La innovació, la formació i el medi ambient truquen a la porta de les pimes en forma d’atractius incentius fiscals.
Contribuir a l’estat garanteix al ciutadà prestacions bàsiques que el cobreixen quan més ho necessita: en el moment de la jubilació, en cas de malaltia o davant d’una situació d’atur. Perquè això sigui possible, les empreses juguen un paper fonamental a través de les cotitzacions socials a les quals han de fer front per dur a terme la seva activitat i per a cada treballador. Uns costos importants que, tanmateix, poden reduir-se.
Com? Aprofitant les mesures que l’estat posa a l’abast de les empreses per afavorir determinades accions i escenaris i que poden suposar un estalvi important. Cosa que adquireix especial rellevància si tenim en compte que el cost que suposa un treballador per les empreses és avui un 2,1% més car que fa un any, segons les dades del primer trimestre de 2019 extretes de l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral publicada recentment per l’INE.
En concret, les cotitzacions obligatòries s’han incrementat un 3,6%, una xifra que suposa més del doble que les remuneracions. Aquest augment es deu a l’encariment de les quotes a abonar a la Seguretat Social que va aprovar el Govern per aquest exercici, quan va pujar un 22,3% les bases mínimes i un 7% les bases màximes. En total, els empresaris paguen en concepte de cotitzacions obligatòries 615 euros al mes de mitjana per a cada treballador, 21,5 euros més que el 2018.
El que és cert és que la despesa de la Seguretat Social és, de per sí, una arma dissuasòria per a la contractació. Per això, la llei contempla alguns casos en els quals contractar sí és sinònim de reduir entre les mesures l’objectiu de les quals és fomentar el treball en una determinada franja d’edat -com menors de 30 anys o majors de 45- o col·lectiu. Així com potenciar la innovació, la seguretat i eficiència de les empreses amb l’adopció de millors processos.
Aquests en són alguns exemples:
1. Aposta per la innovació
Són les sigles màgiques: I+D+I. Després d’elles, un ventall d’incentius fiscals articulats al voltant d’aquests tres verbs: investigar, desenvolupar, innovar. El premi a la tenacitat i al coneixement és una de les rebaixes fiscals més conegudes però poc aprofitades per pimes i emprenedors, sovint per desconeixement. I és que són moltes les empreses que sí innoven en millorar processos o productes però que senzillament no saben que ho estan fent i per tant, ignoren l’estalvi que pot generar la seva implementació.
2. Contracta i estalvia
Segons expliquen a Infoautónomos, les bonificacions a la contractació vigents el 2019 per incentivar la contractació en les empreses inclouen el contracte de persones amb discapacitat, el contracte per a la formació i l’aprenentatge, els contractes indefinits de treballadors procedents d’una ETT o de pràctiques i els contractes amb treballadors joves en situació d’exclusió social (menors de 30 anys o menors de 35 anys amb discapacitat), entre altres.
3. Medi ambient
La revolució verda crida les empreses a col·laborar a canvi d’interessants deduccions fiscals per aquelles que inverteixin en instal·lacions o processos més sostenibles com la reducció de residus, emissions i consum energètic, entre altres. És important revisar quines inversions s’estan realitzant a l’empresa ja que, lluny de ser considerades com a despesa, poden suposar en realitat una ajuda per a la reducció de l’”empremta ambiental” de l’empresa i, per tant, sinònim d’estalvi.
4. Formació bonificada
S’estima que menys del 30% de les empreses es beneficia d’aquesta formació totalment gratuïta per als treballadors i que no suposa cap cost per aquestes empreses, ja que l’import de l’acció formativa és bonificable en les quotes de la Seguretat Social. Un recurs de valor a l’abast de qualsevol tipus d’empresa, independentment de la seva mida o sector i l’objectiu del qual és incentivar la formació que reverteixi en una millora del seu rendiment i competitivitat.
5. Més salut, més estalvi
Moltes empreses tampoc aprofiten els avantatges fiscals associats a la prevenció de riscos laborals. No és necessari realitzar un pla complex. Simplement, la renovació de mobiliari per un altre d’ergonòmic és un exemple que pot significar l’estalvi de part de la inversió realitzada i que la Seguretat Social pot cobrir en part. Inversions necessàries que lluny de semblar un sobrecost poden reduir costos alhora que reverteixen en la qualitat del treballador i, en conseqüència, de la seva activitat.
