La consecució dels objectius de l'Espanya 5.0 obliga al desenvolupament de les infraestructures intel·ligents, els anomenats smart buildings. Però no es tracta només d'introduir més i millors tecnologies, sinó d'integrar-les entre si per crear solucions adaptades a una indústria innovadora.
La integració de les energies renovables i de la mobilitat elèctrica en l'entorn edificat és un repte que requerirà el desplegament d'una xarxa de càrrega dins de les ciutats. «Davant la dificultat de dimensionar una xarxa de màxims amb tots aquests elements, es requereix, d'una banda, canvis culturals per a la seva implementació amb èxit (nous hàbits de càrrega o el car-sharing, per exemple), però de l'altra, unes infraestructures que apliquin les noves tecnologies per monitorar, controlar i gestionar aquestes enormes xarxes interconnectades de forma eficient, automàtica i descentralitzada, en què tots els agents participen de forma activa», destaca l'informe Claves e inversiones estratégicas para una España 5.0, elaborat per la consultora PwC.
Destacat: Els edificis i els habitatges, responsables de prop del 30 % del consum energètic a Espanya, es convertiran en autoconsumidors d'energia el 2030
Europa situa el consumidor al centre de la transició energètica, tant en la seva posició reactiva davant els preus del mercat com en la seva nova forma de consumir a través de les comunitats energètiques.
En aquest sentit, els edificis i els habitatges, responsables de prop del 30 % del consum energètic a Espanya i del 39 % de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a escala mundial, es convertiran en autoconsumidors d'energia gràcies a una millor gestió de les plaques fotovoltaiques i de les càrregues dels cinc milions de vehicles elèctrics que el Govern preveu que circulin el 2030.
Pot interessar-te: Des de rehabilitar un habitatge fins a comprar un cotxe elèctric: així es repartirà el Fons de Recuperació Europeu
L'autoconsum i l'eficiència energètica són, segons aquest estudi, elements fonamentals per a la descarbonització de l'economia, configurant edificis pràcticament autosuficients i amb una petjada de carboni nul·la. Encara que per aconseguir-ho, seran necessaris canvis socials i normatius per dotar de flexibilitat i ampliar el potencial de les infraestructures intel·ligents.
El desenvolupament dels edificis intel·ligents
Els smart buildings permetran, apunta aquest informe, un millor monitoratge, control i gestió de forma remota d'elements com ara la climatització, la il·luminació, l'aforament o la seguretat (cosa que s'ha mostrat fonamental davant d’emergències sanitàries, com la de la COVID-19).
Els edificis intel·ligents es caracteritzen per ser neutres en carboni, ‘prosumidors’ d'energia, eficients, segurs i per estar integrats en les denominades ciutats intel·ligents.
Normalment, però, l'eficiència energètica dels edificis i el seu impacte sobre la demanda d'energia total se centra o s'associa als edificis de nova construcció, que representaran només el 10 % del parc d'edificis en 2050, i no tant al parc immobiliari actual. Pel que perquè hi hagi els smart buildings abans cal intervenir els edificis existents.
Pot interessar-te: Desgravacions fiscals i ajuts per a la rehabilitació energètica d'habitatges
No obstant això, no tots els països europeus estan igual de preparats per adaptar el parc residencial antic a les noves tecnologies intel·ligents. Així ho reflecteix l'esmentat informe que al seu torn recull les dades d'un estudi elaborat pel Buildings Performance Institute Europe (BPIE), on es mesura la preparació d'un país per desplegar de manera efectiva els smart buildings sobre la base de l'eficiència energètica del parc immobiliari, el desplegament de mesuradors intel·ligents, la capacitat de les edificacions per adaptar-se a la demanda i el percentatge d'energia produïda de fonts renovables. Espanya, per exemple, se situa en un nivell mitjà-baix, per darrere dels països centreeuropeus i nòrdics.
En canvi, en termes de connectivitat, que és un altre dels elements destacats dels edificis intel·ligents, Espanya es troba en una posició privilegiada gràcies a la inversió en xarxes realitzada en els últims anys. De fet, hi ha 55 milions de línies mòbils i al voltant d'uns quatre milions de cotxes connectats, un 16 % del total, amb un 83 % de la població que utilitza diàriament internet.
Segons l'Índex d'Economia i Societat Digital (DESI) de 2020 publicat per la Comissió Europea, en el seu apartat de connectivitat, Espanya ocupa el cinquè lloc, amb una puntuació mitjana de 60,8 punts (gairebé 15 punts més que el 2018) davant dels 50,1 punts de mitjana de la Unió Europea (UE).
Desenvolupament de les infraestructures intel·ligents: full de ruta
L'informe elaborat per PwC marca un full de ruta per al desenvolupament de les infraestructures intel·ligents a Espanya. A l'horitzó temporal més curt, aquest estudi apunta que el Govern ha d'afavorir la rehabilitació del parc d'habitatges, així com l'establiment de majors requisits per a les noves construccions en matèria d’eficiència energètica i punts de recàrrega de vehicles elèctrics.
En el mitjà termini, s'espera l'impuls d'aquesta xarxa de recàrrega i el foment d'una nova cultura de la mobilitat (mobilitat compartida i càrrega nocturna). A llarg termini, es demana un desenvolupament normatiu que estableixi les funcions de cadascun dels agents (productors, distribuïdors i consumidors) dins d'un nou paradigma d’Energy as a Service (EaaS). Finalment, «la mobilitat elèctrica exigirà també la creació d'un mercat de segona vida de les bateries, per poder fer-la sostenible», cita l'estudi.
Pot interessar-te: L'impuls del vehicle elèctric en el sector de l'automoció espanyol
L'aplicació d'aquestes mesures en una Espanya 5.0 suposarà una revolució energètica, ja que, segons aquest document, al voltant d'un 74 % de l'energia produïda procedirà de fonts renovables, «el que suposa que en 2030 la potència instal·lada d'aquestes tecnologies s'haurà multiplicat per tres».
Destacat: El full de ruta per a una Espanya 5.0 comportarà la creació de més de 200.000 llocs de treball i suposarà un estalvi d'emissions de més de 15 milions de tones de CO2
Per la seva banda, les infraestructures intel·ligents optimitzaran el consum de recursos i milloraran la gestió de les xarxes a través de les smart grids. Això significa que el consumidor serà molt més proactiu i tindrà potestat per generar electricitat, usar-la, vendre-la, emmagatzemar-la o compartir-la amb altres usuaris.
En relació amb les tecnologies d'emmagatzematge, «la posada en marxa d'aquest full de ruta conduirà al fet que el 2030 la producció d'hidrogen assoleixi un grau de maduresa tecnològica que permeti la seva producció a gran escala, podent arribar a generar un volum de negoci addicional de 1.300 milions d'euros anuals». A més, «comportarà la creació de més de 200.000 llocs de treball i suposarà un estalvi d'emissions de més de 15 milions de tones de CO2», destaca aquest estudi.
En definitiva, les smart cities es caracteritzaran per un desplegament d'infraestructures intel·ligents en edificis cada vegada més eficients i sostenibles. «Això permetrà assolir l'objectiu fixat de reducció del 9 % del consum d'energia final del sector de l'edificació en 2030 respecte al nivell actual», conclou l'informe.
Pot interessar-te: Europa redobla els seus esforços davant els «efectes inevitables» del canvi climàtic
