El Govern ha publicat el Reial decret llei 5/2021 de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial, que mobilitza 11.000 milions d'euros per frenar, en la mesura del possible, el desastre econòmic que està patint el teixit empresarial espanyol, representat en la seva gran majoria per petites i mitjanes empreses (pimes) i autònoms, a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19. D'aquesta quantitat, 7.000 milions es lliuraran en ajudes directes.
La distribució es fa de la manera següent: 5.000 milions d'euros es destinaran a totes les comunitats autònomes, excepte les illes Balears i Canàries, que rebran 2.000 milions perquè es considera que han estat les més perjudicades per la seva elevada exposició a un dels sectors que han patit més, el turisme.
Així, negocis de 95 activitats podran beneficiar-se d'aquesta mesura en la qual els imports que rebran se situaran entre els 3.000 i els 200.000 euros, en funció del tipus de companyia, de les pèrdues que hagi tingut i de la manera en què es cotitza en el cas dels autònoms.
Precisament, sobre aquest paquet d'estímuls tractarà el webinar 'Ajudes directes a empreses i autònoms: informació pràctica’ organitzat pel HUB Empresa de Banc Sabadell, a càrrec de Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell, que ja n’avança una valoració: "El 2020, les ajudes a les empreses, entre les quals podem destacar els crèdits amb aval de l'ICO, es van centrar a donar suport a la liquiditat i penso que ho van fer amb eficàcia. El focus d'atenció, però, s'ha desplaçat dels problemes de liquiditat als problemes de solvència. En aquest context, es feien necessàries mesures noves i diferents. Les aprovades al març (ajudes directes, reestructuració del deute avalat i recapitalització d'empreses mitjanes) van encaminades precisament a reforçar la solvència de les nostres empreses. L'important ara és veure com s'acaben implementant aquestes mesures i si són suficients".
La directora de Fons Europeus de Banc Sabadell considera positiu que "el gruix del pla se centri en les ajudes directes, ja que és la via adequada per resoldre els problemes del balanç empresarial derivats de la manca temporal d'ingressos". Aquesta experta afirma que el caràcter atípic de la crisi (severitat del shock, asimetria dels impactes per sectors i posada en escena de mesures limitadores a la mobilitat i a l'activitat) "fa necessària una aproximació holística amb mesures de diferents àmbits. És l'aproximació que s'està intentant dur a terme".
Urraca subratlla la importància que els fons es reparteixin amb celeritat i a través de mecanismes "simples i transparents". I afegeix que "també seria desitjable que a les ajudes es tinguessin en compte els costos empresarials i no només la pèrdua d'ingressos. Així mateix, l'assignació de recursos a cada segment empresarial hauria de ser consistent amb la severitat de la crisi en cada un d'ells".
Pot interessar-te: Què se sap sobre els ajuts directes del Govern per a pimes i autònoms?
Qui pot sol·licitar les ajudes?
En un principi, hi podran accedir les empreses lligades a 95 activitats econòmiques concretes. Destaquen les que estan relacionades amb el turisme i la cultura, el comerç a l'engròs d'alimentació i subministraments de restauració, així com els comerços detallistes, les empreses de transport, de lloguer de vehicles i la indústria tèxtil. A la llista també s'inclouen des d'activitats d'extracció de minerals de ferro fins a empreses pirotècniques, a més dels professionals de la fotografia, les cases d'apostes i fins i tot els zoològics, entre molts altres.
Pot interessar-te: COVID-19: preguntes i respostes de les mesures del Govern per a empreses i autònoms
Tanmateix, la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepyme) ha alertat que dos milions de pimes han quedat excloses de les ajudes directes pels requisits sectorials establerts. Per tant, considerant aquest primer filtre, només el 47 % de les pimes podrien ser candidates a aquestes línies de suport.
Referent a això, Urraca precisa que "el Consell de Ministres va modificar fa unes setmanes el Reial decret llei 5/2021 per atorgar a les comunitats autònomes la possibilitat d'ampliar les activitats i les empreses que poden beneficiar-se de les ajudes directes. En aquest sentit, a més de les activitats assenyalades explícitament en el reial decret llei, les ajudes podran arribar a altres activitats que s'hagin vist particularment afectades en l'àmbit de cada territori. La Comunitat de Madrid, per exemple, hi ha afegit 25 activitats. Així mateix, en la modificació del reial decret llei també es va establir que podran accedir als ajuts empreses viables que presentin un resultat negatiu el 2019 a conseqüència de circumstàncies excepcionals. Per tant, s'han ampliat els límits originals del Reial decret llei 5/2021 de manera substancial. Dit això, considero important assenyalar que les ajudes estan centrades en les empreses afectades per les conseqüències de la situació provocada per la COVID-19 i no en les que ja arrossegaven problemes prèviament".
Quins requisits s’han de complir?
En primer lloc, per poder optar a aquests ajuts les empreses i els autònoms hauran de tindre el domicili fiscal en territori espanyol, no estar en concurs de creditors ni haver cessat l'activitat en el moment de la sol·licitud.
A més, en podran ser candidates les pimes que el 2020 hagin tingut una caiguda de, com a mínim, un 30 % de la seva facturació respecte de l'any anterior. Els autònoms, per la seva banda, hauran de demostrar que en el conjunt de les seves declaracions trimestrals de l'impost sobre el valor afegit (IVA) reflecteixen, com a mínim, un 30 % menys que l'exercici anterior. En tots els casos s'haurà de justificar que hi va haver un resultat net positiu en els comptes de 2019.
El pla de Moncloa també condiciona les ajudes a estar al corrent dels pagaments de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social, així com a no repartir dividends ni a augmentar els salaris de l'equip directiu en un període de dos anys. Finalment, tant empreses com autònoms s'han de comprometre a mantenir l'activitat fins el juny del 2022.
Segons el parer d'Urraca, "la política econòmica ha de seguir salvaguardant el teixit productiu mentre duri el shock, cal donar temps perquè l'economia consolidi la seva recuperació i els diferents sectors puguin desenvolupar la seva activitat amb normalitat".
A quina quantitat es pot optar?
Els empresaris o els professionals autònoms inclosos en el règim d'estimació objectiva a l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) podran accedir a uns ajuts de fins a 3.000 euros.
Per la seva banda, els empresaris o els autònoms en règim d'estimació directa i les entitats i els establiments permanents amb fins a 10 empleats podran obtenir fins al 40 % de la caiguda en el volum d'operacions del 2020, amb una quantitat que no pot ser inferior als 4.000 euros ni superior als 200.000 euros. Igualment, no podran sortir d’aquesta forquilla les entitats, els professionals, els empresaris i els establiments permanents amb més de 10 empleats, que podran obtenir el 20 % de la caiguda en el volum de les operacions del 2020.
En tots els casos, aquest pla d'estímul té un caràcter finalista; és a dir, està destinat a pagar els deutes i a fer front a les despeses referents a salaris, lloguers, disminució del deute financer i pagaments a proveïdors.
Pot interessar-te: Com mesurar la salut financera d'una pime
Un exemple pràctic: Un autònom que es dedica a la distribució de begudes a l'engròs i que té cinc treballadors a càrrec seu, va registrar el 2020 un resultat de 25.000 euros, enfront dels 100.000 assolits el 2019. És a dir, que va patir una caiguda en la facturació del 75 % (superior al requisit del 30 % per rebre l'ajuda). Segons el simulador de Banc Sabadell, que permet calcular i sol·licitar aquests ajuts directes, a aquest autònom li correspondria una ajuda de 18.000 euros.
Com es canalitzaran les ajudes?
Aquests ajuts arribaran al teixit productiu espanyol a través de les comunitats autònomes. Fins ara, són 10 els territoris que han fet els tràmits necessaris per rebre els diners de l'Estat i procedir a les convocatòries per als professionals de cadascun dels seus territoris. Són la Comunitat de Madrid, Catalunya, Extremadura, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Aragó, la Comunitat Valenciana, la Rioja, Astúries i Galícia.
D'aquesta manera, aquestes comunitats ja han tornat signat el conveni lliurat per l'Estat que els faculta per convocar i repartir aquests ajuts dins el paquet de 7.000 milions d'euros. Tenint en compte els terminis, les autonomies que agilitzin l'enviament del conveni, a mitjan mes de maig, podrien començar a obrir la convocatòria per sol·licitar els ajuts. Així mateix, dependrà de la celeritat de les autonomies el temps que tardin a arribar els diners a la butxaca de les pimes i dels autònoms.
Urraca apunta que "una vegada subscrit el conveni de col·laboració entre les comunitats autònomes i el Ministeri d'Hisenda i s’hagin rebut els fons estatals, les comunitats poden obrir les convocatòries. El que sabem del cert és que no es pot concedir cap ajut directe passat el 31 de desembre d'aquest any. La ministra d'Hisenda, en el seu moment, va assenyalar que esperava que les empreses rebessin els ajuts a l'estiu. Esperem que sigui així, ja que sembla difícil que sigui abans. A la Comunitat de Madrid, per exemple, que ja ha obert les sol·licituds, es podran presentar fins al 30 de juny. A partir d'aquí s'estableix un termini màxim de sis mesos per tramitar l'expedient i la notificació de la resolució".
