Els efectes col·laterals de la pandèmia estan deixant empremta a la societat espanyola. La crisi sanitària, la incertesa, el risc i la por han fet que les consultes psicològiques s'hagin disparat en els últims mesos, el que s'ha vist agreujat per factors com la sensació d'aïllament provocada per les restriccions i la consolidació del teletreball. Així ho mostra l'estudi Psicología y terapia online en España en la era del covid-19, signat per ifeel, que apunta a un augment del 168,6 % de les consultes des de l'inici de l'estat d'alarma.
El passat mes de maig, el catedràtic de psicologia de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) Miguel Ángel Vallejo va publicar els resultats reveladors d'un estudi de mostra a 600 espanyols: durant aquest temps, el 33 % havia patit ansietat, mentre que la depressió en va afectar un 20 %.
Pot interessar-te: Així afecten psicològicament als treballadors espanyols els danys col·laterals de la COVID-19
«L'estat d'ànim dels espanyols ha fluctuat i continua fent-ho entre la ràbia, el cansament, la tristesa i la por, totes considerades emocions desagradables», apunta Elena Daprá, psicòloga clínica i membre del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid. «Això es deu a tot el que hem perdut i a la situació en què seguim».
Pel que fa a les raons d'inici de tractament, l'experta n’enumera les principals: «Les consultes han augmentat molt per motius com l'estrès, la tristesa, l'ansietat, els problemes relacionals o els del control de l'impuls», explica. «Totes aquestes emocions repercuteixen en el que fem, i cal observar en quina mesura es veu afectat el nostre estat d'ànim».
Pot interessar-te: La realitat virtual, gran aliada de la salut mental
Teletreball: una solució a la qual ens hem d'adaptar
Amb el teletreball va arribar una solució accelerada a la problemàtica de la productivitat en temps de COVID-19 i, encara que les mesures d'aïllament s'han relaxat, són moltes les companyies que continuen mantenint aquesta disciplina laboral per assegurar la salut i la seguretat dels seus empleats.
Tanmateix, el teletreball no està exempt de riscos, sobretot a nivell mental. «No només ha canviat la nostra vida en àmbits generals, sinó també la forma en què treballem, en un context que redueix les relacions», assegura Daprá. «Aquesta situació, curiosament, ha causat moltíssim estrès».
L'afirmació de l'experta està recolzada en dades com les revelades per Business News Daily, que recentment ha publicat un estudi que recull que els empleats se senten, de mitjana, un 10 % més estressats pel fet de treballar en remot.
Un estrès, explica Daprá, que es tradueix en «emocions desagradables i problemes clínics, com la falta de concentració, la irritabilitat, la falta d'atenció, oblits, hipervigilància o falta d'autoregulació emocional», enumera. En definitiva, la situació «afectarà no només la productivitat, sinó també les relacions amb els caps, els companys i l'equip, que se’n veuen totalment influenciades».
Pot interessar-te: Lladres de temps i teletreball: com puc millorar la productivitat?
Com puc canalitzar la frustració?
«Ja no suportes la teva feina? La pandèmia hi té molt a veure». Aquest titular publicat per l'equip editorial de LinkedIn resumeix un sentiment creixent a què s'enfronten els treballadors després d'un any atípic.
Davant d’aquesta frustració, Daprá és clara: «Per combatre els aspectes negatius és efectiu pensar en el present, ser-ne conscient i buscar reforçadors, a més de canalitzar la manera com ens sentim», assegura. «Hi pot haver la posició de victimisme o de queixa, però només durant uns minuts al dia. Després és important avançar, per no quedar enganxat a aquesta sensació, que no ens beneficia», explica.
Davant d'aquests sentiments, la psicòloga clínica aconsella «centrar-se en el que podem controlar i deixar de banda el que no». «És molt frustrant intentar canviar la situació quan no depèn de nosaltres», apunta. «Per tant, és important fixar-se en allò que sí que entra dins del nostre control».
Moltes empreses, com Banc Sabadell, conscients de la difícil situació van posar a disposició dels seus empleats psicòlegs per aprendre a afrontar els nous escenaris. «A Banc Sabadell, gràcies a l'equip sanitari d’ASPY, comptem amb un protocol d'actuació per ajudar a causa del virus els nostres empleats a gestionar l'estrès emocional que pot provocar aquesta situació. El primer pas és fer un qüestionari que ajudarà a valorar el grau d'estrès del treballador o de la treballadora i, llavors, a partir dels resultats, es fa una trucada telefònica o una videotrucada per iniciar l'atenció psicològica», explica Joan Lluch, director de Prevenció de Riscos Laborals de Banc Sabadell.
Combatre la procrastinació
Un altre dels efectes més notables de la pandèmia a nivell laboral ha estat la manca de control respecte dels temps de teletreball. Amb un augment de la jornada de les 8 a les 10 hores diàries, tal com va recollir Forbes a l'abril, sorgeix una pregunta: què es pot fer per combatre les jornades poc productives i, al mateix temps, evitar allargar el temps que dediquem a la feina?
«Hi ha diverses vies per evitar caure en la procrastinació» explica Daprá. «En primer lloc, és útil prioritzar les tasques. A més, és recomanable fer una planificació que contempli els imprevistos. És a dir, si es calcula que es tardarà dues hores a fer una tasca, és millor associar a aquesta tasca dues hores i mitja, per tenir marge i poder reaccionar», argumenta.
Pot interessar-te: Com puc gestionar i motivar l'equip de vendes en la nova situació
Encara que hi ha diferents mètodes de gestió del temps, l'experta incideix en la necessitat de «crear una estratègia pròpia», ja que «no tothom procrastina igual ni amb les mateixes coses». Hi ha, això sí, punts en comú: «És important que no ens castiguem per no ser tan productius com ens agradaria: si procrastines, ja ho faràs millor, però no hi donis més voltes».
També és efectiu, segons la psicòloga, «fer una sola cosa alhora». «En la situació en què vivim, és normal la falta de concentració i, per això, fer les coses d'una en una pot ajudar a no caure en una missió impossible», apunta.
A més, Daprá incideix en la importància de tenir cura dels espais de descans. «Si és possible, és millor no treballar al menjador de casa, sinó tenir un espai concret per al treball, per poder canviar d'ambient quan s'acabi la jornada», assegura. «També és important mantenir els descansos: un de curt cada dues hores i entendre que teletreballar no és el mateix que ser al lloc de treball. Ara es treballa per objectius i es veuran els resultats», indica, «el que és més objectiu, però també més costós, perquè és una manera diferent de treballar». ”.
La dualitat en el consum
Més enllà de la vessant laboral, l'estat mental dels ciutadans durant la pandèmia també ha afectat el consum. Avui dia, en general, es tendeix a l'estalvi davant de la incertesa i la inseguretat.
És el perfil que es revela de l'anàlisi de tendències de KPMG que, a partir de les dades de l'Agència Tributària, revela que el juny del 2020 les vendes al sector del consum es van reduir en termes interanuals un 8 % respecte del 2019, amb una caiguda del 16 % dels béns i del 25 % dels serveis.
Pot interessar-te: Com ha canviat el consum després del confinament: més atents als preus i a la sostenibilitat
«En general, sembla que s'ha consumit menys, perquè la gent continua mantenint aquest moment d'incertesa», analitza la psicòloga clínica. «Des d'aquest punt, sempre es tendeix a pensar que és millor no consumir, ja que no saps si ho podràs pagar».
No obstant això, segons la professional, és possible que es doni la situació contrària: davant d’una mala canalització dels impulsos, pot haver-hi una tendència a comprar i consumir més. «Davant d'això, crec que és saludable que les persones es concedeixin petits premis, que poden actuar com a reforçadors», explica. «Aquest reforç combat l'estimulació desagradable que es viu, i en ocasions, és útil per pujar una mica l'ànim».
Com a conclusió general, Daprá considera que s'acabarà veient el got mig ple. «El 2022 començarem a veure la llum, i és possible que la gent torni a relacionar-se, encara que amb una mica de por», explica. «Més endavant, haurem de reprendre les relacions, perquè ara hem establert prioritats. Haurem d'obrir aquesta mànega, fer-la més ampla i tornar a gestionar la interacció amb la gent».
