Facilitar la creació d’empreses, impulsar-ne el creixement i reduir els obstacles regulatoris. Aquests són alguns dels principals pilars del projecte de Llei de Creació i Creixement d’Empreses, conegut com a Llei Crea i Creix, que ja ha rebut l’aprovació definitiva per part del Congrés dels Diputats i que neix amb el repte de dinamitzar el teixit productiu espanyol. Quines són les claus d’aquesta llei?
L’origen de la Llei Crea i Creix es troba al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que se centra en la modernització i en la digitalització del sector industrial i de la petita i mitjana empresa (pime). Aquest pla dissenya el marc a través del qual es distribueixen els ajuts del fons europeu Next Generation EU i serveix de base per a la publicació posterior de convocatòries.
Entre els objectius principals d’aquesta llei destaquen: més agilitat en la constitució de les societats de responsabilitat limitada, generalització en l’ús de la factura electrònica o l’impuls al finançament alternatiu mitjançant el crowdfunding, la inversió col·lectiva o el capital risc.
Crear una empresa d’una manera més àgil i senzilla
La Llei Crea i Creix fa possible que es pugui crear una societat de responsabilitat limitada per tan sols un euro. Tota una fita si es té en compte que, fins ara, el mínim legal era de 3.000 euros. L’objectiu és que els emprenedors tinguin la possibilitat d’utilitzar aquests recursos per complir el seu pla de negoci, afavorint així el seu creixement potencial. D’aquesta manera, Espanya segueix els passos d’altres països de l’entorn europeu que ja havien engegat mesures semblants els darrers anys. A més, per agilitzar processos i reduir els costos notarials i registrals, serà possible constituir telemàticament una empresa a través de la finestreta única del Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE).
Lluita contra la morositat
Tal com recull la llei, es pretén millorar la liquiditat de les empreses lluitant contra l’efecte negatiu que provoca la morositat a les operacions comercials. Entre altres mesures, s’estén l’obligació en l’ús de la factura electrònica a totes les relacions comercials d’empreses i autònoms, potenciant la digitalització i el monitoratge instantani, àgil i fiable dels terminis efectius de pagament. A més, les entitats que no compleixin aquests terminis de pagament s’arrisquen a no poder accedir a una subvenció pública o a no ser entitat col·laboradora en la seva gestió. També s’hi inclou la creació d’un Observatori Estatal de la Morositat Privada, que seguirà i analitzarà totes les dades relacionades amb els terminis de pagaments i publicarà anualment un llistat d’empreses moroses.
Potenciar el desenvolupament empresarial
Altres mesures que recull la Llei Crea i Creix van encaminades a establir procediments més àgils que redueixin els tràmits innecessaris i simplifiquin qualsevol procés burocràtic. En aquesta línia, s’amplia el catàleg d’activitats econòmiques exemptes de llicència, i s’incorporen les que hagin estat considerades innòcues per almenys una comunitat autònoma. A més, es potencia la col·laboració institucional per afavorir la identificació de mesures que no respectin els principis de proporcionalitat i de necessitat.
Impuls a noves formes de finançament
Els bancs ofereixen diverses opcions per finançar les empreses, estudiant les possibilitats i oferint la millor opció per a cada cas. La Llei Crea i Creix intenta millorar l’accés empresarial a altres mecanismes de finançament com ara el capital risc, la inversió col·lectiva o el crowdfunding. De fet, sobre aquest últim s’introdueixen més facilitats perquè les empreses que es dediquen a aquesta activitat puguin prestar els seus serveis a Espanya amb més agilitat. També, i de cara a reforçar la protecció dels inversors, es fomenta la creació de vehicles per agrupar els inversors i, així, reduir-ne els costos de gestió. Per ampliar l’univers de projectes empresarials elegibles s’eleven els llindars d’inversió per projecte (de dos a cinc milions d’euros) i es modifiquen els límits d’inversió per projecte per a inversors minoristes, que passen a ser el més alt entre 1.000 euros o el 5 % de la riquesa.
Pot ajudar-te: Com accedir al fons europeu Next Generation
Finalment, cal destacar que es potencia la presència d’altres figures com els fons de deute que puguin invertir en préstecs, factures o efectes comercials, de manera que es faciliti el finançament d’empreses que hagin vist deteriorada la seva estructura financera en els darrers anys. Pel que fa a les Institucions d’Inversió Col·lectiva (IIC), s’elimina el caràcter obligatori de l’informe trimestral i se’n flexibilitza el règim de diversificació d’inversions.
En qualsevol cas, a l’hora de crear una empresa o d’impulsar-ne el creixement és clau recórrer a l’assessorament bancari per identificar les necessitats econòmiques d’una companyia i solucionar qualsevol dubte que pugui sorgir.
Vols que un expert t’aconselli sense cap mena de compromís sobre què convé més a la teva empresa? Deixa’t assessorar per un especialista.
