El fenomen dels emprenedors i les empreses emergents (start-up) ha revolucionat el panorama econòmic d’aquest segle. Cada vegada són més les empreses que van començar amb un escàs finançament i pocs mitjans i que van acabar sent models d’èxit. Per iniciar un projecte és necessari disposar de prou diners per poder donar-li forma. Aquest finançament es pot obtenir per mitjà de crèdits bancaris, inversors privats (business angels) o programes acceleradors d’empreses emergents, entre d’altres.
Finançament de familiars i amics
Moltes vegades, les empreses emergents comencen a funcionar amb l’ajuda de familiars i amics. D’aquesta manera, els futurs empresaris es poden estalviar els interessos del banc i els diners els arribaran de manera ràpida i més senzilla. No obstant això, cal tenir en compte els riscos que es corren. Segons el mapa d’emprenedoria elaborat per Spain Startup, aproximadament el 50 % d’aquestes empreses fracassen. Una dada que ha anat millorant, ja que fa tres anys fracassaven nou de cada deu empreses. Per tant, si l’empresari emergent decideix iniciar el seu camí amb el finançament de les seves persones més properes ha de tenir en compte que el fracàs del projecte pot comportar problemes en l’àmbit familiar.
Moltes companyies triomfadores van començar amb l’ajut econòmic de les seves famílies. És el cas de Northweek, l’empresa d’ulleres fundada per dos joveníssims emprenedors. Als 14 anys, Héctor Rey i Álex Huertas van començar a comprar productes per Internet per vendre’ls als seus amics i companys de classe. Als 18 anys, van voler crear una empresa de debò i es van decidir per les ulleres de sol. Necessitaven liquiditat per fer les primeres comandes en línia, però ningú no els donava finançament; així doncs, van convèncer els seus pares, que els van prestar 20.000 euros. Així va començar tot. En pocs mesos van recuperar la inversió i en el seu segon any ja facturaven per sobre dels 2 milions d’euros. El 2016, Hawkers, el seu principal competidor, va comprar el 70 % del negoci. Actualment continuen comercialitzant ulleres i presentant unes xifres espectaculars.
Crèdits bancaris
Els bancs ofereixen moltes opcions per finançar nous projectes. És necessari que l’emprenedor expliqui detalladament el projecte que té entre mans, concreti les seves necessitats i tingui un pla de viabilitat. El banc estudiarà les possibilitats i oferirà la millor opció per a cada cas. Els préstecs estan subjectes a interessos, per la qual cosa l’emprenedor haurà de tornar els diners prestats amb les taxes que imposi cada entitat. Això sí, aquest finançament permet una llibertat total de l’ús dels recursos, una vegada concedits.
Cada empresa necessita un tipus de finançament segons el model de negoci. Hi ha empreses que comencen amb inversions petites, ja que no necessiten local ni adquirir de productes. En aquests casos, la inversió serà menor. Si, en canvi, l’empresa requereix comprar materials, productes o serveis, la inversió inicial serà molt més alta.
Per exemple, una persona pot obrir un blog de moda o un comerç electrònic (e-commerce), amb una petita inversió. N’hi ha prou de comprar el domini del web, que té un cost molt baix, fins i tot gratuït. Si decideix adquirir productes per després vendre’ls pot partir d’una petita inversió, demanar un préstec a la seva entitat bancària i utilitzar els fons per comprar els productes. Cada mes haurà de tornar al banc la part corresponent al crèdit amb els interessos. Per tant, una part dels beneficis s’han de destinar a cobrir les despeses de la inversió, i la resta es pot fer servir per reinvertir, comprar nous productes i pagar les despeses generals.
Inversors privats
Una vegada que l’empresa o l’empresa emergent va prenent forma, pot obrir una ronda de finançament per obtenir inversors que aportin capital per continuar creixent. La figura dels inversors privats (business angels) és precisament la d’aquells inversors particulars que ingressen diners en un negoci amb la finalitat d’impulsar-lo, fer-lo créixer i després vendre’l. Normalment inverteixen en la fase llavor, quan l’empresa està començant i disposa d’un petit finançament, procedent de familiars, amics i estalvis propis. En aquest cas, l’inversor aporta els seus coneixements i ajuda a impulsar el negoci per mitjà de la seva xarxa de contactes.
Wetaca és un exemple d’empresa emergent triomfadora que ha crescut gràcies a un inversor privat. Els seus fundadors, Efrén Álvarez i Andrés Casal, van començar amb inversió pròpia. Álvarez va participar a Masterchef i amb els diners que va guanyar en el concurs va comprar una envasadora al buit. Així va néixer Wetaca, l’empresa de menjar a domicili que reparteix tàpers per a tota la setmana. Van començar fent proves a les seves cases i després es van traslladar a un garatge. Van comprar el mínim imprescindible, ja que repartien menjar a uns 20 clients. A poc a poc van començar a créixer i van veure la necessitat d’invertir per poder continuar el negoci. Es van posar en contacte amb un inversor privat, que va decidir aportar 300.000 euros de capital perquè el negoci creixés. Ara tenen més de 40 empleats, reparteixen aproximadament 1.900 comandes a la setmana, unes 8.000 comandes al mes, als més de 32.000 clients que han triat aquesta opció per al seu menjar del dia a dia. Des de 2015 han repartit aproximadament 721.000 menjars, i continuen creixent.
Micromecenatge
El micromecenatge (crowdfounding) és una altra de les opcions a les quals un emprenedor es pot acollir per finançar el seu negoci. És una pràctica que es remunta als anys noranta, però és ara quan ha pres més força al nostre país. Mitjançant petites aportacions econòmiques de gent anònima, molts emprenedors han pogut finançar els seus projectes, sobretot en l’àmbit de la cultura i de les arts escèniques.
El mayor regalo va ser el documental més vist a Espanya l’any passat i va ser finançat per mitjà de les aportacions de 1.300 mecenes anònims. És el cinquè llargmetratge de Juan Manuel Cotelo i s’ha convertit en la quarta pel·lícula que més diners ha aconseguit reunir per mitjà de les aportacions dels micromecenes. El documental ha traspassat les nostres fronteres i es podrà veure en 20 països.
Incubadores i acceleradores d’empreses emergents
Actualment, són moltes les corporacions que disposen d’aquests programes per assessorar i finançar empreses emergents. Les incubadores ajuden els projectes més incipients i els proporcionen un espai físic on poden desenvolupar el seu model de negoci. Per la seva banda, les acceleradores fan el mateix amb empreses que ja es troben més avançades, i aporten inversió i mentoria. Telefónica té Wayra, Mercadona té Lanzadera, Renfe té TrenLab i Mapfre ha inaugurat fa poc insur_space.
Per tant, no hi ha un model estàndard per al finançament d’un projecte, ni hi ha una opció millor que una altra. Cada negoci s’ha d’adequar a les seves pròpies necessitats i estudiar els seus riscos. No tots els projectes tenen els mateixos marges de beneficis ni requereixen la mateixa inversió, sinó que depèn del tipus d’empresa i del moment en què es trobi.
