«Ningú regala duros a quatre pessetes». Moltes generacions no recordaran aquest refrany popular molt utilitzat a Espanya fins al 2002, quan va començar a desaparèixer la que havia estat la moneda nacional durant 130 anys i a substituir-se progressivament per l'euro. No obstant això, i per curiós que sembli, els espanyols encara conserven 1.601 milions d'euros en pessetes a casa seva i cada dia compten amb menys marge per canviar-les: el 31 de desembre el Banc d'Espanya deixarà d'acceptar canvis i Espanya dirà definitivament adeu a la pesseta.
La introducció de l'euro va ser un esdeveniment important de la història d'Espanya i del conjunt d'Europa. L'1 de gener de 1999 es va convertir en moneda oficial a 11 països dels 15 que conformaven la Unió Europea: Finlàndia, Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Àustria, Portugal i Irlanda. Poc abans de la seva posada en circulació, s'incorporaria també Grècia.
En un primer moment, es va utilitzar com a moneda escriptural i es va moure únicament en el mercat financer, mentre que els països, les administracions i les empreses modificaven els seus protocols per estar llestos per al gran canvi.
La moneda europea es va estrenar a un canvi d'1,16 dòlars. Des de llavors ha tingut un comportament irregular entre el seu mínim històric, 0,82 dòlars l'octubre de 2000, i el seu punt més alt el juliol de 2008, quan es va situar en els 1,60 dòlars, en esclatar la crisi financera als Estats Units (EUA).
Malgrat les dificultats, la moneda ha aconseguit consolidar-se després de dues dècades de la seva entrada en vigor. Va superar el seu pitjor moment el 2012, durant la crisi econòmica de Grècia, on fins i tot es va arribar a parlar de la possibilitat de trencar la zona comuna. Ara, durant la crisi de la COVID-19, l'euro s'ha enfortit i ha recuperat nivells de fa més de dos anys davant del dòlar.
Et pot interessar: L'impacte de la COVID-19 en les divises mundials
Així es va organitzar l'arribada de l'euro
El Banc Central Europeu (BCE), la institució de la Unió Europea (UE) que avui salvaguarda el valor de l'euro i l'estabilitat dels preus, va ser qui va coordinar i va fer el seguiment de les primeres produccions de bitllets i monedes en euros, que es van dur a terme en quinze fàbriques i amb matèries primeres procedents d'aproximadament quaranta proveïdors diferents.
Sens dubte, la implantació de l'euro ha estat el canvi de moneda més important de la història. Hi van participar també el sector bancari, les empreses de transport de fons, el comerç al detall i la indústria de màquines expenedores de cada país.
L'efectiu va començar a distribuir-se a les entitats de crèdit i els comerços el setembre de 2001, quatre mesos abans de la data assenyalada per a la circulació de la nova moneda. L'objectiu era evitar l'escassetat de liquiditat en la cadena de subministrament.
L'1 de gener de l'any 2002 l'euro va arribar per fi a les butxaques dels ciutadans i va fer realitat la integració monetària definitiva que la UE havia plantejat des de la seva creació. Es van posar en circulació bitllets i monedes en els dotze països, que acumulaven una població total de 308 milions d'habitants. L'euro no només va suposar el primer adeu a la pesseta, també va ser el final de moltes altres monedes històriques, com el franc francès, el marc alemany, la lira italiana o l'escut portuguès. En el cas d'Espanya, l'euro va arribar amb una equivalència de 166,386 pessetes.
El 3 de gener de 2002, el 96 % dels caixers automàtics de la zona euro ja dispensaven bitllets en euros. I una setmana després de la introducció de la nova moneda, més de la meitat de les transaccions en efectiu es realitzaven en euros.
Et pot interessar: Camina la UE post-COVID-19 cap a una integració real o un marc més local?
Després d'un període de doble circulació, que en alguns països es va allargar fins a dos mesos, i en el qual els pagaments podien efectuar-se en efectiu amb euros o amb la moneda nacional, l'1 de març de 2002 l'euro va passar a ser l'única moneda de curs legal a la zona euro. En aquesta data, ja s'havien retirat de la circulació més de sis mil milions de bitllets i prop de trenta mil milions de monedes nacionals..
1.601 milions d'euros en pessetes
No obstant això, i encara que hagin passat gairebé 20 anys des d'aquell moment, els ciutadans encara conserven 1.601 milions d'euros en pessetes en els seus calaixos. Per als més nostàlgics que segueixin fent la conversió mental a l'antiga moneda, això suposa 266.384 milions de pessetes. En concret, conserven 135.105 milions de pessetes en bitllets (812 milions d'euros) i 131.278 milions de pessetes en monedes (789 milions d'euros).
Des que va entrar en circulació l'euro i fins al 30 de juny d'aquest any, els residents a Espanya podien acudir a qualsevol oficina bancària a canviar les pessetes. Però des d'aleshores i fins al 31 de desembre d'aquest any només es poden canviar a la seu central del Banc d'Espanya a Madrid, o en qualsevol de les 15 sucursals que té el banc emissor, repartides per tot Espanya.
En qualsevol cas, és important tenir en compte que en les circumstàncies actuals, marcades per la crisi de la COVID-19, cal demanar cita prèvia per garantir el compliment de les mesures dictades per les autoritats sanitàries per als edificis públics.
Quines monedes i bitllets es poden canviar?
Segons indica el Banc d'Espanya a la seva pàgina web, fins al 31 de desembre de 2020 podran canviar-se tots els bitllets de pesseta posteriors a l'any 1939. No obstant això, els emesos entre 1936 i 1939 hauran de ser analitzats per experts i les monedes només seran admeses si estaven en circulació l'1 de gener de 2002, ja que les anteriors van ser substituïbles fins al 1997.
També es poden canviar totes les monedes que circulaven en el moment del llançament de l'euro, incloses les de 2.000 pessetes i les monedes de col·lecció, commemoratives i especials. Tots els bitllets i monedes es canviaran pel seu valor facial, és a dir, un euro per cada 166,386 pessetes.
El col·leccionisme, la nostàlgia o simplement la mandra són els principals motius pels quals els espanyols encara conserven tants diners en pessetes. De fet, el mateix Banc d'Espanya estima que el 45 % de les monedes en pessetes que estaven en circulació abans de l'entrada de l'euro mai seran bescanviades.
