La Unió Europea (UE) vol comptar amb la seva pròpia moneda virtual. Es tracta de l'euro digital, una altra forma de diner electrònic que funcionarà igual que l'efectiu, com si fossin monedes o bitllets. El Banc Central Europeu (BCE) és l'emissor d'aquest mitjà de pagament virtual, que neix amb l'objectiu de complementar els diners en metàl·lic, no de substituir-los. Tampoc reemplaçarà els diners bancaris. Els euros digitals s'allotjaran en un moneder virtual amb el qual es podran efectuar les mateixes transaccions que es realitzen amb les monedes i els bitllets. Encara no està en circulació, sinó que es tracta d'un projecte pilot. Durant els propers dos anys s'abordaran qüestions com ara el disseny i la distribució per després arrencar el període de posada en marxa, que s'allargarà fins al 2026.
Els avantatges de l'euro digital
Juan Carlos Higueras, analista econòmic i professor d'EAE Business School, destaca la millora de la seguretat que pot aportar aquesta moneda: «Té menys risc que els diners fiduciaris [paper moneda], doncs per ser digital se’n pot seguir el rastre i és més segur. Simplificarà els pagaments digitals». A més, el professor aclareix: «No estem parlant de la creació d'una nova divisa ni de diners bancaris».
Des del punt de vista de la lluita contra el blanqueig de capitals i el frau fiscal, l'euro digital suposa certs avantatges. «Es reduirà l'economia submergida», vaticina Higueras. Com a últim incentiu, destaca la rapidesa en la conversió d'una moneda a una altra. «Podrem canviar d'euro a dòlar, per exemple, amb menors costos de transacció i a major velocitat», afegeix.
L'euro digital permetria als ciutadans europeus no haver de dependre de mitjans digitals emesos i gestionats des de fora de la UE. Tal com indica Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers (IEF) de Barcelona al Podcast de Banc Sabadell «a mitjà termini l'euro digital, igual que altres processos relacionats amb la digitalització de la indústria financera, contribuirà a la millora de la productivitat en tots els àmbits».
Però l'ús d'aquesta nova tecnologia també comporta certs riscos. El ciutadà necessitarà moneders digitals, més susceptibles de rebre atacs informàtics a gran escala que els físics. «Hi haurà por que es produeixi qualsevol tipus de ciberatac i el ciutadà perdi els seus estalvis. Ja ha passat en algun cas amb les criptomonedes», apunta Higueras. Per això la UE ha decidit implantar-ho amb el temps i l'anàlisi necessaris per garantir la seguretat.
Antecedents similars en altres països
Europa no és l'única a posar en marxa una forma de pagament digital. «El 80 % dels bancs centrals que emet moneda de curs legal està estudiant projectes similars», assegura Carlos Ruiz, director d'Estudis de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), fent referència a un informe del Banc de Pagaments Internacionals (BPI) de Basilea realitzat en 65 països.
Les motivacions que expliquen aquest interès col·lectiu són diferents segons el context. «Els bancs centrals dels països emergents pretenen millorar la inclusió financera», assenyala Ruiz. «Grans sectors de la seva població en alguns d'aquests països no tenen accés a un compte bancari ni coneixements financers bàsics, però l'ús del mòbil, en canvi, està molt estès». Els incentius als països desenvolupats són diferents i passen per la seguretat i la rapidesa en el pagament que garanteixen les divises digitals.
El país que més ha avançat en la implementació de divises virtuals és la Xina. El iuan digital es pot convertir a iuan efectiu en 3.000 caixers de Pequín. L'objectiu és anar expandint aquest servei a més bancs (només dos ho permeten) i a més llocs.
No és una criptomoneda
L'euro digital no s'assembla al bitcoin o a altres criptomonedes. Aquestes són expedides de forma descentralitzada per entitats privades i el seu valor és molt menys estable per no estar regulades per una entitat com ara el BCE. «De fet, són més aviat dipòsits de valor que moneda de canvi», explica el director d'Estudis de l'IEE. «Tenen variacions de fins al 15 % en el seu valor. Amb aquesta volatilitat és molt difícil que un comerç detallista les accepti com a forma de pagament. En canvi, la divisa digital anirà lligada al valor de l'euro, així que no sorgirà aquest problema», afegeix. Des del punt de vista de la tecnologia no es va a optar de moment per replicar l'estructura típica de les criptomonedes, és a dir, la cadena de blocs coneguda com a blockchain.
Queden per davant quatre o cinc anys fins que es conegui com seran aquestes monedes virtuals. Potser moltes persones, habituades ja al pagament electrònic, no notin molta diferència en el seu dia a dia. Però les conseqüències a nivell de seguretat, rapidesa i estandardització d'aquestes transaccions milloraran la relació del ciutadà amb els diners.
SORTIR AL CARRER SENSE EFECTIU
La situació derivada de la pandèmia ha modificat la forma en què es realitzen les transaccions. L'ús dels diners físics s'ha reduït considerablement. El creixement dels pagaments amb el telèfon mòbil o amb targeta va ser del 45 % entre març i desembre de 2020 a la Unió Europea (UE), segons un estudi publicat a finals de l'any passat per la companyia alemanya d'investigació de mercats Growth from Knowledge (GfK). L'estudi preveu un augment d'entre un 11 % i un 12 % en el pagament a través de l’smartphone.
Que molts ciutadans paguin amb el telèfon mòbil i surtin al carrer sense diners en efectiu no vol dir que les monedes i els bitllets vagin a desaparèixer. Josep Soler, director general de l’Institut d'Estudis Financers (IEF) de Barcelona, està convençut que els diners físics retrocediran en els propers anys, però no creu que la seva potencial desaparició fos acceptable per part de la societat. «En el fons sempre tindrà el suport darrere d'un banc central, com a promesa de pagament», conclou aquest expert en el Podcast de Banc Sabadell.
