Des de com es transporten les persones fins a com aquestes escalfen les seves llars. La Comissió Europea ha presentat recentment un conjunt de normes en matèria mediambiental que canviarà el dia a dia dels europeus en les pròximes dècades. Les 13 mesures marquen el full de ruta climàtic del futur i apuntalen el camí per aconseguir que el 2050 Europa es converteixi en el primer continent neutralment climàtic del món. Es busca així fer realitat el Pacte Verd Europeu. En el curt termini, l'objectiu és reduir els gasos d'efecte hivernacle un 55 % respecte als nivells de 1990.
Conegut com a Fit for 55, el paquet contempla algunes mesures com ara la fi de la venda d'automòbils dièsel el 2035 per fomentar l'ús dels cotxes elèctrics, un impost transfronterer sobre el carbó el 2026 o una estratègia forestal per plantar 3.000 milions d'arbres el 2030. El sistema de comerç d'emissions (ETS) de la Unió Europea (UE) en vigor també augmenta el seu espectre i encarirà el preu dels vehicles privats o de l'energia que consumeixen les llars. «L'economia dels combustibles fòssils ha arribat als seus límits. Volem llegar a la pròxima generació un planeta sa, bons llocs de treball i un creixement que no perjudiqui la nostra naturalesa», va assenyalar Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Un dels elements més importants és l'augment en els límits a la contaminació. Per a això, s'inclou una desena de nous impostos sobre el carboni, especialment en els referits als transports aeris i marítims. A més, per 2026, les empreses estrangeres estaran subjectes a la taxa impositiva de l'impost transfronterer de carbó. Països com ara els Estats Units, la Xina o Rússia podran veure gravats productes com són l'acer o l'energia. L'altre objectiu és fomentar una competència lleial i no deixar les firmes comunitàries en una posició de desavantatge en els mercats. En aquesta línia, la UE haurà de demostrar davant l'Organització Mundial de Comerç (OMC) que no està defensant un model productiu proteccionista, sinó liderant l'exemple global cap a un planeta més sostenible.
Una altra de les seves artèries és la nova Directiva sobre les fonts d'energies renovables. A dia d'avui, la producció i l'ús de l'energia són responsables del 75 % de les emissions de CO2. La nova meta per 2030 és produir el 40 % de tota l'energia del bloc comunitari a partir de fonts renovables. En aquesta línia, els edificis hauran de caminar cap a la sostenibilitat. Cada any, el 3 % de les infraestructures públiques ha de ser renovat per reduir el consum energètic amb mètodes més nets i impulsar l'eficiència energètica.
Pot interessar-te: Revisió de la Directiva d'eficiència energètica en edificis: reptes i oportunitats
«Els avantatges d'actuar ara per protegir les persones i el planeta són evidents: un aire més net, ciutats i pobles més frescos i verds, ciutadans més sans, menys consum d'energia i factures més baixes, oportunitats tecnològiques i industrials, més espai per a la natura i un planeta més saludable per a les generacions futures», resumeix l'Executiu comunitari en la seva estratègia. No obstant això, aquesta transició tindrà un cost elevat per als ciutadans, la indústria i l'administració. Per evitar deixar enrere als sectors més vulnerables s'ha creat un Fons Social per al Clima que comptarà amb fins a 72.200 milions d'euros distribuïts entre els 27 estats membres amb criteris de proporcionalitat.
Dures negociacions per fer
«Es tracta de la dècada decisiva en la lluita contra les crisis climàtica i de biodiversitat. La UE ha fixat objectius ambiciosos i avui es presenta la manera d'assolir-los. Aconseguir un futur ecològic i saludable per a tots requerirà un esforç considerable en tots. La transició d'Europa serà justa, ecològica i competitiva», afirma Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió i responsable del Pacte Verd Europeu.
De moment, la que ha vist la llum és la proposta de la Comissió Europea. Però ara arrenca la via més difícil: les negociacions amb el Parlament i el Consell Europeu, que poden prolongar-se durant anys. Alguns països, com ara Polònia, temen quedar-se enrere per la seva gran dependència del carbó. També França compta amb una base molt elevada d'energia nuclear.
En qualsevol cas, aplanar el camí de la UE cap a la transició ecològica ha estat des de l'inici d'aquesta legislatura la gran aposta política de la Comissió. La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha suposat, a més, un nou impuls a aquesta ambició. Aconseguir un continent més sostenible és, juntament amb fomentar la transformació digital de la societat i de les empreses comunitàries, un dels grans vectors del Fons Europeu Next Generation EU.
De fet, dins del marc d'aquest Fons, el Govern d'Espanya ha aprovat com a primer projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) el centrat en el desenvolupament del vehicle elèctric i connectat.
Pot interessar-te: Des de rehabilitar un habitatge a comprar un cotxe elèctric: així es repartirà el Fons de Recuperació Europeu
