Empresaris, directius i experts d'universitats i centres d'investigació econòmica espanyols consideren crucial la col·laboració entre l'Administració i les empreses perquè Espanya sigui capaç de treure el màxim profit d'aquests ajuts, però temen la manca d'informació sobre quins projectes financen aquests ajuts.
«Reformar les nostres economies i remodelar les nostres societats», així resumia el president del Consell Europeu, Charles Michel, com havia de ser la recuperació dels danys causats per la COVID-19 a la Unió Europea (UE). Amb aquests objectius va veure la llum el passat 21 de juliol l’inèdit fons de recuperació europeu, del qual Espanya rebrà uns 140.000 milions d'euros i, d'aquests, 72.000 milions seran en ajuts directes. Però com es demanen i es reparteixen aquests fons que la UE preveu mobilitzar entre el 2021 i el 2023?
Els governs disposen de menys d'un mes, fins al 15 d'octubre, per enviar a Brussel·les els seus plans nacionals de recuperació i optar així al desemborsament dels ajuts, que començarà a partir de principis del 2021. En concret, es valoraran positivament programes relacionats amb la digitalització i la transició ecològica, així com aquells que persegueixin enfortir el potencial de creixement, la creació d'ocupació i la resiliència econòmica i social del país.
Què es tindrà en compte per avaluar els plans que Espanya presenti a Brussel·les? Els programes amb les reformes i inversions que cada país proposi han de seguir les recomanacions específiques (CSR, per les seves sigles en anglès) que emet la Comissió Europea. Uns suggeriments que, en el cas d'Espanya, exigeixen reformes relacionades amb l'educació per evitar l'abandonament escolar i fomentar la formació professional, així com més prestacions socials a les famílies vulnerables, i inclouen també advertències sobre la viabilitat del sistema de pensions o destaquen possibles canvis en la reforma laboral.
Quan els rebi, la Comissió els analitzarà durant un període de dues setmanes i serà en les quatre setmanes posteriors a la superació d'aquesta anàlisi quan el Consell els haurà d'aprovar per majoria qualificada; és a dir, el vot positiu de 15 estats membres que sumin el 65 % de la població de la UE. No obstant això, hi ha la figura del fre d'emergència, a través de la qual un o diversos estats membres podrien exigir la revisió d'algun dels programes si consideren que no està en línia amb el que s’ha negociat. En aquest cas, serà el Consell Europeu l'encarregat de decidir si el programa continua o no.
Dit això, els països que aconsegueixin adaptar o enfocar les seves estratègies cap a aquests requisits avaluables per la Comissió, tindran més oportunitats de ser receptors dels fons.
Alguns països, com França, ja han aprovat el seu programa d'inversió, explicitant la part que es finançarà amb ajuts europeus i com s'articularà el programa amb els pressupostos generals, cosa que en el cas d'Espanya s'endarrerirà fins que no hi hagi un acord pel que fa als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Si aquest esborrany s’endarrerís, també ho faria l'accés als fons, tenint en compte també el període que necessita la Comissió Europea per examinar les peticions i el Consell per aprovar-les.
En aquest context, la pregunta que es fan directius i experts espanyols és on es destinaran aquests ajuts i com s'hi poden acollir. En aquest sentit, empresaris, directius i experts d'universitats i centres d'investigació econòmica espanyols consideren crucial la col·laboració entre l'Administració i les empreses perquè Espanya sigui capaç de treure el màxim profit d'aquests ajuts, segons una enquesta realitzada per PwC sobre el fons europeu de recuperació. Concretament, el 44,2 % dels enquestats creuen que seria necessari crear un grup de treball, coordinat per la Presidència del Govern, que s'ocupi de preparar els projectes en col·laboració amb les empreses espanyoles i amb les comunitats autònomes.
Et pot interessar: Quins sectors en borsa poden sortir més beneficiats dels ajuts europeus per a la reconstrucció
La manca d'informació sobre els ajuts, la principal preocupació dels empresaris
Els experts, directius i empresaris que han participat en l'estudi no les tenen totes i temen que la manca d'informació no permeti a les empreses espanyoles beneficiar-se dels fons. Només el 9,6 % dels enquestats asseguren que el sector privat és plenament conscient de la seva existència i de quins són els procediments per poder accedir-hi; mentre que un 37,5 % creu que hi ha un enorme desconeixement per part de les empreses sobre com plantejar propostes viables i sobre quin tipus de projectes finançarà el programa de recuperació. Amb la finalitat de donar suport tècnic a les companyies i aprofitar eficaçment els recursos procedents del fons europeu de recuperació, la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i PwC han creat l’Oficina Tècnica de Suport per a Projectes Europeus.
Les grans reformes que necessita Espanya
El fons de recuperació europeu té com a grans objectius la transformació digital, verda i inclusiva, i la intenció és que siguin aquests projectes els que aglutinin més suport econòmic. No obstant això, en preguntar als directius i als empresaris sobre si aquestes prioritats responen a les necessitats de l'economia espanyola, no hi ha una opinió clarament definida; tot i que el 40 % considera que aquests objectius són prou genèrics per poder incloure-hi les grans inversions que necessita el país. Un altre 38,7 % creu, però, que aquests eixos no coincideixen amb les prioritats del país.
L'opinió dels enquestats és més evident quan se’ls pregunta per les grans reformes estructurals que necessita Espanya. En aquest cas, el 68,6 % opina que la reforma més important ha de ser l'educativa; seguida de la reforma del mercat laboral, amb un 50,4 % de les opinions; la reforma de les pensions (47,6 %), i una reorganització de la fiscalitat (40 %).
En general, hi ha una manca de certesa entre els entrevistats sobre si Espanya aconseguirà aprofitar els fons europeus per transformar l'economia, posar-la al nivell econòmic dels països del nord d'Europa i tenir més influència en la Unió Europea.
Per aconseguir-ho, una reforma crucial és la de la prevenció del risc d'insolvència d'una gran part de l'aparell productiu, assenyala l'estudi. Després de mesos de paràlisi o d'activitat reduïda, moltes empreses estan a punt de fer fallida tot i ser viables. Els sectors de l'hostaleria, de la restauració, del transport, de les activitats culturals i d'altres serveis que es basen en el contacte humà són els més afectats.
En aquest sentit, cal identificar quins són els negocis que tenen una probabilitat raonable de ser viables a mig termini, però que necessiten injeccions de capital. Per fer-ho, Alemanya ha ampliat les competències de la seva agència de garanties de crèdit (la KfW) i França es disposa a adoptar mesures dins del pla nacional de recuperació.
La gestió dels fons europeus serà una altra de les millores necessàries per reforçar la credibilitat del pla. Espanya amb prou feines ha gastat poc més d'un de cada tres euros assignats per al període pressupostari europeu 2014-2020, el percentatge més baix a la Unió Europea després de Grècia i Eslovàquia. En definitiva, els ajuts europeus han d'anar acompanyades de noves reformes que responguin a la gravetat de la crisi, així com de l'elaboració d’uns Pressupostos Generals de l'Estat coherents.
