El perfil inversor de l’espanyol mitjà ha estat, tradicionalment, conservador. Ho demostra el fet que un total de 834.500 milions d’euros estiguessin guardats en dipòsits l’agost del 2019, segons dades del Banc d’Espanya. En canvi, el patrimoni total en fons d’inversió nacionals va ascendir a poc més de 270.000 milions d’euros a tancament del setembre del 2019, segons dades d’Inverco.
Els dipòsits no són l’única opció per a inversors conservadors: hi ha altres alternatives. Una és invertir en un país i en el seu govern mitjançant la compra de part del seu deute públic.
Pot interessar-te: Descobreix quin tipus d’inversor ets
Les opcions per invertir en el sector públic
Bàsicament, hi ha dues opcions per invertir en el sector públic: títols de deute públic i fons d’inversió de renda fixa que inverteixen en deute públic.
Deute públic
El deute públic és, possiblement, la inversió més segura que hi ha. No en va, té la garantia de tenir al darrere tot un estat i el seu govern.
En aquesta mena d’inversions es compra una part alíquota del finançament d’un estat a través dels títols de deute públic. Les tres opcions principals es diferencien entre si pel termini d’amortització i la forma com s’obtenen els interessos.
- Lletres del tresor: el termini de reemborsament és el més curt de tots, i pot ser de 3, 6, 12 i fins a 18 mesos. S’emeten al descompte i, normalment, són els que ofereixen un interès més baix, perquè es tracta dels que tenen el termini més reduït.
- Bons de l’Estat: tenen un termini de reemborsament d’entre dos i cinc anys. Durant aquest temps, l’inversor anirà cobrant els cupons corresponents de manera periòdica (en general, mensualment).
- Obligacions de l’Estat: el termini de reemborsament és el més elevat, pot arribar fins als 30 anys. Estan pensats específicament per a inversions a llarg termini, i per això els interessos solen ser els més elevats.
Cadascun d’aquests títols de deute públic té els seus models d’emissió propis, en funció de les necessitats de cada país. Per exemple, existeixen bons cupó zero, en els quals tant els interessos com el capital inicial es retornen en finalitzar el període d’amortització (és a dir, no hi ha cupons durant el període d’amortització) i bons lligats a la inflació, amb uns interessos que es revaloritzen segons l’evolució de l’IPC.Puede interesarte: La diferencia entre invertir hoy o hacerlo de aquí a 10 años
Com invertir en deute públic
Per comprar títols de deute públic, pots accedir al mercat primari o d’emissió, o al mercat secundari o de negociació.
La primera opció consisteix a acudir a les subhastes públiques de lletres, bons i obligacions registrant la teva sol·licitud al Banc d’Espanya o a través de la pàgina web del Tresor Públic. La inversió mínima és de 1.000 € i qualsevol xifra superior ha de ser múltiple d’aquesta quantitat.
El mercat secundari és aquell on es negocien els títols de deute públic una vegada emesos. Per exemple, si vols vendre un bo perquè necessites liquiditat abans de la data de venciment, pots acudir a aquest mercat i liquidar-lo. També pots participar-hi com a comprador, acudint a un intermediari financer o al Mercat Electrònic de Deute Públic.
Fons d’inversió fixos
Els fons d’inversió fixos són aquells que inverteixen de manera majoritària en productes de renda fixa. La cartera d’aquests fons està composta per títols de deute públic de diferents països (no només d’Espanya), a més d’altres actius. De fet, en els últims anys aquesta mena d’instruments han anat evolucionant fins a oferir diverses alternatives de diferents nivells de complexitat i perfil de risc.
Per exemple, hi ha fons de renda fixa que contenen deute públic de països desenvolupats i solvents i, per tant, amb un rendiment bastant més reduït. També disposem de fons amb deute públic de països emergents o els coneguts com a high yield, és a dir, bons de països amb baixa qualificació creditícia i, per tant, amb elevat risc i alt rendiment.
A diferència dels títols de deute públic, els fons d’inversió, tant de renda fixa com de renda variable, gaudeixen d’una liquiditat elevada, i és possible vendre la nostra participació en pocs dies simplement donant una ordre de venda. I encara més: es pot traspassar la inversió d’un fons a un altre sense cost fiscal.
Pot interessar-te: Com invertir sense tenir una fortuna
Com invertir en fons d’inversió de renda fixa
Invertir en fons d’inversió és fàcil. Només hem d’acudir al banc, seleccionar el producte que vulguem comprar i començar a invertir. D’aquesta manera, serem creditors del deute públic d’un o diversos països en funció del fons triat.
Com tributen els guanys obtinguts
Des del punt de vista fiscal, cada instrument per invertir en deute públic té una consideració diferent. Els interessos obtinguts pels títols de deute públic (lletres, bons i obligacions) es consideren com a rendiments del capital mobiliari, mentre que els guanys dels fons d’inversió se situen dins dels guanys i pèrdues patrimonials.
Malgrat això, pel que fa al pagament d’impostos, no hi ha cap diferència entre una opció o l’altra. Totes dues s’integren dins de la base imposable de l’estalvi amb els trams següents, que determinaran la quota que haurà de pagar el contribuent.
FALTA TABLA
Per exemple, un inversor que hagi obtingut uns guanys pels seus bons del Tresor de 7.500 € i una plusvàlua per la venda de les participacions en el seu fons d’inversió de 2.500 €, ha de tributar per 10.000 €, que són el total dels guanys obtinguts. Se li aplicarà el 19% pels 6.000 primers euros i el 21% pels 4.000 € restants. En total, pagarà 1.980 €, amb un tipus efectiu del 19,80%.
A més, per pagar menys impostos, també és possible compensar els guanys obtinguts per les teves inversions amb les pèrdues. És a dir, si hem venut les participacions d’un fons d’inversió amb una minusvàlua de 2.500 € i, en el mateix exercici, un bo del tresor ens dona uns interessos de 2.500 €, la base imposable de l’estalvi serà de 0 € i no haurem de pagar impostos encara que hàgim obtingut guanys amb una de les inversions.
Pot interessar-te: Invertir, ho faig pel meu compte o delego?
