El bitcoin ha arrencat el 2021 batent tots els seus rècords. El seu valor als mercats es va quadruplicar durant els primers dies d'aquest any en comparació amb l'exercici anterior, que va tancar amb un augment del 300 %. Altres criptomonedes, com ethereum —la segona més gran del mercat— també va anotar un creixement del 465 % el 2020.
Aquesta alça va alimentar el nou apel·latiu mediàtic del bitcoin com el «nou or» dels millennials. Després de l'eufòria inicial, la criptomoneda més popular del planeta patia una caiguda de més del 20 % del seu valor sense haver-hi una causa puntual. És el patró de la criptomoneda més famosa del món l’avançament de l'aparició del «nou or» o és la crònica d'una bombolla anunciada?
El bitcoin, que compleix 12 anys des de la seva creació, va cotitzar a més de 40.000 dòlars —uns 33.374 euros— durant l'inici d'aquest any. Hores després, el seu valor es desplomava un 22 % sense una causa aparent. Es tractava de la caiguda més forta d’aquesta moneda des del març del 2020, durant la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. I la volatilitat va començar a despertar el nerviosisme d'inversors que temien l'esclat d'una bombolla de les criptomonedes.
Pot interessar-te: El bitcoin en la «nova normalitat»: riscos, usos i tendències
Desregulació i volatilitat
Els elogis al voltant del bitcoin s'han succeït sense parar durant l'última dècada. Els seus simpatitzants al·leguen que el fet que estigui descentralitzat —és a dir, lliure de la lupa dels governs i dels òrgans reguladors— és una bona notícia perquè el seu preu el fixa el joc de l'oferta i la demanda. Tanmateix, aquesta desregulació pot tenir els dies comptats. Al setembre, la Comissió Europea va presentar la seva primera proposta legislativa per regular les criptomonedes; una mesura exigida per països com Alemanya, França, Espanya, Itàlia i els Països Baixos que vol "impulsar la innovació preservant, al mateix temps, l'estabilitat financera i protegint els inversors dels riscos".
Pot interessar-te: Primera regulació per a les criptomonedes a Europa
Amb tot, la criptomoneda pionera és àgil de moure, universal, inembargable i té un màxim establert que mai no podrà superar els 21 milions de bitcoins, una línia vermella destinada a evitar la inflació de les divises tradicionals.
No són pocs els seus detractors, que al·leguen la volatilitat d'una criptomoneda que no forma part de cap sistema econòmic i que no està regulada pels bancs centrals. A més d'aquestes llacunes legals, els escèptics adverteixen que es tracta d'una bombolla especulativa, sense valor inherent, que assumeix un risc massa alt amb els diners dels inversors.
Un altre punt negre és que no hi ha cap solució per recuperar la contrasenya en cas d'oblit o de fallar després de 10 intents. Fa uns dies, saltava als mitjans la història d'un programador que estava a punt de perdre 220 milions d'euros després oblidar la clau d'ingrés a la seva wallet.
El mateix Scott Minerd, director d'inversions de Guggenheim Investments, assenyalava fa uns dies a Twitter que aquesta tendència alcista del bitcoin és «insostenible a curt termini». El seu augment reiterat dels últims mesos invoca els fantasmes de la bombolla de les criptomonedes, que va arrencar el 2017. En aquell any un bitcoin va arribar a valer més de 20.000 dòlars —uns 16.694 euros—, però mesos després va caure un 80 % en la seva màxima expressió especulativa.
De les criptomonedes a l'euro digital
La crisi generada per la pandèmia de la COVID-19 ha estat un factor important en la revaloració de les criptomonedes. Els bancs centrals s'han vist obligats a aplicar polítiques expansives, a mantenir els tipus d'interès en nivells mínims o a comprar deute sobirà. En aquest escenari, molts inversors han vist la moneda digital com un actiu d'estabilitat, malgrat la seva volatilitat, davant d'un potencial augment de la inflació o devaluació de les divises tradicionals. Tot això explica en bona part la febre que hi ha hagut pel bitcoin durant l'any que tot just acaba.
El seu modus operandi a través del blockchain ha estat un altre valor afegit en temps de limitacions socials i restriccions de moviments. A diferència de l'or, per exemple, el seu intercanvi i el seu trasllat està a només un clic de distància.
En aquest context, el BCE ha anunciat la creació d'un euro digital, una forma electrònica de diners que els europeus podrien fer servir per fer els seus pagaments diaris com a complement de l'efectiu. No es tractaria d'una nova divisa ni d’una criptomoneda, sinó que un euro digital tindria el mateix valor que un euro en efectiu.
El model se centrarà a provar la creació de tokens, que representen de manera digital els diners i que els bancs els distribueixin de manera sectorial als seus clients a través de la Xarxa-i, un entorn de proves controlat ja disponible. Es pretén experimentar amb els aspectes pràctics i les possibles opcions de disseny, analitzant el seu possible impacte en el sector, així com fomentar la innovació en pagaments i la digitalització de l'economia, preparant nous serveis digitals basats en diners digitals programables i intel·ligents.
Aquesta prova és una continuació de la iniciativa sectorial de pagaments programables Smart Payments duta a terme també per les grans entitats espanyoles, com Banc Sabadell, que es va completar amb èxit el juliol del 2020 i que va permetre validar la viabilitat d'iniciar transferències immediates programades en contractes intel·ligents (smart contracts) des de xarxes blockchain, mitjançant la seva connexió amb el Sistema Nacional de Compensació Electrònica (SNCE). D'aquesta manera, es van aconseguir completar més de 20.000 transferències immediates.
