La cultura de l'estalvi i la planificació financera a llarg termini no ha tingut tradicionalment un gran arrelament a Espanya. És una de les tasques pendents dels ciutadans i avui té encara més importància tenint en compte les dificultats que afrontarà el sistema de pensions en els pròxims anys per l’envelliment progressiu de la població.
És cert que la pandèmia ha donat un tomb a aquesta situació, però probablement és una cosa temporal. Segons els comptes trimestrals no financers dels sectors institucionals publicats per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d'estalvi es va situar en el 31,1 % al segon trimestre. Aquesta dada no només suposa un creixement de 13,7 punts percentuals respecte del mateix trimestre de l'any anterior, sinó també el màxim històric des que el 1999 es van començar a recopilar aquestes dades. Darrere d'aquesta xifra no hi ha un canvi cultural, sinó que és fruit de la forta caiguda del consum que ha provocat la COVID-19.
Pot interessar-te: Com ha impactat la pandèmia en l'estalvi de les famílies espanyoles
És més, la situació particular d'aquest trimestre no canvia el fet que a Espanya s'estalvia poc en comparació amb altres països europeus. Segons les xifres de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat), Espanya està per darrere de països com Irlanda, Alemanya o França, i fins i tot per sota de la mitjana de la Unió Europea. Sense tenir en compte la dada del segon trimestre, els espanyols se situen com els ciutadans que menys estalvien.
Hi ha diversos factors que expliquen aquestes diferències. D'una banda, el mercat laboral espanyol, amb una taxa d'atur estructural més alta que la de molts veïns europeus. De l'altra, influeix la mateixa distribució de l'estalvi, ja que a Espanya el component immobiliari arriba al 75 % del patrimoni familiar. De fet, un 83 % de les llars a Espanya tenen un habitatge en propietat i fins a un 40 % una segona residència.
Pot interessar-te: La rendibilitat a la inversió immobiliària: què cal tenir en compte?
També cal tenir en compte l'elevada cobertura que ofereixen les prestacions públiques a Espanya. La taxa de substitució de la pensió pública, que relaciona la primera prestació que es percep a la jubilació amb l'últim salari durant la vida activa, s'acosta al 80 %; molt per sobre del 50 % de països com Alemanya o França, on l'estalvi és fonamental per evitar una caiguda d'ingressos important en la jubilació.
Això explica que només al voltant del 23 % de les famílies espanyoles tinguin participacions en fons de pensions o assegurances d'estalvi o de vida, enfront del 43 % de les llars alemanyes o belgues i del 38 % de les franceses.
Però, per què és tan important estalviar? El president de Novaster, Diego Valero, ho té clar i així ho explica al document formatiu elaborat amb Banc Sabadell i Esade, “Preparar-nos per a les jubilacions del futur”: “Cal tenir estalvis a curt termini, a mitjà termini i per a la jubilació". Al parer seu, convé canviar el paradigma clàssic segons el qual estalviem el que no consumim i posar l'estalvi al mateix lloc que el consum. El més pràctic, indica, és establir plans automàtics d'estalvi, amb descomptes directes dels ingressos, suaus al principi i creixents en el temps, perquè "l'estalvi no faci mal".
Calcula quant tindràs quan et jubilis si comences a estalviar avui
Quan cal començar a estalviar? El director del Segment de Banca Personal de Banc Sabadell, Ricard Balcells, creu que "com més aviat, millor". "Començar aviat sempre ens permetrà beneficiar-nos de l’interès compost i la diferència entre iniciar l’estalvi als 32 anys o als 45 anys és molt notable. Una persona que comenci a estalviar amb 32 anys obtindrà a la jubilació el doble del que hauria obtingut si hagués començat amb 45 anys", assenyala.
Balcells apunta que l'edat per començar a estalviar per al futur vindrà determinada pel cash flow disponible per destinar una part de la renda obtinguda a l'estalvi, encara que el més aconsellable és començar quan s'inicia la vida laboral. No és tan important la quantitat que s'estalvia cada mes, sinó la capacitat de generar un hàbit d'estalvi i de prendre consciència de la correcta planificació financera.
A partir d'aquí, i segons vagin creixent els ingressos, s'ha d'anar augmentant la quantitat destinada a l'estalvi. En concret, el director del Segment de Banca Personal de Banc Sabadell considera que aquesta aportació s'ha d'anar ajustant a nivells d'entre el 5 % i el 10 % del sou.
No només les quantitats d'estalvi van canviant en funció de l'edat i dels ingressos, també ho ha de fer la forma d'estalviar i invertir aquest estalvi. A mesura que s'acosta l'edat de jubilació, cal reestructurar el portafolis, ja que el risc que s'assumeix amb 35 anys no ha de ser el mateix que el que s’assumeixi amb 55 o 60 anys. A aquesta edat cal evitar riscos i orientar el capital cap a actius més segurs, encara que això suposa, en la majoria dels casos, menys rendibilitat.
Si bé és cert que el més convenient és que la forma d'estalviar es vagi adaptant a l'edat i a les perspectives de futur, no sempre és així. De fet, no sol ser així. A Espanya s'estalvia poc i, generalment, de manera conservadora i passiva.
No obstant això, avui dia hi ha productes al mercat que garanteixen aquesta reestructuració de la cartera al llarg dels anys sense que el client hagi d'estar pendent de modificar les seves inversions. Aquest és el cas dels plans de pensions denominats cicle de vida, que ajusten les inversions en la cartera al moment vital del client i al seu perfil de risc. Ofereixen una gestió professional i tenen com a objectiu maximitzar l'estalvi a la data objectiu de cobrament.
Pot interessar-te: Per què és una bona opció apostar pels plans de pensions de cicle de vida?
Es tracta d'una gamma d'instruments financers dissenyada per col·locar el capital en diferents inversions, d'acord amb la data estimada de jubilació que es té prevista. Tal com afirma Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions, "els productes de cicle de vida permeten una gestió adaptada al termini que li queda a cada client per cobrar el pla, adapten automàticament les inversions amb el transcurs dels anys i redueixen el risc quan s'està a prop de cobrar el pla".
Incentivar l'estalvi
El CEO de Pensium, Miquel Perdiguer, té clar que, d'aquí a 20 anys, la jubilació serà "una mica més tardana i amb menys diners a la butxaca". "Sí que hi haurà pensions públiques, però potser no tan bones i arribaran una mica més tard", assenyala al Podcast de Banc Sabadell. La part positiva, per a Perdiguer, és que sabem el que passarà i podem preparar-nos i pensar en els instruments més adequats per estalviar.
Què es pot fer per incentivar l'estalvi? Ricard Balcells assenyala que per impulsar-lo cal transmetre missatges institucionals clars, implantar l'educació a les escoles sobre la planificació financera i facilitar més informació i transparència sobre les pensions públiques i privades. A més, es requereix una estabilitat normativa, sobretot en el marc fiscal.al.
La veritat és que estalviar pot suposar un esforç important per a la majoria dels ciutadans. A més, obliga a renunciar al consum immediat per centrar-se en el llarg termini, una tasca que no sempre és senzilla. És fonamental, però, perquè les famílies no siguin tan vulnerables en futures crisis i perquè puguin gaudir plenament de la seva jubilació.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre pensions amb el guiatge dels millors experts.
