Les mesures a les quals els espanyols s’han vist sotmesos per la crisi sanitària del coronavirus han canviat l’economia de les llars.
La prohibició de sortir de casa, excepte per anar a treballar en serveis bàsics i adquirir béns de primera necessitat, i els canvis que forçosament van fer els ciutadans en les seves activitats d’oci, els quals van passar de menjar en restaurants o anar al gimnàs o al cinema a cuinar i fer exercici a casa i apostar pel consum en streaming, han tingut efectes en l’economia dels espanyols: el descens del consum ha produït un increment de la capacitat d’estalvi.
Com a conseqüència directa d’aquesta situació, la taxa d’estalvi de les famílies en el primer trimestre es va situar en l’11,2% de la seva renda disponible, que és 2,8 punts superior a la del mateix trimestre de l’any anterior. Així ho reflecteixen les últimes dades aportades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que recullen els mesos de gener, febrer i març, mes en què es va decretar l’estat d’alarma. A l’espera de conèixer les xifres de la resta de mesos, l’INE assenyala que la reducció de la despesa va ser d’un 5,2 % respecte al mateix període del 2019, una quantitat que representa el descens més gran des de l’any 2003.
Les dades reflecteixen la preocupació dels espanyols, que han decidit augmentar els seus estalvis per estar preparats davant el futur incert que dibuixa la pandèmia de la COVID-19. Segons el Banc d’Espanya, que ara com ara només proporciona les dades recollides el mes d’abril, els dipòsits de les llars van arribar a la xifra rècord de 872.200 milions d’euros, és a dir, un 1,17 % més que al març i un 6,48 % respecte a l’abril del 2019.
Malgrat aquest increment significatiu en la taxa d’estalvi de les llars, cal no oblidar el paper que els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) han tingut en l’economia de les famílies. Durant l’estat d’alarma, fins a 3,9 milions d’espanyols es van acollir a un ERTO, amb les reduccions de jornada i de salari corresponents, segons les dades aportades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Aquests treballadors han vist minvats els seus ingressos i, amb això, també la seva capacitat d’estalvi. De fet, tal com mostra l’Estudio longitudinal sobre los efectos del COVID 19 y el confinamiento en Italia, España y Reino Unido, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el 36 % dels espanyols van consumir els seus estalvis durant el primer mes de confinament, ja que no van rebre les nòmines del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i van haver de fer front als pagaments amb els diners de la seva butxaca, sense cap tipus de retribució.
També cal destacar la situació de molts empresaris i autònoms que, davant la caiguda de les seves xifres de facturació, han hagut de posar fi a la seva activitat.
Incertesa i precaució: més estalvi
Els estalvis es poden definir com la part dels ingressos que no es destinen al consum immediat i, per tant, es guarden en el moment present amb vista al futur, sigui amb l’objectiu d’adquirir béns o serveis de gran valor, com un habitatge, o a manera de fons de prevenció.
No obstant això, la capacitat d’estalvi de l’individu depèn de molts factors, i aquells de caràcter emocional hi tenen un paper crucial: si la persona considera que la situació pot empitjorar, el subconscient tendeix a fer-li reduir les despeses i, per tant, podrà estalviar més. I això és precisament el que està passant amb la crisi del coronavirus.
Al nostre país, el Banc d’Espanya quantifica una caiguda del PIB d’entre el 6,6 i el 13 %, mentre que el Fons Monetari Internacional (FMI) calcula que la caiguda serà del 9 %, amb nivells d’atur per sobre del 20 %, és a dir, uns cinc milions de persones sense feina. D’acord amb aquestes previsions, actualment les famílies són conscients del risc de recessió i volen estar preparades.
Et pot interessar: Què puc fer amb els meus estalvis davant d’una possible recessió?
“L’augment de l’estalvi es deu a la precaució, principalment”, explica Santiago Carbó, catedràtic d’Economia i director d’Estudis Financers de FUNCA, que assenyala que durant la pandèmia hi ha hagut “una retracció de la propensió a consumir que redunda en l’estalvi. Aquesta tendència és pròpia de situacions d’incertesa i compatible amb un augment de l’atur i una caiguda dels ingressos. És natural que augmenti l’estalvi quan hi ha bastant risc i manca de definició sobre què pot passar en un horitzó de dos o tres mesos”.
Les xifres demostren que el comportament de les llars espanyoles va fer un gir durant el confinament, una tendència que es mantindrà a curt termini i mentre duri la pandèmia. Segons l’informe IPG Mediabrands Spotlight, que recull les conclusions de la consultora Deloitte, es calcula que el 2021 les famílies augmentaran en un 40 % els diners destinats a l’estalvi i la despesa destinada a productes d’alimentació creixerà un 2 %.
“Quan es va aixecar el confinament, el consum va augmentar de manera natural”, comenta el catedràtic d’Economia, “però el consum durant el final de la primavera i l’estiu ha estat notablement inferior al d’altres anys”. Segons aquest expert, en el futur “l’estalvi continuarà sent important, sobretot per precaució. Fins que les llars no puguin albirar un panorama laboral, sanitari i econòmic estable, és difícil fer grans consums i inversions”.
Invertir per no perdre
Aquells espanyols que han pogut estalviar part dels seus ingressos pot ser que es preguntin què poden fer amb aquests diners. Cal no oblidar que tenir els estalvis aturats genera pèrdues amb el temps, atès que el valor dels diners es deprecia i entren en joc factors com la inflació i els tipus d’interès, que danyen greument la cartera si els diners es mantenen intactes.
Estalviar i no invertir la quantitat estalviada és sinònim de perdre diners. Aquest concepte s’entén millor utilitzant un exemple pràctic a través de la calculadora Quin és el cost de tenir els meus estalvis aturats? de Ser on siguis: vegem el cas d’una persona que té 5.000 euros sense invertir disponibles a la seva cartera i que mensualment pot estalviar 400 euros; al cap de 10 anys, els seus estalvis podrien arribar als 53.000 euros, amb un valor real de 43.305 euros d’acord amb la inflació esperada.
Per aquest motiu és tan important invertir, ja que “pot determinar el benestar familiar en diferents fases del cicle vital”, tal com comparteix Santiago Carbó. A l’hora de pensar què podem fer amb part dels nostres estalvis, el director d’Estudis Financers de FUNCA aconsella que “el més rellevant és ser sempre cauts i que la primera inversió sigui qualitativa, en informació i educació financera, contrastant fonts”.
Actualment, la meitat dels espanyols aposten pels fons d’inversió, un terç estalvien a través d’assegurances i una mica més d’una desena part tenen deute públic, segons l’Encuesta del II Observatorio Bestinver d’IESE/CIF Business School (el centre de recerca de finances d’IESE Business School). Aquest informe assenyala que el perfil de l’inversor nacional cerca sobretot productes amb la mínima pèrdua de capital i amb rendibilitat atractiva.
Et pot interessar: Vull invertir bé, per on començo?
“A Espanya hi ha més propensió al consum que a la mitjana de la UE i, per tant, menys capacitat d’estalvi”. El catedràtic d’Economia assenyala que els espanyols no tenen una cultura de l’estalvi molt significativa, però comparteixen amb la resta d’Europa un perfil de risc moderat. “Els dipòsits han tingut i tenen una participació molt important en l’estalvi financer. En una perspectiva més àmplia, l’inversor espanyol ha apostat tradicionalment per la inversió en habitatge”, explica Carbó.
Si estem pensant a invertir amb els menors riscos possibles, l’opció més popular és la de la renda fixa, sigui emesa per canals privats (com ara bons i pagarés) o per l’Estat (com les lletres). En un risc moderat, les assegurances d’estalvi i inversió prometen recuperar els diners invertits juntament amb una petita rendibilitat. Altres opcions on es poden destinar els estalvis són els fons d’inversió i els plans de pensions, en els quals el risc depèn del tipus que es triï, per la qual cosa s’adapten a les necessitats i les possibilitats de cada inversor.
En definitiva, el confinament ha donat a molts espanyols la possibilitat de veure com el seu nivell d’estalvis s’ha incrementat. Invertir part d’aquests diners és fonamental a llarg termini si es vol evitar pèrdues. En paraules del catedràtic d’Economia: “Tan rellevant és invertir bé com gastar bé. Cal saber què és necessari i què és superflu i tenir en compte que les gangues molt poques vegades es troben per una habilitat inversora extraordinària”.
Et pot interessar: Descobreix quin tipus d’inversor ets
