Com més volum hi ha al mercat d’un cert producte o servei, menys valor té. Això és el que diu la llei de l’oferta i la demanda, que també s’aplica als diners. Com més quantitat de diners hi hagi circulant per una economia, menys valor tindran.
De fet, aquesta és una de les causes de la inflació, encara que n’hi ha moltes més. Continua llegint i descobreix-ho.
Reducció de la capacitat adquisitiva
Els diners es devaluen amb el temps i redueixen la nostra capacitat adquisitiva. Això vol dir que 100 € d’avui no valen el mateix que al cap de deu anys, és a dir, podrien valdre, hipotèticament, uns 75 €.
Aquestes xifres de 100 € i 75 € són el que es coneix com a “quantitats equivalents”. Sense haver fet res amb l’import inicial, s’ha perdut un poder adquisitiu d’aproximadament un 3% anual que, d’altra banda, es reflectirà en un increment dels preus.
La inflació és l’augment continuat del preu de béns i serveis. El que vol dir és que, per exemple, avui una barra de pa costa més que fa 10 anys.
Causes principals
Es podria dir que les causes principals són quatre. Una és la que ja hem comentat al principi: la inflació per la llei de l’oferta i la demanda.
La segona és la que es coneix com a inflació per increment de costos, que és la que es produeix quan els costos de les matèries primeres de diversos productes augmenten. Això fa que els fabricants es vegin obligats a pagar més per crear el mateix producte. Per tant, perquè es pugui mantenir el marge de guany, el preu final del producte també pujarà.
Existeix una altra mena d’inflació que és progressiva, que és la que s’esdevé quan al mercat hi ha previsions d’un augment de preus considerable en el futur. Perquè el canvi no sigui tan brusc, els preus comencen a ajustar-se fins a arribar a la tarifa final.
També es pot donar una inflació per expectatives. Ocorre en països amb alts nivells d’inflació, com per exemple l’Argentina o Veneçuela. Com a conseqüència de la pujada de preus generalitzada, els treballadors sol·liciten un increment de salaris que es tradueix, al seu torn, en un augment generalitzat dels preus.
La relació entre l’IPC i la inflació
L’índex de preus al consum (IPC) i la inflació són dos conceptes intrínsecament relacionats, encara que no signifiquen el mateix.
L’IPC és un indicador de la inflació que, en el cas del nostre país, elabora anualment l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en funció d’una cistella establerta de productes i serveis, la composició de la qual es desconeix. Aquesta cistella reflecteix les preferències de consum de la nostra economia.
La llista de productes i serveis es renova cada cinc anys per ajustar-la a la realitat i als possibles canvis de preferències de consum. Per exemple, sabem que des del 31 de gener del 2019 s’han eliminat de la cistella productes com ara càmeres de vídeo o DVD i s’hi han introduït subscripcions a plataformes de continguts com Netflix o Spotify, entre altres coses.
Una vegada avaluats els articles de la cistella, s’estableix un índex i es compara amb el resultat del mes anterior, de l’any anterior o, fins i tot, d’un període més llarg.
El resultat d’aquest càlcul seria la inflació (si hi ha pujada de preus) o la deflació (si es dona una baixada de preus). La inflació és una característica natural de qualsevol economia i, encara que sigui continuada, si és sostenible no és un mal senyal. Com a dada, el Banc Central Europeu té com a límit el 2%.
Com repercuteix la inflació en el meu nivell d’estalvis?
És important que hi hagi un equilibri entre estalvi i inversió perquè aquesta darrera compensi les conseqüències que la inflació té en l’estalvi.
Imaginem que fa 10 anys havíem aconseguit un estalvi de 20.000 €, que vam decidir guardar sota el matalàs sense fer-ne res més. En l’última dècada, el nivell d’inflació a Espanya s’ha incrementat en un 12%.
Com puc resoldre la pèrdua adquisitiva dels estalvis?
L’opció més interessant és destinar part de l’estalvi a inversió. En veurem uns exemples amb diferents escenaris, partint d’un estalvi de 24.000 € aconseguit en deu anys. La inflació ha estat de l’1% de forma continuada durant aquest període, per la qual cosa, a efectes pràctics, seria com si tinguéssim 22.948 €.
Amb inversió conservadora
Imaginem ara que aquest mateix estalviador contracta durant aquesta dècada un dipòsit conservador, renovable anualment a l’1%, en el qual inverteix els estalvis.
Al cap de 10 anys tindria un total de 25.245 €. Si apliquem a aquest valor l’efecte de la inflació, que dèiem que era de l’1% continuat, a efectes pràctics continuarà tenint 24.000 €. És a dir, no ha perdut capacitat adquisitiva, però tampoc ha guanyat rendibilitat. D’aquí la importància d’aconseguir fer inversions que superin una mica el llindar de la inflació.
Amb inversió a llarg termini
El nivell de rendibilitat en les inversions és directament proporcional al termini. Com més llarg sigui el termini, més rendibilitats s’obtindran.
Imaginem-nos que ara inverteix els seus estalvis amb una rendibilitat constant del 4%. Això vol dir que al final dels 10 anys obtindrà una quantitat de 29.435 €.
Si ho ajustem a la inflació, seria com tenir 27.958 €. En aquest cas, s’ha superat amb escreix el llindar de la inflació i s’ha obtingut una clara rendibilitat.
Existeix una àmplia varietat de productes amb els quals es pot aconseguir superar el sostre de la inflació, com els plans de pensions i els fons d’inversió.
En qualsevol cas, és important construir una cartera diversificada i protegida que, amb el pas del temps, tendeixi a fer augmentar el que s’ha invertit.
De la mateixa manera que la inflació produeix pèrdua de la capacitat adquisitiva en l’estalvi, també beneficia tots aquells que tenen un deute financer, ja que no serà el mateix deure 100.000 € avui dia que al cap de deu anys. Encara que l’import sigui el mateix, també valdrà menys, com a conseqüència de la inflació.
Podem concloure que el primer pas per no patir les conseqüències de la inflació és l’estalvi ben invertit. Recorda: el més recomanable és, sempre, consultar amb un assessor financer les diferents alternatives d’inversió en funció del que es vulgui aconseguir.
