movi-image-lavanguardia-influye-pandemia-precios-consumo-1
Envia'ns suggerències
Estalvi
4 min del teu temps

Així influeix la pandèmia en els preus i en el consum

Thu Jan 07 10:19:20 CET 2021

L'any 2020, amb un IPC negatiu, una cistella de la compra més cara i més capacitat d'estalvi de les famílies espanyoles, tanca tan marcat per la pandèmia com per les previsions econòmiques per al 2021

Cada any els ciutadans creuen els dits perquè els nous preus no afectin gaire les seves butxaques. Aquest 2020, que en breu dirà adeu, no n’ha estat una excepció i va arrencar amb més pujades que baixades. Els bitllets de tren es van encarir de mitjana un 1,05 %, els peatges de les autopistes van augmentar un 0,84 % i la part fixa del rebut de la llum no es va modificar, encara que el nou sistema de preus el valor del qual variava segons l'hora, el dia de la setmana i la ubicació geogràfica, en podia encarir la factura. La llista va continuar a l'alça.

Algunes companyies telefòniques oferien més serveis, però amb tarifes més elevades; els segells i els enviaments de paquets a destins nacionals també van augmentar el seu preu i es tornava a encarir l'impost sobre béns immobles (IBI) en més de mil municipis i capitals de província. No obstant això, aquest any també es va estrenar amb algunes rebaixes. El preu del gas natural es va reduir una mitjana del 4 % i en el transport aeri les taxes aeroportuàries van disminuir un 1,4 % des del març. Tanmateix, el panorama es va transformar radicalment amb la irrupció de la COVID-19.

La taxa d'estalvi de les llars s'ha disparat i ha aconseguit una xifra rècord: el 22,5 % dels ingressos corrents o de la renda disponible de les famílies en el segon trimestre

Caiguda continuada de l'IPC

«Avui, a la incertesa pel que fa al futur cal afegir-hi canvis en el comportament, molts d'ells imposats per la pandèmia», afirma Juan José Pintado, professor d'Economia de la Universitat a Distància de Madrid (UDIMA). «S'han anul·lat plans de viatge i el teletreball ha motivat menys desplaçaments, menys àpats fora de la llar o menys despesa en oci. En molts casos no s'ha tornat amb normalitat a les rutines anteriors, com la d'anar al cinema, a concerts o restaurants», enumera l'economista.

Amb tot, els preus no han estat aliens a la nova realitat. Segons les últimes dades, l’índex de preus de consum (IPC) va prosseguir la seva caiguda durant el passat octubre. Els béns i els serveis van baixar un 0,9 % en comparació amb el mateix mes del 2019. «Fa set mesos que l'IPC està en negatiu des que a l'abril es va situar en el -0,7 %. La caiguda interanual d'octubre, del -0,9 %, és el major retrocés d'aquest any des del mes de maig, en ple confinament. Per trobar un descens similar en el passat, cal remuntar al maig del 2016», explica Pintado.

El cistell de la compra s'encareix

Més en concret, el comportament de l'IPC va ser negatiu en transports, comunicacions, habitatge, aigua i altres subministraments, oci i cultura i en restaurants i hotels. No obstant això, si alguna cosa va pujar van ser els aliments: un 2,3 % en la seva taxa anual. El seu cost ja es va disparar a l'abril, i es va encarir la fruita, la verdura, el peix o la carn de porc. L'estudi anual de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) assenyala que la cistella de la compra ha pujat un 2,8 %. El 64 % dels productes que componen la cistella de la compra s'ha encarit. Els productes frescos són els que més pugen. Dins de l'alimentació envasada, els que menys s'han encarit són els productes de marca blanca.

La COVID-19 ha marcat certes pautes a l'hora de planificar les despeses domèstiques. «El que més ha disminuït són les despeses variables. És a dir, aquelles associades a la conducta del moment. Es mantenen, lògicament, les fixes, com la hipoteca o el lloguer, i n’hi ha hagut d’altres que han augmentat, com el consum d'electricitat, el gas o Internet. Totes estan molt relacionades amb la pandèmia i el teletreball», aclareix l'economista.

Si alguna cosa s'ha incrementat és el preu dels aliments. L'estudi anual de l'OCU assenyala que la cistella de la compra ha pujat un 2,8 %

No obstant això, malgrat l'evolució negativa dels preus, el Govern confia recuperar l'IPC al llarg de l'any vinent. «Espera que el 2021 s'acabi amb una pujada del 0,9 %», afirma el professor de la UDIMA. «Sens dubte, aquesta és la referència per a la pujada salarial dels funcionaris i de les pensions contributives, segons recull el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat per al pròxim exercici», aclareix Pintado. Encara que, per a ell, la previsió sobre les possibles pujades i baixades dels preus per al 2021 «està molt relacionada amb l'evolució de la demanda, que depèn sobretot de la pandèmia».

Habitatges més econòmics, però no tan accessibles

La disminució de l'activitat econòmica ha fet que la recaptació d'impostos se’n ressenti. «Com és el cas de la caiguda del 18 % de l'impost sobre el valor afegit (IVA), un impost que suposa més d'un terç dels ingressos», explica Pintado. Això es deu, en gran part, a l'impacte de la pandèmia en el turisme internacional i el comerç exterior, assenyala l'expert. A més, la COVID-19 està provocant que l'habitatge abaixi el seu preu a Espanya i a molts altres països.

Pot interessar-te: Per què la pandèmia pot ser una oportunitat per al mercat immobiliari?

Tanmateix, que els immobles siguin més barats no vol dir que accedir-hi sigui més fàcil. «La baixada de preus no compensarà els ingressos més baixos de les llars, també impactats per la crisi. De fet, la concessió de préstecs es veurà sotmesa a requisits més estrictes, particularment per a autònoms o treballadors amb contractes temporals», puntualitza Pintado.

Es dispara la taxa d'estalvi pel futur incert

«La por davant la incertesa i el canvi d'hàbits pels confinaments, amb moltes menys oportunitats de consum pel tancament dels negocis, ha fet que en aquelles economies domèstiques que sí que compten amb ingressos cada mes s'hagi incrementat l'estalvi», explica el professor de la UDIMA. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d'estalvi de les llars s'ha disparat i ha assolit el 22,5 % dels ingressos corrents o la renda disponible de les famílies en el segon trimestre. Un valor rècord a causa de la contenció de la despesa i la decisió de posposar aquelles despeses més importants, com canviar de cotxe o d'habitatge.

Per a Juan José Pintado, professor d'Economia de la UDIMA, «l'accessibilitat a l'habitatge s'agreujarà per la pandèmia: la concessió de préstecs es veurà sotmesa a requisits més estrictes, particularment per a autònoms o treballadors amb contractes temporals»

«Fins al setembre passat, les famílies tenien en dipòsits a la vista 760.300 milions d'euros. Es tracta d'una xifra sense precedents», afegeix Pintado. Aquells treballadors que mantenen la seva ocupació i els que teletreballen estan estalviant més, i prepararan un «coixí» per a un futur incert, però l'estalvi no és cosa de tots. «No s’ha de perdre de vista els que han perdut la feina o s'han vist afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) amb una pèrdua d'ingressos i que no poden estalviar, a més dels que estan en risc de pobresa», comenta Pintado.

S’espera que a l'economia post-COVID-19 el consum es reactivi. Encara que, per a l'economista, encara s’ha de veure «si l'estalvi unit als ingressos importants del Fons Europeu de Recuperació propiciarà més consum i, per tant, incrementarà el producte interior brut (PIB) i l'ocupació». Pintado no dubta a assenyalar un dels principals perills: que la pandèmia hagi reforçat socialment una «sensació de vulnerabilitat» que s'hagi interioritzat en el comportament de les economies domèstiques. I ja se sap que les emocions també influeixen en les decisions financeres.

Pot interessar-te: Com incideixen les emocions en les decisions econòmiques

-Categories i etiquetes-
up