstàncies negatives”, assegura Hernández.
Així, amb aquesta base de flexibilitat i capacitat d'adaptació, s'ha de planificar com s’aconseguiran els objectius marcats. Un exemple d'aquesta capacitat d'adaptació és la trajectòria que ha seguit Scalpers des del seu naixement el 2007, coincidint amb la crisi del 2008. El seu cofundador i president, Borja Vázquez, comenta al Podcast de Banc Sabadell que, alguna vegada, tant la resta de fundadors com ell mateix van pensar a tirar la tovallola, però “teníem un objectiu molt clar, volíem fer alguna cosa diferent i, a partir d'aquí, vam seguir uns criteris lògics i una planificació per aconseguir-lo”, afegeix.
Pot interessar-te: Per què l'optimisme empresarial va convertir Scalpers en una marca d'èxit
El primer pas per organitzar-se ha de ser elaborar un compte de pèrdues i guanys i un balanç, ja que és del tot impossible planificar-se correctament sense saber el que es té, el que es deu, el que s'ingressa i el que es gasta. Un cop fet això, el següent pas per a la planificació financera és marcar-se objectius i fer-se la pregunta següent: què és el que desitjo?
La importància de definir bé els objectius
L'investigador nord-americà George T. Doran va definir el 1981 els objectius SMART i va afirmar que les metes han de ser específiques, mesurables, assolibles, rellevants i temporals. Així, en traslladar-ho a la planificació financera, per definir els objectius, abans s’han de comparar els recursos de què es disposa. Un cop comprovat que són suficients per al que es vol aconseguir, es continua dissenyant un pla d'estalvi o inversió. En paral·lel, s'ha de dissenyar quines seran les mesures de protecció davant d'imprevistos i s’ha d’estimar quin ha de ser el risc que assumeixin els estalvis i les inversions de la unitat familiar.
Gairebé tan important com definir els objectius és revisar-los. En aquest sentit, Hernández comenta que “més que una gran dedicació, el que es requereix és constància i destinar temps a la reflexió per veure si aquests objectius que s'havien marcat es van complint o no i, si és que no, esbrinar el perquè”. De vegades, també cal deixar-se anar i deixar de fer coses que s'encallen i que no surten. “He arribat a estar mesos treballant per arribar a un objectiu i cada vegada que intentava avançar-hi, passava alguna cosa que no m'ho permetia. És llavors quan he pensat que el destí no volia que fes això en aquell moment i ho he deixat per a més endavant”, explica el president de l'AIC, que apunta que aquesta filosofia és aplicable tant als objectius personals com als professionals.
Pot interessar-te: Finances conductuals en temps d'incertesa
Les finances personals també són el maneig dels riscos
Molts consells com el de diversificar són clàssics quan es parla del maneig de les finances personals. En canvi, altres recomanacions com les orientades a controlar les pèrdues, gestionar millor els riscos d'una família o d’un individu, adaptar l'estalvi i la inversió al cicle econòmic o la importància de calcular el perfil de risc no són tan conegudes en l'àmbit personal, encara que sí que ho són en l'empresarial.
En aquest sentit, abans d’endinsar-se en els productes concrets o les inversions específiques, és imprescindible parar-se a analitzar quin és el perfil de risc en què un s'emmarca. L'estudi realitzat per l’OBS Business School sobre finances personals defineix el perfil de risc com “la capacitat o el desig d'un individu o família d'assumir volatilitat i/o pèrdues en el patrimoni que posseeix” i recalca que els estalvis s’han d’invertir en diferents actius segons el perfil de risc de cada persona: conservador, moderat o arriscat.
Així, per determinar el perfil de risc, s'han de tenir en compte tant els agents condicionants psicològics com els econòmics i els personals. En el primer grup s'hi emmarquen la tolerància davant les pèrdues a curt termini i les expectatives de rendibilitat a llarg termini, les quals es relacionen entre si en el fet que, com més tolerància a la volatilitat es té a llarg termini, més condescendència es tindrà amb les pèrdues que puguin produir-se a curt termini. Així, segons el nivell de tolerància de cada persona, el perfil de risc serà més o menys moderat.
Pot interessar-te: Psicologia i finances personals: el nostre cervell 'estima o odia' invertir?
Pel que fa al segon grup, que es correspon amb els agents condicionants econòmics i personals, hi trobem l'horitzó temporal dels objectius financers. És a dir: com més horitzó temporal d'inversió, més risc es podrà assumir. Aquesta és la raó per la qual les persones amb una edat avançada no haurien d'assumir grans riscos. En aquest sentit, la decisió de córrer més o menys riscos en les finances personals ha d'anar d'acord amb el perfil de risc de la persona.
Queda clar que la planificació, la productivitat, l'estalvi i el control de les finances són algunes de les claus per poder complir els projectes que hom es proposa, però com es gestiona l'èxit? Per al cofundador de Scalpers, que l'any passat va tenir una facturació superior a 70 milions d'euros, la clau per mantenir l’èxit i continuar creixent rau en la seva aposta per aportar valor i mantenir-se fidels a la filosofia de l'empresa.
