En moments d’incertesa com l’actual, tenir accés a la informació i saber com cal filtrar-la i analitzar-la és cabdal per prendre les millors decisions i minimitzar el risc de cada acció. Per això, sigui com sigui el teu negoci, és recomanable apostar per una estratègia basada en la big data.
Però què és realment la big data? “És la quantitat de dades generades dia a dia, tant per empreses com per individus, com també altres components que hi estan vinculats: la varietat en els formats (àudio, vídeo...), la velocitat de les interconnexions, la veracitat i el valor, entre d’altres”, explica Luis Echávarri, chief data officer de Banc Sabadell. Les tres qualitats principals de la big data són el gran volum, la varietat i la velocitat a la qual es pot obtenir una quantitat ingent d’informació sobre clients, pacients, empreses...
“Les dades en si mateixes no generen avantatges competitius, sinó que cal extreure’n el valor a partir del processament i l’anàlisi”, afegeix Echávarri. Les noves tecnologies i les tècniques en la gestió i l’anàlisi de grans volums de dades permeten obtenir resultats fins ara impensables i, d’aquesta manera, aportar més valor als clients i generar eficiències internes.
“La suma de la tecnologia i les dades representa una oportunitat espectacular per transformar els negocis”, afirma Esteve Almirall, professor del Departament d’Operacions, Innovació i Ciència de Dades d’Esade. I afegeix: “I tot, amb un cost marginal pròxim a zero. La teva empresa és més competitiva, creix millor i ho fa més de pressa”.
La conclusió és clara: “Digitalitza’t!”, exclama amb rotunditat aquest expert, que recomana una cosa tan senzilla i alhora tan complicada com: “Agafar un tros del teu negoci, el client, el preu, etc., i transformar-lo en codi, pujar-lo al núvol i gestionar-ho”.Hay dos caminos para hacerlo, continúa, “imaginar o copiar lo que otros han hecho y sabes que funciona”. Se trata de “sustituir unos procesos por datos” y aplicarlos a tu negocio. Esto acaba en “un nivel de competitividad absoluto”, en el que, además, “cuantos más datos tienes, más aprendes y más rápidamente”, concluye.
Hi ha dos camins per fer-ho, continua: “Imaginar o copiar allò que uns altres han fet i saps que funciona”. Es tracta de “substituir uns processos per dades” i aplicar-les al teu negoci. Això acaba en “un nivell de competitivitat absolut”, en el qual, a més, “com més dades tens, més aprens i més de pressa ho fas”, conclou.
Tanmateix, per aconseguir això, primer cal dur a terme la transformació digital del negoci. És el que planteja Alex Rayón, director de programes de big data de la Universitat de Deusto. “Sense digitalització no hi ha dades”, diu. “Els negocis han estat històricament gestionats per intuïcions i experiència. La dada democratitza aquesta gestió i aporta certesa”.
En qualsevol decisió empresarial sempre hi ha una mica d’intuïció, però les dades haurien de ser l’eix central. “Per treure partit de les dades és imprescindible que l’empresa comenci definint una estratègia de com les gestionarà i, cosa que és molt important, que aquesta estratègia sigui compartida per tothom. Les organitzacions més flexibles són les que aprofiten les dades per obtenir avantatges competitius”, apunta Echávarri.Aquí entra el segundo paso de esa transformación. Rayon concluye, por lo tanto, que “las decisiones se toman ahora a partir de los datos, no de la experiencia”. El siguiente paso, entonces, es desarrollar la capacidad de análisis. Tecnología, orientación al negocio y razonamiento estadístico para fortalecer la capacidad de estudio de la información.
Igualment important és entendre que les dades no són d’una àrea o d’una altra, sinó de tota l’organització. “Fins i tot m’atreviria a dir que són del client, però ens les deixa utilitzar perquè li aportem valor. Estem veient que, en tots els sectors i en tots els àmbits dins de l’empresa, estan apareixent oportunitats o iniciatives lligades a les noves capacitats de gestionar totes les dades de què es disposa”.
Aquí entra el segon pas d’aquesta transformació. Rayón conclou, per tant, que “les decisions ara es prenen a partir de les dades, no de l’experiència”. El pas següent, llavors, és desenvolupar la capacitat d’anàlisi. Tecnologia, orientació al negoci i raonament estadístic per enfortir la capacitat d’estudi de la informació.
És important saber també quina informació és útil dins del gran volum de dades recopilades, cosa que es coneix com a smart data. “Arribar a identificar aquest tipus de dades entre tot el maremàgnum al qual es pot accedir requereix adaptar la forma de funcionament de moltes organitzacions, ja que calen enfocaments àgils de millora continuada. Això ha de formar part de la transformació cultural que requereixen les organitzacions per constituir-se en data driven”, conclou Luis Echávarri.
Et pot interessar: De la big data a l’smart data: què necessita realment la meva empresa?
I, finalment, cal no oblidar la introducció en els processos de les conclusions d’aquesta observació. “Si no canvies els teus processos, no serveix de res”, conclou l’expert de la Universitat de Deusto.
Al capdavant i a la cua
L’índex de penetració de la digitalització i l’ús de la big data en els negocis a Espanya encara està a les beceroles i és desigual, segons Rayón. Al capdavant hi ha asseguradores, bancs, empreses de turisme i subministradors de serveis. A la meitat de la taula hi figuren el retail, l’educació i part de la indústria.
En banca, Pulso és un exemple d’optimització de les dades a favor de l’usuari. Es tracta d’una aplicació de Banc Sabadell que, gràcies a la informació que obté de les transaccions realitzades a través dels terminals de punt de venda (TPV) del banc, analitza en temps real l’evolució de l’economia i filtra la informació per sectors i ubicacions. “Aquesta eina es consolida com un element clau per ajudar la societat a afrontar els reptes del context de després de la COVID-19. En un moment marcat per la incertesa com l’actual, disposar d’una eina com Pulso, que ofereix respostes clares i basades en dades reals i actualitzades, esdevé un element estratègic capaç de marcar la diferència”, afirma Xavier Gassó, director de Presència Digital, Mitjans i Continguts de Banc Sabadell.
En els llocs de la cua, hi trobem sectors poc digitalitzats com ara cultura, esport i la resta de la indústria, com les petites i microempreses vinculades al sector de la moda. A aquestes empreses en concret s’adreça el seminari El futur del retail després del confinament, organitzat per Hub Empresa de Banc Sabadell i que el 25 de juny vinent abordarà els canvis que experimenta aquesta activitat a causa de la COVID-19.
Et pot interessar: El futur del retail després del confinament, organitzat per Hub Empresa de Banc Sabadell, el 25 de juny vinent.
Casos d’èxit
Què passa si som una pime? Encara que d’entrada invertir en tecnologia i gestió de dades pot produir vertigen, la bona notícia és que no fa falta desemborsar grans quantitats de diners. Hi ha un ampli ventall d’eines sense cost o amb un cost mínim, com ara Google Analytics, Adwords, Mailchimp... Al final, no es tracta tant de la grandària d’una empresa com de la seva flexibilitat per convertir les dades en informació estratègica. Estratègia, analítica i canvi de la cultura empresarial perquè les dades tinguin valor.
Una mirada a altres empreses que fan servir les dades amb èxit per créixer pot encoratjar a introduir aquests processos en altres sectors. És el cas del Grupo Next, una empresa emergent de tecnologia de big data en automoció creada l’any 2016. Avui ja són 12 treballadors i el 2019 van facturar un milió i mig d’euros, un milió més que el 2018.
“Treballem amb totes les dades que hi ha al voltant de la mobilitat”, explica el seu CEO, Javier Goikoetxea. Ho fan amb una aplicació i un aparell que han col·locat als vehicles dels seus clients (més de 100.000 a tot Espanya). Han desenvolupat un perfil complet de la persona que es mou amb el seu vehicle i, gràcies a la big data, saben què necessita i quan ho necessita: gasolina, pneumàtics, restaurants, hotels, etc.
Un altre exemple representatiu és iMorosity, que fa servir les dades per resoldre problemes de solvència patrimonial. “Sense la big data, la meva empresa no hauria crescut, ni avui seria sostenible. La gestió de les dades és imprescindible”, declara Mario Mazaira, el seu CEO.
Amb els milers de dades que fan servir a l’any, aquesta fintech és capaç, entre altres coses, de fer una segmentació per oferir un servei més personalitzat al client i, per exemple, disposar d’un sistema de predicció de trucades a les seves oficines. Va néixer el 2016 amb tres treballadors i actualment són 21 persones. La seva facturació el 2018 va arribar als 400.000 euros. L’any passat es va disparar fins als 1,4 milions.
Un últim exemple del benefici de l’ús de dades, en aquest cas en l’agricultura: Azucarera Española, que ha creat una aplicació agronòmica juntament amb l’empresa Smart Up per obtenir més rendiment en el conreu de la remolatxa. En aquesta aplicació s’hi introdueixen dades internes —data de sembra, varietat de llavors, tipus de sòl, etc.— i externes —pluja, humitat, temperatura, etc.
“L’aplicació descriu el que ocorre en unes circumstàncies determinades i prediu què passarà parcel·la a parcel·la. Tens identificades les dades manejables i hi pots influir”, explica Salomé Santos, directora de l’àrea agrícola d’Azucarera Española.
Amb tots aquests resultats, l’agricultor sap com va la producció, quin potencial de millora té i com pot aprofitar millor els conreus. “L’objectiu és reduir la distància que separa els pitjors dels millors i que aquests últims puguin millorar encara més”, resumeix Santos.
I, per acabar, una dada: segons Santos, pel cap baix es guanyarien 25 tones per hectàrea de producció més gran de remolatxa i més sucre d’aquesta remolatxa, aproximadament 3,2 tones més. Són 520 euros per hectàrea més per a l’agricultor i un mínim de 1.280 euros per hectàrea més d’ingressos per la venda de sucre per a Azucarera Española. Aquesta temporada hi ha 3.000 agricultors i gairebé 18.000 hectàrees dedicades al conreu de la remolatxa.
Et pot interessar: Brussel·les augmenta el pressupost de la PAC en més de 26.000 milions
RASTREJAR LA COVID-19 A LES RESIDÈNCIES DE GENT GRAN
L’ús de les dades té tota mena d’aplicacions. També per lluitar millor contra el coronavirus a les residències de gent gran. És el que permet fer una plataforma en la qual es va introduint informació relacionada amb aquesta malaltia: temperatura del subjecte, tos, malestar... Després, l’eina, anomenada Qlik, treu un informe de valoració de cadascun dels residents per veure si estan afectats.
Entre altres coses, es poden conèixer els casos confirmats, els possibles, probables o descartats, els asimptomàtics i els aïllats, com també quins símptomes presenten i quins riscos tenen.
Aquest instrument es fa servir ja en 100 residències de cinc comunitats autònomes. La intenció és “arribar a 500 residències en un termini de tres mesos”, explica Rafael Quintana, director regional de Qlik a Espanya. “Com més residències incorporin la plataforma, més precisa serà l’anàlisi i més fiables seran la predicció i la capacitat d’anticipació”, assegura.
La idea va sorgir d’una col·laboració entre l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València i les empreses Qlik, ADD Informática (Resiplus), Iseco Software i Nixval.
