En els darrers informes sobre ocupació que s'han publicat a Espanya hi ha dues dades que criden l'atenció per la seva aparent contrarietat. D'una banda, la taxa d'atur ronda el 16 %, el que suposa més de tres milions i mig de persones aturades, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del primer trimestre, xifra que s'ha vist greument afectada per la situació derivada de la pandèmia. De l'altra, un 9 % de les ofertes d'ocupació que es van anunciar el 2020 no van ser cobertes, segons un estudi de la companyia de recursos humans Adecco. «Vuit de cada deu directors de recursos humans del nostre país reconeix tenir problemes a l'hora de reclutar talent per a la seva companyia, un percentatge que s'ha disparat 30 punts percentuals en els últims cinc anys», recull l'informe. Què passa perquè, havent-hi demanda, no es cobreixi aquesta oferta?
La raó que assenyalen les grans empreses de borses d'ocupació, com ara InfoJobs, Adecco o LinkedIn, és la manca de perfils especialitzats, concretament en sectors que, arran de la pandèmia, han guanyat molt protagonisme. Per això, aquesta conjuntura pot ser una oportunitat perquè molta gent pugui reinventar-se professionalment i aconseguir una millor ocupació. «És un moment excel·lent perquè totes aquelles persones que estan pròximes a incorporar-se al mercat de treball i les que s'han quedat sense feina apostin per la formació [per millorar el seu currículum]», explica Rubén Castro, director d'Adecco Staffing.
Però, quin és el camí correcte cap al reciclatge professional (reskilling, en anglès) i la capacitació addicional (upskilling)? José Martrat, fundador de la consultora ActitudPro i expert en digitalització comercial, assenyala que, abans de prendre una decisió, cal estudiar dues coses: quines feines seran les més demandades en els propers anys i què exigirà l'entorn laboral que ha nascut arran de la situació derivada del coronavirus.
Les ocupacions més sol·licitades
En aquest primer pas, Martrat afirma que hi ha altres dues noves qüestions que cal tenir en compte. La primera és triar el sector i el lloc de treball on una persona vol aconseguir ocupació. I el segon és definir un procediment que el porti fins allà, és a dir, quines habilitats s'han d'aprendre o quines cal perfeccionar. «Les empreses estan preparades per invertir en els camps de treball on aniran destinats els fons europeus. És aquí on es contractarà més gent. Conèixer els blocs on es desenvoluparan aquests projectes és important», defineix Martrat.
A Espanya, algunes de les línies d'acció d'aquests fons aniran a projectes relacionats amb la despoblació i el desenvolupament de l'agricultura, amb el medi ambient i la renovació energètica, amb l'impuls del vehicle elèctric, amb la digitalització de les empreses, amb la ciberseguretat, amb la sanitat i amb la formació que es necessitarà per satisfer la demanda de nous perfils.
La renovació professional, afegeix Martrat, hauria d'estar enfocada a aquests àmbits. No cal canviar de sector professional, sinó reenfocar el nostre currículum per arribar-hi. «Per exemple, una persona que s'ha dedicat tota la seva vida al dret pot fer un màster sobre dret ambiental o de ciberseguretat. Trobarà feina segur». A més d'aquestes noves habilitats, subratlla l'expert, serà essencial millorar les que s'han quedat rovellades. Parlar anglès fluidament segueix sent una de les competències que més exigeixen les empreses. D'altres, fins i tot, ja han començat a demanar un tercer idioma. Aquest és un bon moment per començar a formar-se en això.
Saber utilitzar els últims programes informàtics o tenir l'habilitat d'aprendre a fer-ne servir un en poc temps és una altra de les habilitats que més valoren els contractants. A Microsoft Teams (programa per realitzar videotrucades) cal sumar-ne altres menys coneguts, però igualment demandats: les aplicacions de Google, Hootsuite (per gestionar totes les xarxes socials), Adobe Photoshop i InDesign (per a disseny), Final Cut Pro (per a producció audiovisual), Jira (per administrar tasques de diversos membres d'un grup), etcètera.
Els llocs més demandats en cada comunitat autònoma
També és important conèixer quins són els llocs de treball més demandats a la zona on un resideix. Bé perquè desplaçar-se de ciutat és un obstacle per al sol·licitant o l'ocupació que un busca és incompatible amb el treball en remot. Empreses com ara LinkedIn o Adecco publiquen anualment informes amb aquestes dades.
Les noves formes de treballar
La situació causada pel coronavirus ha impulsat un nou model de treball que, segons apunten els experts, es quedarà més enllà de la fi de la pandèmia. Conèixer les arestes del nou model és important per saber quina feina és la més idònia.
El teletreball. Per a Martrat, és una oportunitat per buscar llocs de treball més enllà de la ciutat on una persona viu. «El fet de: ‘Jo visc a Madrid o a Bilbao i he de buscar ofertes d'empreses a la meva ciutat’ és una barrera mental que hem de trencar. Hi ha moltes oportunitats laborals en les quals et permeten treballar en remot», diu. D'altra banda, treballar d'aquesta manera requereix saber controlar els programes informàtics adequats, disposar d'una bona xarxa d'internet i, si es tracta d'una posició de direcció, saber liderar en la distància.
Les noves habilitats. A més dels coneixements tècnics o de la formació, conegut com a hard skills, és important tenir en consideració que cada vegada les habilitats 'toves' o soft skills són més demandades, sobretot aquelles vinculades a la intel·ligència emocional, la capacitat de resoldre conflictes i de gestionar les emocions. En aquest sentit, hi ha formació específica enfocada a millorar aquesta habilitat tan demandada ara. També se li sumen altres molt importants, com ara la puntualitat, la confiança, l'agilitat mental, el treball en equip i la proactivitat.
La pluriocupació. Una altra possibilitat és decantar-se per tenir diversos treballs per a diversos contractants. Moltes empreses, diu Martrat, han vist amb els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) la possibilitat de contractar personal per un temps determinat i per a una tasca concreta. «Sempre s'ha associat la pluriocupació a treballs mal pagats, però no té per què. Imagina't que un és professional del màrqueting, per què no treballar tres dies per setmana en una empresa que no necessita una persona al 100 % i dos dies en una altra?», apunta l'expert.
