A causa de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, el teletreball ha passat de tenir una presència testimonial —un 5 % de la població treballava en aquesta modalitat— a convertir-se en l'opció preferent de molts empresaris. Al maig, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un terç de la població ocupada va convertir casa seva en el seu lloc de treball.
Aquesta adaptació ràpida i improvisada ha portat al fet que moltes llars hagin hagut d’adaptar espais. Segons l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja, un 34,4 % de les persones que teletreballen ho fan en una zona destinada a una altra funció dins de casa, mentre que un 19 % se situen en un espai multiús.
«Érem una societat en la qual la major part de nosaltres vivíem d'esquena a la nostra llar, no dedicàvem molt de temps a gaudir-ne, i la situació ens ha fet obrir els ulls i veure que la majoria de les nostres cases no estan preparades per passar-hi tant de temps», afirma Francesc Julià, director de marca de Kave Home, al podcast de Banc Sabadell.
Et pot interessar: Escolta el podcast de Banc Sabadell sobre Adeu oficina, benvingut espai
La taula de la cuina, la de l'habitació dels convidats o la del menjador; tot i les dificultats, el 82 % dels treballadors confirma que li agradaria teletreballar un o més dies a la setmana després de la crisi de la COVID-19, segons una enquesta realitzada per Colliers. No obstant això, la companyia de disseny i espais de treball Actiu mostra l'altra cara de la moneda: en la seva enquesta, que va abastar entrevistes a 400 professionals, només un 16 % preferia seguir teletreballant.
Aquesta idea es deu al fet que, segons Paloma Relinque, directora de la consultora immobiliària CBRE a Madrid: «Els éssers humans som, bàsicament, éssers socials», i defensa que la interacció «contribueix a l'aprenentatge, la creativitat, el desenvolupament, la col·laboració, a crear cultura d'empresa i compromís, aspectes clau per a l'èxit de les companyies».
A casa o a l'oficina?
Encara que en l'actualitat la xifra de teletreballadors ha disminuït a causa de la relaxació de les mesures contra la COVID-19 —al setembre, segons un estudi de la consultora Randstad, teletreballava el 16,2 % de persones ocupades a Espanya—, la tornada a la feina presencial presenta diferents peculiaritats.
Empreses com ara Banc Sabadell, que compta amb 16.500 empleats, han reorganitzat la seva forma de treballar i han apostat per un sistema híbrid batejat com SmartWork, que comporta la desaparició de gran part dels despatxos i una fórmula mixta de teletreball i treball presencial. La clau està en la flexibilitat, tant d'horaris com d'espais.
Segons Julien Palier, cofundador i CEO de Daysk —una solució tecnològica per optimitzar l'espai a les oficines—, el futur de les empreses «passa per una xarxa a demanda: les companyies mantindran una única seu orientada a crear sentit d'equip, amb espais compartits i treball en grup», en un sistema allunyat de la combinació d'un lloc de treball per persona.
Però, on es farà la feina d'oficina? Segons l'expert, «en l’àmbit individual es desenvoluparà una xarxa que combinarà treballar a casa, en espais satèl·lits de l'empresa i tercers llocs en tot el territori».
Et pot interessar: La fi de les grans i superpoblades oficines?
Aquesta idea, que assenyala de manera directa cap a l'espai de coworking, també ha estat defensada pel cofundador de TRACTR —la plataforma per a emprenedors i innovació del Financial Times— Antti Tuomela, que preveu que aquests espais de treball ocupin un 30 % d'oficines l'any 2030, enfront del 5 % que ocupen avui dia i en detriment de les organitzacions de treball tradicionals.
En la mateixa línia, Relinque apunta cap a «una tendència, que anticipem a causa de la demanda, que consisteix en el fet que algunes empreses es plantegin posar nuclis de treball a prop de zones residencials, o fer una part de la feina en entorns flexibles». Coincideix també amb l'existència d'una seu central com el lloc on es fomenti «la interacció cara a cara en espais que estimulin la creativitat dels treballadors».
L'oficina del futur
Plantejar-se la tornada a l'oficina implica interioritzar una sèrie de canvis i noves rutines. Un gran exemple és el que ofereix Cushman & Wakefield, anomenat 6 Feet Office, que resumeix els sis passos que hauria de complir un espai de treball per ser segur. Aquests passos són:
- Anàlisi: es basa a tenir una visió precisa de l'entorn de treball actual per avaluar els camps en què es pot millorar la seguretat enfront del virus i evitar així possibles contagis.
- Regles: és el conjunt d'instruccions que cal seguir i que, de forma simple i clara, es transmet als treballadors per anteposar la seguretat de tots.
- Ruta: es tracta de marcar els fluxos dins de cada oficina, perquè el trànsit per la mateixa sigui segur.
- Lloc de treball: llocs de treball separats, amb distància social i adaptats de tal manera que es consolidi la seguretat de l'empleat.
- Líder: es defensa la presència d'un empleat que, des del coneixement, assessora i assegura un entorn segur i de funcionament òptim.
- Certificat: és el distintiu que garanteix que l'empresa és un espai de treball segur contra el coronavirus SARS-CoV-2 gràcies a les mesures preses.
Palier, a més, descriu les oficines d'èxit com «empreses que no pensen en metres quadrats, sinó en les persones», i ho anomena «Activity Based Working, zones on les oficines s'adapten a les necessitats de l'equip (zona de creativitat, de relax, de socialització...)». La seva proposta de software per optimitzar espais serveix, precisament, per transformar la forma de veure aquestes oficines. Presentada juntament amb d'altres start-ups a la fira REBUILD, que repassa totes les novetats en el món de l'edificació, aporta un futur orientat al benestar i, sobretot, a la seguretat dels treballadors en l'era post-COVID-19.
«L'important a curt termini és millorar la seguretat dels espais per controlar i agilitzar la tornada a les oficines», apunta el CEO de Daysk, i posa sobre la taula tres claus: «Aforaments, distància social i possibilitat de rastreig». I de cara al mitjà i llarg termini? «Els models distribuïts, en què el lloc de treball és múltiple», explica, i «el teletreball, que ha vingut per quedar-se».
Una llar preparada
Ara que el futur apunta cap a la possibilitat d'un model mixt en què el teletreball es mantingui, almenys de forma parcial, toca pensar en la readaptació dels espais de forma permanent.
Francesc Julià, de Kave Home, detalla al podcast de Banc Sabadell que, en aquest sentit, «les persones no només han comprat cadires d'oficina, sinó que s'han replantejat una part important de l'interiorisme de les seves llars». En la seva opinió, es tracta de dissenyar «un espai on estar tranquil», i per això anima a «buscar peces flexibles, a combinar i no a crear: no cal tenir productes a casa que siguin només d'oficina, sinó elements que puguin ser reutilitzats en el dia a dia sense que hi hagi un canvi en l'estètica», afirma.
Davant la deslocalització, Julien Palier subratlla la importància que té la tecnologia. «Molts equips s'adonen que la feina des de casa té el seu límit, però la majoria volem seguir amb el teletreball». Per això, assegura, cal ampliar les possibilitats d'accés «a espais addicionals de treball, com hotels o espais de coworking en entorns rurals, com ara la xarxa de Cowocat Rural, els espais de coworking rurals de Catalunya», explica. A més, assenyala que cal millorar el dia a dia dels treballadors en aquesta nova realitat, «des de material d'oficina fins a activitats de teambuilding online i offline».
Consolidar la conjunció entre espais flexibles i segurs i llars preparades farà possible el desenvolupament d'un futur laboral satisfactori.
