Dos dels indicadors més importants que els empresaris manegen diàriament per avaluar la salut financera del seu negoci són la liquiditat i la solvència. La primera fa referència a la quantitat d'efectiu o d'actius (com ara equips informàtics o mobiliari, entre altres) que es poden convertir ràpidament per satisfer el pagament de despeses corrents com, per exemple, el sou dels empleats. Mentre que la solvència designa la capacitat de l'empresa per fer front als seus deutes. Una organització és solvent quan posseeix uns actius el valor dels quals supera el dels càrrecs i representen, per tant, una garantia per al creditor.
Mantenir el control sobre aquests dos factors és especialment complicat per a les petites i mitjanes empreses (pimes), que constitueixen el 99,8 % del teixit empresarial espanyol, segons dades de maig de 2021 del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Es tracta d'una àrdua tasca en aquests temps difícils per la reducció dels ingressos a conseqüència de les restriccions per controlar la pandèmia. No obstant això, hi ha estratègies i eines per no enfonsar-se i dominar tant la liquiditat com la solvència.
La meitat de les pimes va reduir la seva facturació entre un 75 % i un 100 % durant els mesos de confinament estricte i la majoria d'aquestes va arrossegar pèrdues en les seves vendes superiors al 50 % fins a l'últim trimestre de l'any passat, segons el Baròmetre pime de la Confederación Española de la Pequeña y Mediana Empresa (Cepyme). D'acord amb aquest índex, en el quart trimestre de 2020, el 70 % de les empreses espanyoles necessitava liquiditat. Al sector de l'hostaleria, la restauració i l'oci, el percentatge va arribar al 90 %; en el sector automobilístic, al 85 %; en el del transport i l'emmagatzematge, al 80 %, i en el de les manufactures, al 75 %, segons les dades proporcionades pel director general d'Economia del Banc d'Espanya, Óscar Arce.
Pel que fa a la solvència, el supervisor va alertar al febrer sobre l'excés d'endeutament de les empreses que haguessin estat viables sense crisi sanitària, i el va xifrar entre els 7.000 milions i una mica més de 20.000 milions d'euros. Davant d'aquesta situació, ¿com poden, les pimes, solucionar ràpidament els problemes de liquiditat i de solvència?
Mesures per impulsar la liquiditat
Els experts aposten per un control exhaustiu dels diners que entren i que surten i per contractar els serveis d'empreses externes per gestionar els cobraments i els pagaments, entre altres estratègies per obtenir liquiditat.
- Optimitzar la caixa. "La clau és controlar-la", subratlla Jordi Fabregat, professor del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat de l'escola de negocis Esade. Es tracta d'intentar reduir les despeses, anticipar els cobraments i "ser molt ràpids en recaptar els impagats", afegeix. Des de Cepyme subratllen que cal avançar-se, preveure i quantificar totes les despeses i els ingressos fixos en un determinat període, per, a continuació, dissenyar diferents escenaris de possibles pèrdues. Després, expliquen, s'han d'establir les mesures que contribuiran a pal·liar la disminució dels ingressos. "A curt termini, caldrà reduir les despeses i valorar l'accés al finançament", aconsellen.
- Externalitzar la gestió de cobraments. Una manera d'evitar la falta de liquiditat és contractar un servei de cobraments (un mètode anomenat factoring) amb una empresa externa, suggereix Manuel Romera, director del Sector Financer de l'IE University. Aquestes organitzacions s'encarreguen de garantir els cobraments, a canvi d'un percentatge. D'aquesta manera, quan la pime emeti una factura, obtindrà el pagament de manera avançada per aquesta empresa en comptes de pel client, fet que garanteix aquesta entrada de diners, ja que normalment les factures s'ingressen passat un temps. Posteriorment, serà l'entitat de factoring la que s'encarregui de cobrar al deutor. El principal avantatge d'aquest sistema és una tresoreria més eficaç, perquè simplifica l'esquema de cobraments a clients, encara que comporti un desemborsament.
- Externalitzar la gestió de pagaments. Una altra estratègia a la qual al·ludeix Romera consisteix a delegar a una entitat el pagament immediat de les factures emeses pels proveïdors de la pime, un mètode conegut com a confirming. És un sistema útil perquè, igual que el factoring, simplifica l'esquema de pagaments i, a més, suposa un estalvi en els costos d'emissió de xecs o pagarés.
- Liquidar els actius fixos improductius. Caldria avaluar també la possibilitat de "liquidar els actius que resulten ineficaços, si la seva rendibilitat no és prou alta", aconsella Romera. Una mesura en la qual coincideixen també des de Cepyme. És el cas, per exemple, de les maquinàries o dels equipaments que ja no serveixen per al propòsit de l'empresa i que generen despeses.
- Optimitzar l’estocatge. "Convé reduir al màxim les existències", diu Fabregat. Seria ideal, segons Romera, "aconseguir l'anomenat just in time"(JIT), és a dir, produir només les quantitats necessàries en un determinat moment. Aquesta modalitat permet minimitzar els costos d'inventari i les pèrdues per productes que no s'han venut i que hagin caducat o s'hagin quedat obsolets.
- Accedir a finançament. Demanar un crèdit és una altra manera d'obtenir liquiditat, tot i que caldrà tenir en compte el cost i els terminis perquè, al final, es tracta de contraure un deute.
- Ampliar el capital. Si es volen resoldre problemes vinculats a la manca d'efectiu, no cal passar per alt la possibilitat de buscar nous socis o inversors per ampliar el capital. Es pot fer de dues maneres: emetent noves accions o augmentant el valor de les que ja existeixen. L'ampliació serà legalment vàlida un cop inscrita al Registre Mercantil.
- Analitzar les inversions. Un altre consell de Romera és "valorar de manera molt professionalitzada les noves inversions i els seus rendiments". Així mateix, "s'han de retardar aquelles que no siguin estratègiques, i, per tant, essencials per a la companyia", assenyala Fabregat.
- Congelar el repartiment de dividends. Referent a això, Romera es mostra contundent: "Si no hi ha liquiditat, no s'han de repartir els dividends". Encara caldrà explicar-ho adequadament als accionistes i fer que ho comprenguin, afegeix.
- Sol·licitar subvencions. "Només si les altres estratègies no han funcionat, l'empresa haurà de recórrer a ajudes", avisen des de Cepyme. En molts casos, "durant la crisi s'han utilitzat els expedients de regulació temporal d'ocupació [ERTO] i els préstecs de l'Institut de Crèdit Oficial [Ico] sense haver realitzat prèviament un pla per acabar amb la falta de liquiditat, fet que ha ocasionat un cert sobreendeutament i la impossibilitat que l'empresa pugui invertir en aquest moment de reobertura de les activitats", destaquen.
Mesures per millorar la solvència
Cercar nous mercats o fomentar la venda en línia, a més de reduir els costos estructurals, són accions que l'empresari ha de valorar per millorar la solvència del seu negoci.
- Trobar noves oportunitats de negoci. "La manera més comuna d'augmentar la solvència és fer créixer les vendes per incrementar els guanys i reduir el deute", destaca el vicedegà de Programes de Grau de l'EAE Business School, Samer Ajour. "Però, en aquesta crisi, això és un camí molt complicat". Per això, aquest expert proposa acudir a altres mercats, tant geogràfics com de tipologia de client. Romera, de l'IE University, proposa expandir-se mitjançant nous canals de distribució, com ara internet. Avui, 25,8 milions de persones a Espanya —el 76 % dels internautes— compren en línia, segons l'informe d’IAB Spain, Estudio E-commerce 2021. Una estratègia que permet accedir a un gran públic, encara que requereix inversió.
- Atraure nous socis que aportin capital. L'alternativa que proposa Ajour, però, passa per la recerca d'inversors o socis per ampliar el capital. "En lloc d'invertir-lo en actius financers, mitjançant aquest capital es pagarà el deute, almenys fins que l'empresa millori les seves vendes i torni a la normalitat", suggereix aquest expert.
- Reestructurar el deute. "En el moment en què la falta de liquiditat es torna falta de solvència, s'ha d'acudir a reestructuracions de deute", assenyalen des de Cepyme. "Es renegocia amb l'entitat financera el seu cost o s'accedeix a altres canals de finançament menys convencionals", expliquen. Aquests es corresponen amb la ja esmentada ampliació del capital, l'entrada de nous socis, les aliances amb altres empreses, la fusió d'organitzacions o els préstecs participatius (aquells en què el creditor és remunerat no només mitjançant els interessos sinó també amb una part dels beneficis). Es tracta, diuen, de pràctiques menys habituals a Espanya, però factibles.
- Disminuir costos fixos. Romera recomana també "reduir les despeses d'estructura per generar escalabilitat en els negocis, és a dir, minorar el cost fix unitari per producte, servei, client, activitat, departament o qualsevol altra unitat de cost". Per exemple, una solució podria ser vendre alguns tipus particulars de residus que genera l'empresa a altres companyies que els utilitzen com a matèria primera per fabricar altres productes.
ANTICIPAR-SE A LA FALTA DE LIQUIDITAT
Nacho Bueno, fundador de FAI Business Advisory i Byte4games, destaca al Podcast de Banc Sabadell que hi ha solucions si les empreses s'anticipen a aquest problema. Aquest expert posa com a exemple que els departaments d'administració i finances es posin en contacte amb els clients per trobar alternatives davant el retard en els cobraments.
"Mitjançant la negociació, si el client no pot pagar per la seva tresoreria, probablement podrà fer-ho mitjançant un pagaré del seu client final. Si es tracta d'una entitat de solvència reconeguda, permetrà el cobrament". També es poden anticipar contractes i factures, i descomptar o prefinançar l'activitat mitjançant la cessió de crèdits a les entitats financeres. D'aquesta manera, com afirma Bueno, el client es posa en contacte amb el banc, i li paga a aquest, permetent així que l'empresa ja hagi cobrat amb una taxa de descompte normal i a la bestreta.
“En aquesta crisi s'han hagut d’accentuar tots aquests estímuls perquè no es ressenti la liquiditat de les empreses i, per exemple, la cessió de crèdits a bancs per tenir assegurada la cadena comercial, renunciant a una part del marge, també s'ha posat molt en voga", explica Bueno.