La crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 ha propiciat que les organitzacions s'hagin hagut d'adaptar a una nova realitat amb rapidesa. La COVID-19 requereix una constant transformació que genera moltes exigències i permet molt poc marge de maniobra.
En aquest context, els líders empresarials han tingut —i segueixen tenint— un paper fonamental a l'hora de dirigir i cohesionar equips de treball, així com d'afrontar una situació econòmica adversa i marcada per la incertesa. Han de ser capaços d'adaptar-se a les noves circumstàncies i de treure'n partit. Aquestes són algunes de les conclusions a què van arribar molts dels líders del moment en la trobada digital organitzada per la comunitat global de directius APD, Lideratge i valor de marca en la nova normalitat.
Què opinen els líders actuals?
Gabriel Martínez, sotsdirector general i director de Comunicació i Relacions Institucionals de Banc Sabadell, adverteix que la COVID-19 ha marcat un abans i un després. La digitalització que s'ha donat en la societat és un gran exemple que materialitza aquest canvi. «La transformació digital era imparable, però, amb la pandèmia, ha fet eclosió fins al punt que, fins i tot els segments més analògics de la població han sentit la necessitat de digitalitzar-se», indica.
Com a exemple, Martínez exposa que el 25 % de les altes de clients digitals que s'han baixat l'aplicació de l'entitat des de l'inici de la pandèmia han estat persones majors de 65 anys. És per això, que, sens dubte, els directius han d'estar formats i preparats en competències digitals. En aquest sentit, no s’ha d’oblidar l'ús de les dades. «Avui el client tria el què, el com i el quan, i les dades exerceixen un paper molt important en aquest nou context relacional, ja que si fem bé les coses, ens permeten personalitzar l'oferta i fer que l'experiència del client sigui cada vegada millor», sosté Martínez.
Mónica Pérez, directora de Comunicació d'InfoJobs, afirma que el nou líder s'ha d'adaptar a aquest nou entorn digital i exercir, avui més que mai, des de l'exemple i demostrar la seva capacitat per gestionar un escenari incert i mantenir el focus en allò que és realment important. A més, «ha de ser capaç de mantenir la cohesió de l'equip i ser inclusiu, allunyant-se de l'estil de direcció autocràtic en el qual el líder concentra el poder i ningú qüestiona les seves decisions», destaca Pérez. «També ha de servir de font d'inspiració per a aconseguir que tots els membres de l'equip puguin donar el millor d'ells mateixos», afegeix.
Per la seva banda, Alex de las Heras, responsable de Marca i Comunicació del portal d'ocupació Welcome to the Jungle, assegura que el nou líder ha de demostrar la seva humanitat i preguntar-se amb freqüència: «Què és el que impulsa cada dia al meu equip a aixecar-se del llit al matí i treballar?». «El líder ha de ser compromès i col·laborador, però, sobretot, ha de ser ell mateix. Mostrar-se com és, amb els seus errors i els seus punts febles» afirma De las Heras, després d'assenyalar que gairebé una de cada dues empreses no està satisfeta amb els seus directius.
Flexibilitat i autogestió
La veritat és que, tal com indica Ana Delgado, directora d'Educació a The Valley Digital Business School, no hi ha una única forma de lideratge que funcioni per a tots els equips i tots els sectors. Això sí, segons Delgado, el que s'està veient ara com un factor comú és la tendència a valorar la situació de cada membre de l'equip basant-se en les seves circumstàncies i la seva situació personal. «Amb l'arribada de la pandèmia i el desenvolupament dels models híbrids són molts els professionals que ara teletreballen des de les seves cases i demanen més flexibilitat i possibilitats de conciliació», afirma. Per això, avisa que és fonamental que els líders sàpiguen gestionar aquesta flexibilitat amb els membres del seu equip, permetent-los autogestionar el seu temps per assolir els objectius.
Tot i això, tal com assenyala Remí Diennet, director de Badenoch + Clark a Espanya, la firma de consultoria i selecció d'executius del Grup Adecco, les soft skills o habilitats personals prenen més importància que mai. Entre elles, Diennet destaca el lideratge i la influència social, per ser capaços d'inspirar, motivar i fomentar la col·laboració a distància i l'esperit d'equip. «La pandèmia ha provocat que la jerarquia dins de l'empresa perdi sentit», opina. Per això considera que els millors líders del futur són els que tenen un fort esperit d'equip, són capaços de treballar més a prop dels empleats i permetre'ls cocrear els nous codis de treball.
A més, han de poder desenvolupar la seva creativitat i capacitat d'innovació. «Hem vist la importància de la creativitat i la innovació durant la pandèmia. Les empreses que han pogut trobar formes d'oferir serveis en línia o canviar ràpidament la seva producció han estat un model a seguir per a molts» indica, i afegeix que, en el món postcoronavirus, la creativitat humana serà essencial. També el pensament crític i l’empatia. «El món posterior a la COVID-19 pot estar ple d'incertesa i reptes, i les empreses necessitaran líders emocionalment intel·ligents i empàtics per ajudar els seus treballadors a superar aquests temps difícils», incideix.
Comunicació en temps de crisi
«La diferència entre un líder i un cap s'aprecia a l'hora de comunicar-se amb el seu equip», així ho considera la directora de Comunicació d'InfoJobs. «La comunicació és el que ens connecta amb les persones i hauria de ser una capacitat destacada de tots els directius», coincideix Jaume Gurt, Advisor & Mentor de directius. «El problema és que molts líders veuen la comunicació com un instrument per assolir uns objectius, però no com un element fonamental, de manera que perd la seva essència», ressalta l'expert en el podcast de Banc Sabadell.
Et pot interessar: Escolta el podcast Comunicació i empresa en temps de crisi, amb Jaume Gurt
Per comunicar, segons Gurt, cal tornar a l'autenticitat. «Els líders han de mostrar-se tal com són, ser capaços de parlar d'emocions. Si parles de tu, ningú t'ho podrà qüestionar perquè l'experiència és només teva», subratlla. Per a Gurt, la clau d'una bona comunicació rau en la barreja de la informació i la part humana. Això sí, cal ser transparents i comunicar des de la veritat, suggereix Gabriel Martínez. «L'apoderament no és de les marques ni de les grans companyies, és del consumidor. Cal ser transparents i anar amb la veritat per davant perquè s'ha perdut el monopoli de la informació i si s'intenta amagar alguna cosa, s'acabarà descobrint», insisteix. «Un bon líder ha de mostrar-se com és, amb els seus errors i els seus punts febles. Una de les nocions que més han de destacar en la seva evolució és la humilitat», afegeix Alex de las Heras, recolzant la reflexió del directiu de Banc Sabadell.
Martínez també recorda que la comunicació interna pren un protagonisme crucial per a les organitzacions. «L'impacte real es produeix quan aconseguim conèixer la nostra gent, i hi adaptem la nostra comunicació, no perquè sigui necessari, sinó perquè és natural», destaca Remí Diennet. També afegeix que l'empatia és clau en aquesta comunicació. «Com millor es reconeguin i es comprenguin els sentiments i les experiències dels empleats, més escoltats i valorats se sentiran», assenyala, tot i que avisa que després cal actuar en conseqüència. «Si es reben comentaris de l'equip, però no s'implementa cap canvi, perdran la fe en la seva capacitat per seguir endavant».
Finalment, una bona comunicació no seria possible sense una bona capacitat d'escolta. «L'escolta és l'element que ens connecta amb el públic, amb les persones. Si només parles, expliques la teva història, però no perceps el que diuen i com t'ho diuen, estàs actuant per a tu mateix, no per a ells. La mirada, la postura, les preguntes... tot és important. L'escolta és la gran oblidada de moltes organitzacions», sentencia Gurt.
